Skip to main content

Notícies

Taula rodona del minicongrés de biofísica

Les cèl·lules immortals, la ciència i l’ètica protagonitzen el minicongrés de biofísica de la UVic-UCC

L’any 1951 Henrietta Lacks va morir a causa d’un càncer cervical d’úter. Les seves cèl·lules tumorals, extretes sense permís, van ser l’origen de la línia de recerca cel·lular immortal HeLa, que ha permès molts avenços en el camp de la medicina. L’obra La vida immortal d’Henrietta Lacks, de la periodista i escriptora Rebecca Skloot, recull la història d’Henrietta Lacks, de les seves cèl·lules i també de la lluita de la família Lacks per defensar el llegat de la seva mare i àvia.

Aquesta llibre, a més, va ser l'eix central del minicongrés de biofísica que va tenir lloc aquest dimecres al matí, a l’Aula Magna, en el marc del programa de les Tertúlies de Literatura Científica (TLC) i de la 7a edició de l’Annual Biophysics Week, organitzada per la Biophysical Society. El congrés, que se celebra anualment, té una voluntat divulgativa i s’adreça a estudiants de primer curs dels graus de biociències, Biologia i Biotecnologia, de la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) de la UVic-UCC, i a alumnes de batxillerat i d’ESO de diferents centres.

La doctora Julita Oliveras, professora de la FCT i organitzadora de les TLC, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents i d’introduir la primera ponència, a càrrec del doctorand Sergi Masó, investigador al grup de recerca Quantiative BioImaging (QuBI) de la UVic-UCC. Posteriorment, els estudiants de l’escola FEDAC de Vic van presentar els seus pòsters sobre les cèl.lules immortals HeLa. Els alumnes van parlar dels avanços científics realitzats gràcies a l’estudi d'aquestes cèl·lules a la vegada van abordar el debat ètic que envolta tota aquesta investigació. A continuació, se’ls va fer entrega d’un diploma per la seva participació i d’un val per a material escolar a l’Abacus i en van fer entrega a la professora Sandra del Valle, en reconeixement de la coordinació per participar els seus estudiants en el minicongrés curs rere curs.

Els avenços científics i l’ètica en la recerca

En la taula rodona del congrés, moderada pel Dr. Carlo Manzo, professor de la FCT i coordinador del grup de recerca QuBI, van intervenir el catedràtic d'Oncologia de la Facultat de Medicina Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona (HVH) i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); Marina Geli, directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) i coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS); i Cristina Plata, biòloga i tècnica especialista de laboratori a la Universitat Pompeu Fabra.

El debat es va centrar principalment en les diferents tipologies de recerca que involucren les cèl·lules immortals, els avantatges i desavantatges que aquestes comporten, i també la necessitat d’utilitzar l’ètica durant la investigació. Josep Tabernero es va centrar principalment en el paper que les cèl·lules HeLa han tingut sobre la recerca oncològica. Durant la seva intervenció va destacar que gràcies als avenços científics actualment i en línies generals, el 67% dels pacients que pateixen càncer el superen, un percentatge molt més alt que el de fa pocs anys. I va afegir que gràcies a la recerca “el 50% dels càncers es poden evitar i també és més senzill trobar-los en estats prematurs per facilitar-ne el tractament”, prevenció que es pot aconseguir mitjançant el seguiment del decàleg d’hàbits saludables. Tabernero va parlar sobre la recerca en animals i va explicar que hi ha certes investigacions on és necessari utilitzar ratolins, però que des d’un punt de vista ètic, si es pot evitar, és millor prescindir-ne.

El progrés i la privacitat dels pacients en la recerca mèdica dels segles XX i XXI va ser el tema central de la intervenció de Marina Geli, que va destacar la importància del treball interdisciplinari en la ciència. Geli va remarcar especialment que l’ètica no només ha de ser una qüestió legislativa, sinó que ha de ser sobretot personal i, "primerament individual”. També es va referir a la rellevància dels instruments ètics a l’hora de desenvolupar nous tractaments.

Cristina Plata va parlar sobre les diferents tècniques utilitzades als laboratoris de recerca i va explicar que diferents tipus de cèl·lules comporten processos variats a l’hora d’estudiar-los. Durant la seva intervenció va apuntar que és important l’estandardització en els animals quan es duen a terme les investigacions per assegurar que els resultats siguin tan precisos com sigui possible.J

El minicongrés s'emmarca dins les Tertúlies de Literatura Científica, que enguany celebren la seva 15a edició. Compta amb la col·laboració de la UVic-UCC; UDivulga, Ciència i Societat; la Facultat de Ciències i Tecnologia i la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; el Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS); la Societat Catalana de Biologia, l’Spanish Biophysical Society, la Biophysics Week i la iniciativa #JoEmCorono.

Joan Massagué Solé

L’oncòleg Joan Massagué visitarà la Facultat de Medicina i rebrà el Premi Ciutat de Vic

El científic Joan Massagué Solé, referent mundial en la investigació del càncer i l’origen de la metàstasi, visitarà el pròxim dilluns 28 de març la Facultat de Medicina de la Univesitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) amb motiu del Premi Ciutat de Vic que li concedirà l’Ajuntament de Vic i l’associació Amics de la Ciutat - Vic. L’acte de lliurament d’aquest premi es farà a l’Atlàntida de Vic, a les 19.30 h, i comptarà amb interpretacions musicals; una glossa a càrrec de Josep Arimany, doctor i president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS); una entrevista a l’homenatjat, i el lliurament d’un guardó dissenyat pels alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de Vic. Els parlaments institucionals aniran a càrrec de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs; del conseller de Salut, Josep M. Argimon, i de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra.

Massagué tindrà l’oportunitat de conèixer la Facultat de Medicina de la UVic-UCC en el marc d’una visita que hi farà el mateix dilluns 28 a partir de les 16.30 h, acompanyat per la direcció del centre i de la universitat. Tot seguit, a la sala d’actes de la Facultat es farà un acte institucional que comptarà amb l’assistència de representants de la universitat i del sector sanitari, i que estarà obert al PDI i a l’estudiantat de Medicina. Les persones interessades en assistir a aquesta trobada cal que facin la inscripció en aquest enllaç.

Joan Massagué Solé (Barcelona, 1953) ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional, tant en l’àmbit de la recerca com de la docència, als Estats Units. Des de l’any 2014 és director del Sloan Kettering Institute de Nova York, institució de primer nivell mundial en el camp de l’oncologia, on des de 1989 ha estat investigador de biologia i genètica del càncer. Gran divulgador, membre de diverses societats científiques nacionals i internacionals, durant la seva carrera ha rebut diversos premis i distincions, com el Premi Internacional Catalunya 2016 junt amb el Dr. Manel Esteller i el Dr. Josep Baselga.

Nou TAC a Althaia

Salut i Althaia renoven quatre equips de radiologia d’última generació de l’Hospital Sant Joan de Déu

L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa ha estrenat recentment quatre equips d’última generació per a la realització de diverses proves radiològiques que han finançat, a parts iguals, el Servei Català de la Salut (CatSalut) i la Fundació Althaia. Es tracta de dos equips de radiologia convencional, un telecomandament i un TAC que disposen d’altes prestacions, proporcionen una millora en la qualitat de les imatges i permeten una major precisió en el diagnòstic. A més, els nous equips, que substitueixen els existents, compten amb funcions d’intel·ligència artificial, que permeten sobretot reduir les dosis de radiació i, d’aquesta manera, augmentar la seguretat de pacients i professionals.

El nou telecomandament, que s’utilitza per realitzar estudis dinàmics a través de raigs X i de materials de contrast, és el primer d’aquestes característiques que s’instal·la a l’Estat espanyol. El nou equip proporciona imatges de gran qualitat en temps real i en moviment, fet que reverteix en una millor precisió diagnòstica i també terapèutica. A més, a través d’unes noves funcions que es regeixen per la intel·ligència artificial, ajusta de forma automàtica la dosi de radiació necessària en funció de les característiques de cada pacient. Això vol dir que té en compte la constitució física de les persones i la part del cos que s’ha d’explorar per evitar radiacions innecessàries. El nou telecomandament disposa d’una taula totalment mòbil, fet que facilita la realització de la prova a pacients amb poca mobilitat, cadira de rodes o que estan enllitats.

El telecomandament té múltiples aplicacions i sovint és emprat per equips multidisciplinaris formats per especialistes de diferents serveis. Per exemple, s’utilitza per realitzar estudis de lesions tumorals i inflamacions, per analitzar el funcionament de l’aparell digestiu, el sistema urinari o el reproductiu i a la vegada per dur a terme intervencions de la via biliar per via endoscòpica. El nou aparell és híbrid, cosa que significa que també pot realitzar radiografies convencionals, fet que optimitza la utilització d’aquest equip.

Els dos nous equips de radiologia convencional també són pioners a l’Estat, on només n’hi ha dos més d’instal·lats. Els equips estan completament robotitzats de manera que es minimitza el contacte entre els professionals que realitzen l’exploració i els pacients. En temps de pandèmia, aquesta prestació contribueix a incrementar la seguretat de totes les persones que intervenen en el procés. Igual que el telecomandament, les noves funcions que es regeixen per la intel·ligència artificial permeten ajustar de forma automàtica la dosi de radiació en funció de les característiques físiques dels pacients.

A més, les imatges es poden visualitzar immediatament, sense haver de passar pel procés digital de revelat. Aquests equips també estan preparats per incorporar, en un futur, noves funcionalitats vinculades a la intel·ligència artificial que puguin sorgir.

Pel que fa al nou TAC, és molt més ràpid i permet realitzar exploracions amb una excel·lent qualitat d’imatge i amb dosis molt baixes de radiació. Compta amb tecnologia i algoritmes de reconstrucció a través de la intel·ligència artificial que reverteixen en una millora sobretot pel que fa les proves vasculars, cardiològiques i cerebrals. També disposa d’una tecnologia per a imatges espectrals que permet diferenciar i quantificar entre diferents tipus de materials i teixits.

Un programa per a la renovació tecnològica dels hospitals

Aquest nou equipament radiològic té un cost que supera el milió d’euros. El finançament, per part del  Servei Català de la Salut, s’emmarca en el Programa específic de Suport a la Renovació Tecnològica (PERT), que busca l’harmonització de l’equipament tecnològic dels centres del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública amb l’objectiu d’eficiència de la prestació assistencial. Només amb aquesta línia de millores, la inversió del CatSalut a Althaia sobrepassa el mig milió d’euros. L’altra meitat està finançada amb fons propis d’Althaia.

L’activitat del Servei de Diagnòstic per la Imatge d’Althaia

El Servei de Diagnòstic per la Imatge de la Fundació Althaia realitza anualment 94.000 radiografies convencionals, 600 exploracions a través del telecomandament i 22.600 proves de TAC.

El total de recursos de què disposa la Fundació Althaia, distribuïts entre l’Hospital Sant Joan de Déu, el Centre Hospitalari i la Clínica Sant Josep, són: 3 TAC, una ressonància magnètica, 6 ecògrafs, un telecomandament, 2 mamògrafs, un ortopantomògraf i 6 sales de radiologia convencional.

Dra. Enriqueta Felip. Foto: Hospital Vall d'Hebron

Enriqueta Felip, premi Vanguardia de la Ciència per un estudi sobre immunoteràpia del càncer de pulmó

Un estudi científic sobre immunoteràpia contra el tipus de càncer de pulmó més freqüent, el de cèl·lules no petites, liderat per la doctora Enriqueta Felip, cap del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), cap de secció del Servei d'Oncologia de l’Hospital Vall d’Hebron, i també professora de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat de Catalunya (UVic-UCC), ha estat votat com l’avenç científic més rellevant del 2021 a l’Estat espanyol. Així s’ha decidit a l’onzena edició del premi Vanguardia de la Ciència, convocat pel diari La Vanguardia i la Fundació Catalunya La Pedrera. Aquest certamen pretén donar visibilitat a la recerca d’excel.lència i en aquest cas ha fet una clara aposta per treballs liderats per dones científiques.

Enriqueta Felip ha dirigit l’assaig clínic internacional IMpower010, el qual ha aportat una nova opció de tractament prometedora per a pacients amb càncer de pulmó quirúrgic i ha provat una nova estratègia terapèutica en un miler de pacients amb càncer de pulmó, en fases primerenques de la malaltia i amb el marcador PD-L1 positiu. La investigació de Vall d’Hebron també ha portat a l’aprovació del fàrmac atezolizumab als Estats Units.

És la primera vegada que un assaig clínic demostra que l’ús d’immunoteràpia després del tractament amb quimioteràpia adjuvant, la que s’administra just després de la cirurgia del tumor, ofereix una opció terapèutica prometedora. Aquesta combinació suposa una millora clínica significativa en aquests pacients i un canvi en el seu tractament. Els resultats de l’estudi IMpower010 es van publicar a la prestigiosa revista The Lancet.

Un nou fàrmac per als pacients

La Dra. Felip, que recentment ha estat escollida presidenta de la Societat Espanyola d'Oncologia Mèdica (SEOM), ha liderat aquesta investigació, en què s'han estudiat més de 1.200 pacients amb el càncer de pulmó més freqüent (no microcític). L'estudi demostra que l'ús del fàrmac atezolizumab en pacients després de la cirurgia de càncer de pulmó ‒en estadis no avançats de la malaltia (II-IIIA), amb marcadors PD-L1 positiu‒ i després de la quimioteràpia posterior a la cirurgia, millora la supervivència lliure de malaltia.

En els darrers anys, s'estan produint grans avenços en l'ús de la immunoteràpia, un tractament que ajuda i estimula les cèl·lules del sistema immune del pacient per lluitar contra el tumor. En alguns tumors s'han obtingut grans beneficis, però en càncer de pulmó encara no s'havien aconseguit més avenços. Així, aquesta estratègia terapèutica amb immunoteràpia afegida a la cirurgia i la quimioteràpia suposa una major supervivència lliure de recaigudes, i es converteix en la primera immunoteràpia per a càncer de pulmó després de la cirurgia aprovada per la FDA (Administració d'Aliments i Medicaments dels Estats Units).

La recerca clínica en l'àmbit de les ciències de la salut

La recerca clínica en les ciències de la salut serà un dels temes de la “Primavera de la ciència” de la UVic-UCC

La recerca clínica que s’està duent a terme en l’àmbit de la salut serà un dels temes que s’abordaran al cicle “Primavera de la ciència”, que es farà del 28 de març al 8 d’abril a la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Per introduir els alumnes de 2n de Batxillerat de Ciències i Tecnologia o de Cicles Formatius de Grau Superior (CFGS) en els últims avenços en investigació clínica que s’estan produint, el 29 de març de 16 a 17 h, a la sala d’actes de la Facultat de Medicina, s’oferirà l’activitat divulgativa “Parlem de recerca clínica en les ciències de la salut”, que constarà de tres xerrades de 15-20 minuts. Un dels ponents serà el Dr. Albert Altés, professor de la Facultat de Medicina i cap del servei d’Hematologia a la Fundació Althaia, que parlarà de la CAR-T. Es tracta d’una teràpia genètica i cel·lular contra els càncers hematològics amb la qual Altés acostarà la recerca clínica-biològica en l’àmbit mèdic a l’alumnat assistent.

Una altra de les xerrades anirà a càrrec d’Alba Vall, infermera gestora de pacients amb tractament anticoagulant al servei d’Hematologia de la Fundació Althaia, que presentarà la seva tesi doctoral sobre “L’impacte del grau d’activació dels pacients en els resultats clínics”, amb l’objectiu de demostrar als assistents que infermeria també té un paper destacat en la recerca. La tercera conferència tindrà com a convidada Mireia Constans, hematòloga al servei d’Hematologia de la Fundació Althaia, que exposarà la seva tesi doctoral “Covid i hemostàsia, impacte en la supervivència dels pacients”, amb la intenció d’acostar la recerca clínica-biològica en l’àmbit mèdic a l’alumnat assistent.

El període d’inscripció a aquest acte i a tots els altres que formen part de “Primavera de la ciència” estarà obert del 7 a l’11 de març, ambdós inclosos. La inscripció és gratuïta a través d’aquest formulari d’inscripció.

“Primavera de la ciència” és un conjunt d’activitats de divulgació de la ciència, la tecnologia i la innovació organitzades pel Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement i la Unitat de Divulgació Científica de la Universitat de Vic – Universitat de Catalunya. El programa té com a objectius fomentar les vocacions científiques i divulgar a la societat els coneixements i els avenços científics i tecnològics, així com la recerca en general, de la UVic-UCC.

Espai i material d'activitat física a la Unitat d'Hospitalització de Salut Mental de l'HUV

L’activitat física millora l’estat d’ànim i la percepció de salut de les persones amb trastorns mentals greus

La pràctica d’activitat física té grans efectes beneficiosos en la millora de la salut mental dels pacients amb patologies mentals greus, com ara trastorns psicòtics, trastorn depressiu major i trastorn bipolar. Així ho demostra empíricament un programa pilot d’activitat física que impulsen la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i el Col·legi de Professionals de l’Activitat Física i de l’Esport de Catalunya (COPLEFC), i que s’està portant a terme a la Unitat d’Hospitalització de Salut Mental de l’Hospital Universitari de Vic (HUV). El programa també compta amb la col·laboració d’un equip de psiquiatres i infermeres de l’hospital, i de l’educadora física esportiva Mariona Caro.

El projecte, liderat per Anna Puig Ribera, doctora en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport (CAFE) i coordinadora del grup de recerca en Esport i Activitat Física (GREAF) de la UVic-UCC, es proposa estudiar i constatar quin és l’efecte real de la pràctica de l’activitat física regular i saludable considerant tres variables: el nivell d’activitat física, l’estat d’ànim i la percepció de la salut general mentre els pacients de salut mental estan hospitalitzats. Segons Puig, “l’activitat física permet gaudir i socialitzar; és una de les eines més potents per millorar la salut física i l’estat d’ànim de les persones”.

El programa, iniciat l’octubre del 2021, fins ara ha comptat amb la participació de 43 persones (el 51% de les persones ingressades), de les quals el 64% són homes i el 36%, dones. La mitjana d’edat és de 39 anys i la mitjana d’estada hospitalària és de 41 dies. En aquests primers mesos s’ha pogut constatar un alt grau d’adherència al programa i la petició, per part dels pacients, d’allargar la durada o freqüència de les sessions d’activitat física. Per part dels professionals de la sanitat implicats —psiquiatres i infermeres— la valoració del projecte és molt positiva i consideren que el programa hauria de mantenir-se. Finalment, els educadors físics esportius han posat de manifest la necessitat i la utilitat d’aquest programa, a més a més de l’obligació d’un treball pluridisciplinari en l’àmbit sanitari per afrontar reptes com aquest.

La intervenció d’un professional de CAFE en l’àmbit de la salut mental és una proposta que va començar a posar-se en marxa fa cinc anys a Osonament, entitat de referència a la comarca d’Osona en serveis integrals a persones amb trastorns mentals severs. Avui dia, el professional de CAFE forma part de l’equip de professionals d’Osonament.

Sessions setmanals

El treball amb els pacients de la Unitat d’Hospitalització de Salut Mental de l’HUV es fa setmanalment, per tal d’adaptar-se a les altes i baixes hospitalàries, amb grups de com a màxim 8 persones, sempre derivades des de psiquiatria com a requisit previ. A aquestes persones se’ls demana quines són les seves preferències sobre modalitats d’activitat física i, en funció de les possibilitats, s’escullen les que es porten a terme.

L’activitat física que realitzen els pacients es basa en treball aeròbic, durant tres dies a la setmana, en sessions de 45-60 minuts basades en treballs de resistència cardiorespiratòria, força muscular, equilibri i coordinació. Cada sessió s’estructura en tres parts: escalfament (proposant amplitud de moviments i joc inicial), activitat central i retorn a la calma (amb exercicis d’equilibri i estiraments passius).

Per tal d’ajustar-se a les possibles patologies associades i per tal d’assegurar-se que les persones participants s’ho passen bé i se senten desinhibides per promoure el seu benestar, les activitats s’adapten al màxim a cada pacient i la pràctica de l’exercici físic és individualitzada. 

Sessió de cirurgia endocrina a Althaia

Retransmissió en directe de les pràctiques de cirurgia endocrina des de dos quiròfans d’Althaia

L’estudiantat de 4t curs de la Facultat de Medicina va participar ahir dimarts en la retransmissió en directe que es va fer de les pràctiques de cirurgia endocrina des de dos quiròfans d’Althaia simultàniament. Les cirurgies que es van dur a terme van ser un bypass gàstric al quiròfan 3 i una paratiroidectomia amb hemitiroidectomia seguit d’una tiroïdectomia total al quiròfan 5. La presentació i organització de les pràctiques va anar a càrrec de dos professors d’aquesta facultat: el Dr. Pablo Collera, cap del servei de cirurgia general i digestiva a Althaia, i la Dra. Roser Farré, adjunta de cirurgia general i de l’aparell digestiu al mateix centre.

El seguiment de la retransmissió d’aquestes cirurgies ha estat possible gràcies a la col·laboració de les empreses Vodafone i Zerintia, que enguany ha fet un pas més amb la seva tecnologia utilitzant el sistema 4Remote, el qual ha permès integrar totes les pantalles dels diferents quiròfans i millorar la qualitat de la imatge i el so respecte la connexió via Zoom que es va fer l’any passat. Els i les estudiants van poder seguir en streaming i en paral·lel els procés quirúrgic que s’anava desenvolupant als dos quiròfans des del seu ordinador. Tant el Dr. Collera com la Dra. Farré van anar donant pas a una cirurgia o a l’altra en funció de l’interès i de les preguntes o comentaris que hi havia per part dels estudiants o des de dins del quiròfan.

El seguiment a distància i a temps real d’aquesta cirurgia endocrina és possible gràcies a la instal·lació de diverses càmeres que mostren diferents angles de la intervenció. En el cas del bypass es va poder veure la cirurgia laparoscòpica tal i com la veuen els cirurgians però també va permetre captar altres detalls, com ara l’ambient o la disposició del personal, tal com ho apreciaria l’estudiant si estigués realment dins el quiròfan. 

Aquest ha estat el segon any que s’ha fet aquesta retransmissió en directe, a causa dels protocols sanitaris determinats per la pandèmia. Aquest tipus de pràctiques en directe tenen molt bona acollida per part de l’alumnat ja que acostumen a ser molt pedagògiques, amb explicacions detallades dels diferents passos que se segueixen en aquestes cirurgies.

Curs "Suport entre iguals"

La UVic-UCC oferirà un curs d’especialització que dona continuïtat al projecte de salut mental 'Peer to peer'

El projecte d’inserció laboral de persones amb problemes de salut mental que impulsen la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), la Fundació Althaia i Osonament, amb el suport de la Fundació “La Caixa”, fa un pas endavant. Aquest mes de març s’iniciarà un curs d’especialització a la UVic-UCC, anomenat Suport entre iguals, per formar i acreditar persones amb experiència en problemes de salut mental i recuperació per tal que es puguin incorporar en equips assistencials a la salut mental i, d’aquesta manera, facilitar la inclusió social d’altres persones que es troben en una situació similar. L’objectiu final és obrir la porta d’un nou mercat laboral a un col·lectiu amb dificultats d’inserció.

La posada en marxa d’aquesta formació universitària és possible gràcies a la implicació de la Fundació “La Caixa” que, a través de CaixaBank, fa una aportació econòmica de 30.000 euros que permet subvencionar una part d’aquest curs. És també una realitat gràcies a l’aliança de tres entitats de referència del territori en els àmbits de l’atenció a la salut mental i de l’activitat acadèmica i el coneixement, com són la Fundació Althaia, Osonament i el Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC.

A més, en aquesta ocasió, les tres entitats impulsores han sumat complicitats amb altres organitzacions com són el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, ActivaMent Catalunya, la Federació Catalana d'Entitats de Salut Mental en 1a Persona – VEUS, l’associació Emilia Barcelona per tal de fer realitat el projecte. La iniciativa s’emmarca en l’activitat científica de la Càtedra de Salut Mental i del Grup de Recerca en Salut Mental i Innovació Social (SaMIS).

La creació d’aquest curs universitari dona continuïtat al projecte Peer to peer, que es va portar a terme l’any 2019 com a prova pilot i que va ser un èxit. Aleshores, les persones que hi van prendre part van seguir un itinerari formatiu no reglat i també una part d’experiència com a agents de suport entre iguals.

Un curs universitari de 15 crèdits

La formació que s’inicia aquest mes de març és un curs universitari de 15 crèdits que inclou 56 hores de docència teòrica i 65 hores de pràctica. L’equip de professorat està format per professionals sanitaris de la Fundació Althaia, Osonament i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu, professors de la UVic-UCC, així com membres de l’associació Emilia, ActivaMent i la federació VEUS, que aplicaran una metodologia que combina teoria amb dinàmiques participatives i grupals. Les pràctiques externes incloses en el programa formatiu es faran als centres de la Fundació Althaia, Osonament i el Parc Sanitari Sant Joan de Déu.

El curs, subvencionat, s’adreça a persones amb experiència en problemes de salut mental i recuperació. Les preinscripcions es poden fer a través d’aquest enllaç.

Mireia Constans

Un estudi d’Althaia conclou que els pacients amb covid-19 i un anticòs anomenat anticoagulant lúpic tenen major mortalitat

Els pacients afectats per covid-19 als quals es detecta la presència d’un anticòs a la sang anomenat anticoagulant lúpic tenen major probabilitat de complicacions i de mortalitat. Aquesta és la principal conclusió de l’estudi El paper de l'anticoagulant lúpic en els pacients ingressats amb covid-19, que ha realitzat la Dra. Mireia Constans, metgessa adjunta al Servei d’Hematologia de la Fundació Althaia. La prestigiosa revista mèdica internacional Trombosis Research ha publicat recentment els resultats de la investigació, que s’ha finançat amb una de les beques que Althaia va concedir l’any 2021 per fomentar la recerca entre els professionals de la institució gràcies a les donacions econòmiques d’empreses, entitats i ciutadania per lluitar contra la covid-19.

L’anticoagulant lúpic és un anticòs que es detecta en una analítica. La seva presència està habitualment relacionada a malalties d’origen autoimmune, encara que també pot aparèixer en el context d’infeccions agudes.

Ja durant la primera onada de la pandèmia es va observar que un gran nombre de pacients amb covid-19 presentaven trombosi. La Dra. Constans va partir d’aquesta evidència, de la qual es desconeixen les causes. També va tenir en compte que la presència de l’anticoagulant lúpic estava ja descrita de manera freqüent en la literatura científica sobre la covid-19, tot i que la seva relació amb els fenòmens tromboembòlics i el pronòstic de la malaltia no era clara.  

Per tot això, l’objectiu va ser saber si la presència de l’anticoagulant lúpic podria estar relacionada amb un augment dels episodis trombòtics arterials o venosos i una major mortalitat en el pacient ingressat per covid-19. També si aquesta alteració es mantenia en el seguiment dels pacients després dels 6 mesos de la infecció.

La investigació inclou 211 pacients hospitalitzats per covid-19 durant el mes d’abril del 2020 a la Fundació Althaia. A totes aquestes persones es va realitzar la prova de l’anticoagulant lúpic en el moment de l’admissió i es va tornar a realitzar sis mesos després de l’alta. La prova va ser positiva en 128 pacients (60,7%). La probabilitat de supervivència als 31 dies va ser clarament pitjor en el grup que havia donat positiu d’anticoagulant lúpic (60%) en comparació al que havia donat negatiu (90%). No obstant això, no es van veure diferències en els esdeveniments trombòtics. Sis mesos després de l'alta, l’anticoagulant lúpic es va negativitzar en la gran majoria de casos positius (94%).

L’estudi conclou que l’anticoagulant lúpic és un predictor independent de mortalitat hospitalària en pacients amb covid-19. Està associat amb la inflamació i gravetat de la malaltia, però no amb episodis tromboembòlics. Aquest marcador sol haver desaparegut als sis mesos de la malaltia. Aquesta línia d’investigació augmenta el coneixement sobre un perfil de pacients amb covid complicat, que en un futur podria arribar a permetre prendre mesures amb l’objectiu d’evitar la malaltia greu.

La investigació, que forma part del projecte de la tesi doctoral de la Dra. Constans, s’ha publicat a Trombosis Research sota el títol “Lupus anticoagulant is an independent risk factor for non-thrombotic in-hospital mortality in COVID-19 patients”.

Incentivar la recerca entre els professionals d’Althaia

L’any passat Althaia va impulsar per primera vegada dues convocatòries internes d’ajuts adreçades a projectes promoguts per investigadors de la Fundació vinculats a la covid-19 i finançades amb part dels fons recaptats en la campanya de mecenatge per fer front al nou virus. L’objectiu va ser fomentar la recerca científica sobre l’impacte i les repercussions clíniques, terapèutiques, epidemiològiques, de prevenció i salut pública i de serveis sanitaris vinculats a la nova malaltia i, a la vegada, incentivar la recerca entre els professionals de la institució. En total, van rebre finançament quatre projectes, un dels quals el que lidera la Dra. Constans.

Althaia manté un ferm compromís envers la recerca i la innovació, línies estratègiques que permeten avançar en la generació de coneixement aplicat a la millora de la salut. El fet d’aportar dades sobre població del nostre territori és molt valuós ja que contribueix, des d’un àmbit local, en els resultats de la recerca internacional i, alhora, permet acostar i fer més aplicables a la nostra població els resultats globals.

Dr. Jordi Amblàs

Jordi Amblàs: "Geriatria ara mateix és una de les especialitats més complertes i estimulants que qualsevol futur metge o metgessa pugui escollir"

El Dr. Jordi Amblàs, professor de l’assignatura “La continuïtat vital. Canvis en l’organisme: Envelliment” a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, és geriatre de la Fundació Hospitalària Santa Creu de Vic, coordinador del grup de recerca en cronicitat de la Catalunya Central (C3RG) i director de l’estratègia d’atenció integrada del Departament de Salut.

-Què és el que més t’interessava de l’especialitat de geriatria? Per què et vas decantar per aquest àmbit de la medicina?

Va ser una elecció voluntària i no condicionada per la nota de MIR. Diria que, en primera instància, el que em va portar a la geriatria va ser una barreja de curiositat (que em va despertar el Dr. Miralles a l’Hospital del Mar), un cert esperit “antisistema” (no volia una especialitat “clàssica”... de les que triaria qualsevol, vaja!) i d’intuïció (que aquesta especialitat em faria feliç professionalment).

I no tinc cap mena de dubte que vaig encertar de ple! Em considero molt afortunat d’haver trobat una especialitat única i absolutament transversal. Almenys hi va haver 10 raons que em van convèncer de la geriatria (i que podeu trobar en aquest vídeo: https://www.youtube.com/watch?v=V1UPG2wlQU4).

-Quines circumstàncies et van portar a formar part del personal docent de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC?

La docència sempre ha estat una de les grans passions de la meva vida. Per una banda, la meva vinculació amb la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ve de lluny. Fa molts anys que sóc professor al màster de Cures Pal·liatives i que estic a la Càtedra de Cures Pal·liatives; també hi coordinoel grup de recerca en cronicitat de la Catalunya Central: https://www.c3rg.com. Per altra banda, també he estat molts anys professor a la facultat de Medicina de la Universitat de Girona. Així doncs, el meu “aterratge” a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC pràcticament va ser una evolució natural en la meva trajectòria professional.

-Què remarcaries del projecte de la Facultat de Medicina i del pla docent del grau que s’hi imparteix?

Tinc la sort de conèixer la proposta docent de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC pràcticament des del principi, donat que també sóc professor a dues altres assignatures, a  segon i a quart. Sense cap mena de dubte, l’aposta per l’harmonització de continguts de totes els assignatures des d’un pla d’estudis exquisidament dissenyat, així com l’aposta per la metodologia d’aprenentatge basat en casos clínics, permet una integració de l’aprenentatge per part de l’estudiant que és únic. No tinc cap dubte que als futurs metges que surtin d’aquesta Facultat els anirà molt bé... tant al MIR, com sobretot a la vida.

-Com t’has plantejat la docència de la teva assignatura i quins són els aspectes més rellevants de la matèria que hi imparteixes?

Tot l’equip de l’assignatura d’Envelliment -hi ha un grup de professors extraordinaris!- hem estat treballant per tal de dissenyar un programa que pensem que serà apassionant, tant des de la perspectiva del plantejament metodològic, com per l’interès dels continguts. Parlarem tant de les característiques de les persones grans i del procés d’envellir i les teories que ho expliquen, com de com fer que aquest envelliment sigui saludable. També parlarem de les malalties més prevalents i de les seves especificitats en els pacients geriàtrics, de treball en equip i d’innovació en la seva atenció, i aprendrem com oferir una medicina de precisió i personalitzada d’acord amb les diferents característiques de les persones grans.

-Com valoraries la teva experiència com a professor titular de l’assignatura “La continuïtat vital. Canvis en l’organisme: Envelliment” en aquesta facultat? Què en destacaries?

Fins al moment actual, bàsicament ens hem dedicat al disseny de l’assignatura. Em sento com aquell músic que ha estat assajant intensament amb tot el grup per tal que, a l’hora de la veritat -que és la de posar-se davant el públic-, pugui disfrutar i fer disfrutar al màxim del concert. De tot aquest procés en destacaria  l’extraordinari acompanyament de tot l’equip directiu i de suport de la Facultat de Medicina. Seguint amb el símil musical, amb aquests road managers i tècnics de llums i de so sí que ve de gust “sortir de gira”!

-Quins elements creus que l’actual estudiantat de Medicina ha de tenir en compte per poder ser en un futur un bon metge o metgessa especialitat en geriatria i en cronicitat?   

No tinc cap dubte que, coneixent ja bona part dels estudiants de Medicina de la UVic-UCC, tots seran extraordinaris metges i metgesses per a les persones grans i/o amb malalties cròniques -independentment de quina especialitat acabin excercint-. Perquè, amb algunes petites excepcions, tots atendran a persones grans.  A més, m’agradaria també que algun o alguna escollís Geriatria: ara mateix és, sense cap mena de dubte, una de les especialitats més complertes i estimulants que qualsevol futur metge o metgessa pugui escollir. Jo els diria: “Si voleu ser metges feliços, escolliu Geriatria!”

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte