Skip to main content

Notícies

Sara Jaramillo al CHV

La primera estudiant internacional de la Facultat de Medicina finalitza les seves pràctiques al CHV

La Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha engegat aquest curs 2021-2022 els programes de mobilitat internacional de pràctiques dels estudiants de cinquè any, mitjançant convenis bilaterals amb diverses universitats estrangeres. A més de l’estada d’alumnes del centre a altres països, els convenis també contemplen l’arribada d’estudiants a Osona, com la Sara Maria Jaramillo Robledo, la primera estudiant internacional de la facultat, qui ha fet les seves pràctiques a l’Hospital Universitari de Vic.

Sara Jaramillo té 24 anys i és de Medellín, Colòmbia. Estudia Medicina a la Universidad CES, un centre ubicat a la mateixa ciutat i que té molts convenis d’intercanvi amb altres països. A l’hora de decidir on fer la seva estada internacional, Espanya i els Estats Units van ser les primeres opcions que va tenir en ment. Quan va sortir el conveni amb la UVic-UCC van dir-li que seria la primera alumna en gaudir-ne: “Qui no arrisca no guanya, i he guanyat bastant”, afirma contenta.

Pràctiques en un ambient de proximitat

L’experiència de la Sara a Vic ha estat molt positiva en els tres mesos que ha estat fent pràctiques a l’Hospital. Des de finals de gener fins a finals d’aquest mes d’abril, ha fet un mes de rotacions al Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i dos mesos al Servei d’Urgències.

De la seva estada al centre destaca el bon tracte rebut i la proximitat amb professionals i pacients: “Des que vaig arribar, tothom m’ha tractat molt bé i m’han fet sentir com a casa. Han estat molt pendents de mi perquè aprengués amb comoditat i he viscut una experiència que segur que m’anirà molt bé tant per a la meva vida professional com personal.”

Des del Consorci Hospitalari de Vic, l’experiència també ha estat positiva. La referent docent dels estudiants de Medicina a l’HUV, la Dra. Maria Viñolas, destaca que “va molt bé tenir estudiants internacionals per tenir una visió més àmplia del món, sortir del nostre etnocentrisme i enriquir-nos amb els seus coneixements”. De la Sara, només en té bones paraules: “és una noia molt tranquil·la i amable que s’ha esforçat molt per fer tot el que necessitàvem, ha estat un luxe tenir-la amb nosaltres”.

Un model formatiu innovador

El model formatiu de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC ha estat un altre dels avantatges que ha trobat la Sara en la seva estada a Vic, on ha pogut veure “una forma diferent d’ensenyar la Medicina respecte a com l’ensenyen allà”. “A Vic, donen molta importància als casos clínics i als tallers i fan períodes de pràctiques molt complets i associats també a les diverses assignatures”.

Les pràctiques a l’Hospital Universitari de Vic les ha fet en horari de matí, de 8:00 a 14:00h, fet que li permetia anar a les tardes a la Facultat de Medicina per compartir algunes classes amb els alumnes de cinquè o les classes de català amb altres alumnes internacionals de la universitat: “Jo sóc la única estudiant internacional de Medicina, però m’he trobat amb alumnes d’altres graus que són de França, Anglaterra, Països Baixos, Hong Kong...”

Vic, una ciutat acollidora

“Vic és una ciutat amb molta història i em sembla preciosa, tothom ha estat molt amable amb mi i fins i tot el català, que em tenia preocupada, no ha estat un problema per sentir-me feliç i ben acollida”, reconeix l’estudiant. Durant aquests mesos ha pogut fer turisme per tot Catalunya i n’ha quedat enamorada, però a Vic ha trobat una ciutat molt tranquil·la. Només li posa un però, entre rialles: “M’ha costat adaptar-me al clima, perquè la mínima a Medellín són 19 graus i aquí aquests mesos estàvem a prop dels 5, però tot i així val la pena”.

Un cop finalitzada la seva estada a Osona, la Sara posarà rumb cap a Madrid per fer una rotació durant un altre mes al Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Puerta de Hierro de Majadahonda. El mes de juny tornarà cap a Colòmbia, de ben segur que amb una bona experiència viscuda: “He estat molt feliç a Vic i espero poder tornar-hi. M’agradaria molt poder fer la residència aquí. A veure què em porta el futur.”

Imatge de vacunes de covid-19

Conversa divulgativa "Lliçons de Covid-19" amb els doctors i investigadors Bonaventura Clotet, Roberto Elosua i Salvador Macip

Els doctors i investigadors Bonaventura Clotet, Salvador Macip i Roberto Elosua conversaran sobre l’impacte que la covid-19 ha tingut en la prevenció i tractament de malalties, per exemple en malalties infeccioses i autoimmunes, o en les no transmissibles (cardiovasculars), del concepte de OneHealth o salut planetària, de les lliçons que ens ha donat aquesta pandèmia i de les seves conseqüències, entre altres aspectes. Ho faran en el marc de la conversa divulgativa “Lliçons de la Covid-19” que es farà el dilluns 9 de maig de 18 a 19.30 h, al Casino de Vic, durant la qual es parlarà de les lliçons viscudes i apreses durant els últims dos anys.

 

La Dra. Marina Geli conduirà aquesta interessant conversa. Geli és llicenciada en Medicina i especialista en medicina interna, és coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) i directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) de la UVic-UCC, entitat titular de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

 

El Dr. Bonaventura Clotet és Metge especialista. Doctor en Medicina. Director de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat, i catedràtic de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, president de la Fundació Lluita contra la Sida i codirector d’HIVACAT, programa català per al desenvolupament d’una vacuna efectiva contra el VIH. Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias.

 

El Dr. Salvador Macip és metge, investigador i escriptor. Doctor en Genètica Molecular i Fisiologia Humana. Director del grup de recerca Mechanisms of Cancer and Ageing Laboratory de la Universitat de Leicester (Regne Unit) i catedràtic de la UOC.

 

El Dr. Roberto Elosua Director de la Càtedra de Salut i Població, vicedegà de Recerca i Internacional i catedràtic de la Facultat de Medicina de la UVIC-UCC. Coordinador del Grup d’Epidemiologia Genètica Cardiovascular a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

 

Es tracta d'una activitat divulgativa, gratuïta i oberta a tothom. Les places són limitades i cal confirmació d'assistència* fins el 5 de maig a les 13 hores enviant un e-mail a udivulga@uvic.cat o trucant al 93 881 55 07 (de 9 a 13 hores). *La confirmació d’assistència dona dret a una consumició gratuïta.

 

Aquesta xerrada forma part del programa d’activitats de la “Primavera de la Ciència” coordinat per la Unitat de Divulgació Científica de la UVic-UCC.

Un metge i un pacient en una consulta

Nova jornada "Actualització sobre la infecció per VIH i la pandèmia de covid-19", el 26 de maig

En el marc dels actes de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el proper 26 de maig tindrà lloc una nova edició de la jornada “Actualització sobre la infecció per VIH i la pandèmia de covid-19”, organitzada per la UVic-UCC, la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat de la UVic-UCC, IrsiCaixa i la Fundació Lluita contra la sida i les malalties infeccioses. En aquesta ocasió, la jornada estarà centrada en les similituds i diferències entre les dues pandèmies (VIH i SARS-COV-2) i es farà a la sala d’actes d’Althaia-Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, de 15 a 18 hores. Per poder participar a la jornada, que és gratuïta, cal fer la inscripció prèvia en aquest enllaç.

El programa d’actes d’enguany començarà a partir de les 14 h amb les acreditacions i un aperitiu de benvinguda. Tot seguit, a les 15 h, hi haurà una presentació de la jornada a càrrec del Dr. Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i de la Dra. Eugènia Negredo, de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTIP). La jornada es dividirà en dos blocs. Al primer bloc d’intervencions, moderat per la Dra. Ingrid Vilaró (Consorci Hospitalari de Vic), s’exposaran diversos temes com ara la virologia, amb el Dr. Javier Martínez-Picado (ICREA-IrsiCaixa); la immunologia, amb el Dr. Julià Blanco (IGTP-IrsiCaixa), i els problemes clínics actuals amb la Dra. Lourdes Mateu (HUGTIP). Aquest bloc es tancarà amb una discussió en comú de tots els assistents.

A les 16.40 h, aproximadament, començarà el segon bloc de la jornada, moderat pel Dr. Rafel Pérez (Althaia). En aquest apartat el Dr. Roger Paredes (HUGTiP) parlarà d’estratègies de tractament; la Dra. Beatriz Mothe (HUGTiP) farà una exposició sobre les vacunes; i finalment el Dr. Bonaventura Clotet (HUGTiP i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC) se centrarà en la situació global actual. El segon bloc i la jornada també es clourà amb un torn obert de discussió en comú.

Dr. Josep M. Vilaseca llegint el seu discurs d'investidura

El Dr. Josep M. Vilaseca, cap de servei d’Atenció Primària d’Althaia, nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

El Dr. Josep M. Vilaseca Llobet, cap de servei d’Atenció Primària de la Fundació Althaia i professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és nou acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). El seu nomenament va tenir lloc aquest dimarts en el decurs d’una sessió extraordinària que es va celebrar a la seu de la RAMC. La designació d’acadèmic del Dr. Vilaseca és un reconeixement a la seva trajectòria professional i acadèmica i a la seva contribució en la història de la medicina.

En el decurs de l’acte, el Dr. Vilaseca va pronunciar la ponència “De la Revolució Tecnològica a la perplexitat de la Medicina actual”, en què va posar especial èmfasi en l’humanisme professional. El Dr. Vilaseca, que està adscrit a la secció de medicina social de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, va ser acollit pel Dr. Miquel Bruguera, especialista en medicina interna i de l’aparell digestiu.

El Dr. Vilaseca és metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària des de l’any 2001 i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB), amb qualificació d’Excel·lent Cum Laude. També està format en l’àmbit de la salut pública amb dos programes de postgrau de la Universitat de Londres.

En l’àmbit de la docència, és professor associat de la Universitat de Barcelona i de la UVic-UCC. Durant la seva trajectòria professional ha compaginat l’exercici de la professió com a metge d’atenció familiar i comunitària amb la recerca en l’àmbit de l’atenció primària i també de la història de la medicina. En aquest sentit, ha publicat el llibre L’Hospital de la Santa Creu de Vic durant la guerra civil espanyola (1936 – 1939) fruit de la seva tesi doctoral, i diversos articles sobre història de la medicina i sobre altres àrees de la medicina. Des de l’any 2018 publica un article bimensual sobre biografies mèdiques a la revista AMF - Actualización en Medicina de Familia.

El Dr. Vilaseca és el cap de servei d’Atenció Primària de la Fundació Althaia des del febrer del 2022. Prèviament havia assumit càrrecs de gestió al Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra, al Servei Català de la Salut i a la Direcció General de Planificació i Avaluació del Departament de Salut, entre altres.

En l’actualitat és també vicepresident del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i membre de la Societat Catalana d’Història de la Medicina.

Sobre la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, creada l’any 1770, és un òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia, impulsora dels estudis sobre història de la medicina catalana i organitzadora dels congressos d’història de la medicina catalana, a la vegada que impulsora dels debats sobre qüestions sanitàries d’actualitat. Entre els seus membres hi ha el Dr. Lluís Guerrero Sala, metge especialista en cirurgia vascular que ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional a la Fundació Althaia, institució de la qual és patró, i que continua exercint a la Clínica Sant Josep.

Una dona a la sala de parts

Les dones contagiades amb covid-19 que van donar a llum durant la pandèmia van tenir parts més medicalitzats

Les dones contagiades amb covid-19 i que van donar a llum durant els primers 21 mesos de pandèmia van tenir un part més medicalitzat i van patir manca d’informació durant el seu ingrés hospitalari. Aquestes són dues de les principals conclusions de l’estudi Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: covid-19, maternitat i violència institucional, que han dut a terme la càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures i el grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). La investigació, que ha comptat amb el finançament del Pacto de Estado contra la Violencia de Género del Ministerio de Igualdad, ha comparat, analitzat i avaluat el tracte rebut per les pacients que van parir en el període de pandèmia i prepandèmia i, més concretament, l’experiència d’aquelles mares que eren positives per covid-19 durant el part. 

Per tal de valorar com va ser l’atenció rebuda per part d’aquests grups es va crear un grup de control a partir de dones que haguessin estat embarassades i haguessin donat a llum entre l’1 de gener i el 13 de març de 2020; i un grup diana amb mares que tinguessin aquesta experiència entre el 14 de març de 2020 i el setembre de 2021. En total, l’anàlisi s’ha realitzat a partir de 2.070 enquestes, 34 de les quals corresponen a pacients diagnosticades amb covid-19 a partir d’un test durant el moment del part. El perfil general de les participants en l’estudi és de dones d’entre 33 i 35 anys, que van ser mares per primera vegada, i que van tenir un embaràs de baix risc i un part no prematur. 

Més cesàries en dones amb covid-19

Un dels principals impactes que va tenir la pandèmia en les dones amb covid-19 que van donar a llum va ser la falta capacitat per decidir sobre el seu part, en comparació amb aquelles que van ser mares abans de la pandèmia i també amb les que ho van ser en el mateix període, però que no estaven contagiades. Aquest fet es va traduir en una taxa de medicalització molt més alta, que es va concretar en cesàries en un 40% de les dones contagiades i en episiotomies en el 50%. En contrast, les dones amb diagnòstic negatiu van tenir només un 24% d’episiotomies i un 20% de cesàries. 

Sobre la base d'aquestes dades, Sandra Ezquerra, directora de la càtedra UNESCO, Dones, Desenvolupament i Cultures, i investigadora principal del projecte, alerta que “cal buscar un equilibri entre el part humanitzat que al mateix temps sigui segur, i és en aquest punt que, si no es fa ben fet, es poden donar casos de vulneració dels drets de les dones”. Ezquerra recorda que una de les conseqüències de l’increment del percentatge de cesàries és el menor índex de contacte pell amb pell en el moment del part. 

De la mateixa manera, les mares amb covid-19 també consideren que se’ls va donar menys informació sobre els procediments que els realitzaven els professionals, com poden ser els tactes vaginals o la col·locació de vies intravenoses.  

Mascaretes durant el part

En general, la percepció de seguretat de les dones que van donar a llum amb covid-19 va ser alta i se situa al 70%, tot i que aquesta xifra és deu punts inferior a la de dones no contagiades. També valoren de manera positiva el tracte rebut per part dels professionals sanitaris. No obstant això, Ezquerra apunta que els resultats de l’estudi mostren que “6 de cada 10 dones afirma que la seguretat va anar en detriment del tracte rebut i van tenir una percepció de falta d’empatia durant les seves estades a l’hospital”. En referència a les mesures de prevenció de contagis, va ser comú que en els parts amb dones positives per covid-19 el personal sanitari portés un equip de protecció individual (EPI) en un percentatge elevat (57,6%), enfront del 14% dels que no en portaven. Un 28,4% de les participants en l’enquesta no recorda aquesta circumstància. 

Pel que fa a les pacients, les mares positives amb covid-19 van haver de portar la mascareta en tot moment, especialment als serveis d’urgències (96,2%) i als quiròfans (72,2%) en els casos d’intervenció quirúrgica. Aquestes mesures de seguretat van generar la percepció d’un tracte fred (52,2%), de dificultats per comunicar-se amb els professionals (49,9%) i d’un retard en l’atenció a causa de les mesures de protecció (33,2%). En el cas de les mascaretes, les mares apunten a sensació d’incomoditat i a dificultats per respirar, especialment durant el part. 

Menys acompanyament abans i després

Una altra de les conseqüències derivades del fet de ser positives per covid-19 va ser el menor acompanyament per part de familiars abans i després del part, que es concreta en vint punts de diferència respecte a les mares que no tenien covid. El 9,4% de les dones que van parir i tenien la covid-19 no van estar acompanyades en cap moment per familiars i el 15,6% no va estar majoritàriament acompanyada. 

L'estudi també dedica un capítol a analitzar per què, a partir del moment en què es va començar a administrar la vacuna, la taxa de dones embarassades que se la van posar fos baixa (40%). Un 80% de les enquestades considera que la informació que se li va proporcionar havia estat insuficient i poc clara, fet que va influir, en molts casos, a optar per no posar-se-la.

Estudiants de la UVic-UCC

Les sol·licituds de les beques del Ministeri s’avancen al 30 de març

Amb vista al curs 2022-2023 el Ministeri d’Educació i Formació Professional ha canviat el funcionament de les seves beques amb l’objectiu que els estudiants puguin percebre abans els imports concedits. Prop de 1.500 estudiants de la UVic-UCC gaudeixen d’aquesta beca del Ministeri, xifra que representa un 60% de les beques sol·licitades.

Si fins ara l’estudiant sol·licitava la beca durant el mes d’agost o setembre, enguany el període de sol·licitud s’ha avançat des del 30 de març fins al 12 de maig. Aquesta mesura afecta tant als estudiants que en aquests moments ja es troben cursant estudis a la UVic, com als que ho faran en el futur i que ara es troben fent batxillerat o CFGS. En aquest cas, hauran de demanar la beca encara que no sàpiguen si tindran plaça.

La sol·licitud  es podrà fer digitalment a través del portal del Ministeri. A diferència dels anys anteriors, durant el mes de setembre l’estudiant de nou accés podrà entrar i modificar les seves dades acadèmiques, i així especificar a quin grau i a quina universitat estarà estudiant realment. Per a més informació, es pot consultar aquí.

La resta de beques pròpies obriran convocatòria més endavant.

Dr. Josep M. Vilaseca

Josep M. Vilaseca, nou acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

El doctor Josep M. Vilaseca Llobet, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i cap de servei d’atenció primària d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, serà nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya en una sessió extraordinària que tindrà lloc el proper dimarts 5 d’abril a les 7 de la tarda a la seu de la Reial Acadèmia (c/ del Carme 47, Barcelona).

Josep M. Vilaseca serà designat acadèmic amb una intervenció que portarà per títol “De la Revolució Tecnològica a la perplexitat de la Medicina actual”. En la mateixa sessió també es nomenarà el doctor Manuel Juan Otero, que parlarà de la “Producció de fàrmacs de teràpia avançada des d’un hospital públic: una oportunitat per a ‘conduir’ mercès al CAR-T molt més lluny”. Vilaseca i Juan seran acollits pels doctors Josep Antoni Bombí i Miquel Bruguera. La sessió de nomenament serà retransmesa pel canal Youtube de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya - YouTube

El dr. Josep M. Vilaseca és professor de l’assignatura optativa Art and Medicine de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i, entre altres càrrecs, és vicepresident del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i membre de la Societat Catalana d’Història de la Medicina.

Col·loqui amb Joan Massagué a la Facultat de Medicina

Joan Massagué: “Gran part del càncer depèn del que envolta la cèl·lula mutada, de les quals en tenim milers cada dia al nostre cos”

L’investigador del càncer i l’origen de la metàstasi Joan Massagué Soler (Barcelona, 1953), referent mundial en aquest àmbit, va parlar de la importància que ha tingut la seqüenciació dels tumors i la investigació científica al col·loqui que es va fer aquest dilluns a la tarda a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Massagué va afirmar que “el càncer són mutacions, i abans de la seqüenciació això no ho sabíem”. Segons ell, “el cos està ple de cèl·lules que tenen mutacions; gran part del càncer depèn del que envolta la cèl·lula mutada, de les quals en tenim milers cada dia al nostre cos”. A partir d’aquí cal veure per a quines mutacions hi ha tractaments i determinar quin paper tenen en aquestes mutacions factors com la immunitat. El farmacèutic i bioquímic va mostrar-se convençut que la seqüenciació massiva evolucionarà, “aprendrem els límits d’allò que és seqüenciable i quins paràmetres depenen del metabolisme de la persona, de la pròpia fisiologia, etc.”. Segons el ponent, “passaran uns anys en què hi haurà mètodes per pair i destil·lar tota la informació i esbrinar quina part de la informació sobre mutacions és important; seran uns anys d’anar de la confusió general a unes conclusions més clares”.

Al col·loqui, conduït per les professores de la Facultat de Medicina Cristina Cruz i Montserrat Domènech, van participar-hi professors de la UVic-UCC i alumnes que també es van interessar per la recerca. En aquest punt, Massagué va remarcar la importància “d’espavilar-se buscant sinergies i fórmules de proximitat entre les institucions, perquè no tothom ho ha de fer tot”. A més a més, segons ell, la col·laboració és imprescindible perquè la recerca cada vegada més depèn de tecnologies més cares. Amb tot va considerar que gran part de la investigació que es pot fer amb tecnologia dels EUA es pot fer també amb tecnologia d’aquí. “L’estil de la investigació depèn més de la institució que no pas del país”, va afirmar.

Per al director de l’Sloan Kettering Institute de Nova York és molt important que la ciència s’estudiï per temes, amb les aportacions de diferents perfils professionals (doctorands, postdoctorals, investigadors, tècnics...), creant xarxa i buscant la transversalitat de les disciplines clàssiques. “Les institucions han de ser obertes i els grups s’han d’anar renovant”, va remarcar. Pel que fa a la presència de la ciència a la societat, el ponent va explicar que “una societat culta té la ciència integrada i la protegeix; les societats que més han prosperat ho han fet a través de la ciència”.

No rendir-se

Sobre la docència de la Medicina, Joan Massagué va apuntar que les diferències no depenen tant del país sinó de com s’organitza la comunitat d’ensenyants. Segons ell, “és inimaginable que hi hagi res més avançat que la digitalització que he vist en aquesta facultat; a la nostra època veies el món per un forat”. Responent a les preguntes d’alumnes, el científic va defensar la figura dels mentors, els quals “són essencials, perquè t’orienten i vas fent camí sense saber-ho; un bon mentor no cal que tingui 30 o 40 anys més que tu, és algú que està uns quants anys al davant teu”. En un to motivador, i dirigint-se als futurs metges i metgesses, va suggerir-los que coneguin els seus propis talents i buscar entorns on els puguin explotar. “Cal reconèixer quan estàs davant una paret, no cal cremar la teva il·lusió, però tampoc es bo rendir-se a la primera de canvi quan no hi ha resultats”, va afegir.

El col·loqui amb Joan Massagué va tenir lloc després d’una visita a les instal·lacions de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, acompanyat per la direcció del centre. La xerrada va estar presentada per Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), que va fer una introducció biogràfica del ponent remarcant el seu perfil investigador i divulgador. Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina, va apuntar que la Facultat de Medicina de la UVic-UCC és una facultat jove, amb il·lusió i energia, “on volem que s’hi formin metges i metgesses d’acord amb aquesta societat canviant i adaptats als temps presents i futurs”. Pujol també va apuntar que aquesta facultat té una obligació amb la recerca i que el futur Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Salut de la Catalunya Central (IRIS-CC) suposarà, en aquest sentit, poder fer una progressió important.

La visita i el col·loqui de Joan Massagué a la Facultat de Medicina va coincidir amb el lliurament del I Premi Ciutat de Vic, convocat per l’Ajuntament de Vic i Amics de la Ciutat-Vic, que aquest dilluns al vespre se li va fer a L’Atlàntida de Vic. L’acte va comptar amb l’assistència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs; el conseller de Salut, Josep M. Argimon; la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, entre altres personalitats de l’àmbit sanitari, polític i universitari.

Dr. Josep Tabernero, catedràtic de Medicina de la UVic-UCC

Josep Tabernero i Salvador Aznar-Benitah, distingits amb els Premis Fundació Lilly d'Investigació Biomèdica 2022

El jurat dels Premis Fundació Lilly de Recerca Biomèdica 2022 va acordar atorgar aquest reconeixement a Josep Tabernero Caturla i a Salvador Aznar-Benitah a les categories de recerca clínica i preclínica, respectivament. Aquests guardons, un dels més prestigiosos en l'àmbit biomèdic espanyol, reconeixen en la seva vintena edició dos investigadors que han contribuït de manera significativa al desenvolupament de la biomedicina i les ciències de la salut a l'Estat espanyol, i mantenen una activitat de reconegut nivell científic.

«Les trajectòries brillants dels dos premiats són un exemple de dedicació i encert en la investigació bàsica i clínica. Els seus descobriments, d'impacte internacional, han contribuït a donar prestigi a les ciències de la salut a Espanya», subratlla José Antonio Sacristán, director de la Fundació Lilly, que afegeix que l'acte de lliurament d'aquests guardons tindrà lloc el proper 20 de juny a Madrid.

El premi Fundació Lilly en Investigació Biomèdica Clínica 2022 ha estat concedit al professor Josep Tabernero, director de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron (VHIO), cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall dʼHebron i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, pel descobriment de nous mecanismes implicats en el desenvolupament dels tumors i el disseny de teràpies dirigides més eficaces contra el càncer, especialment al camp dels tumors gastrointestinals i en el desenvolupament precoç de fàrmacs. En aquest sentit, entre altres contribucions, ha estat pioner en mostrar que la mutació més comuna de la proteïna BRAF (BRAFV600) també passa en altres tipus de tumors a més dels melanomes i ha liderat el sistema més robust actualment disponible per classificar els pacients amb càncer colorectal, o ha demostrat com combinacions de tractaments són capaces de contrarestar els mecanismes de resistència cel·lular basats en lactivació de vies redundants.

Més de 550 publicacions avalen la destacada trajectòria del professor Tabernero, que també és director de l'IOB-Quirónsalud, com un dels oncòlegs i investigadors clínics més rellevants d'Espanya, a més de ser un referent internacional en tumors gastrointestinals i endocrins pel seu lideratge en grans projectes internacionals. Entre altres aspectes, el jurat l'ha fet mereixedor d'aquest premi pels èxits científics d'alt impacte derivats del seu treball, desenvolupant línies de recerca originals.

A la categoria de Recerca Biomèdica Preclínica, el jurat ha reconegut el professor Salvador Aznar-Benitah, cap del laboratori Cèl·lules Mare i Càncer de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i professor de recerca ICREA, per les seves contribucions a l'estudi de la vinculació entre l'envelliment, les cèl·lules mare, el càncer, la dieta i el ritme circadià. Entre els descobriments, el grup de recerca d'Aznar-Benitah ha descrit que comportament de les cèl·lules mare està controlat estrictament per un rellotge intern que està alineat amb el ritme circadià; ha descrit alguns mecanismes epigenètics que permeten a les cèl·lules mare adaptar la seva cromatina a diferents estímuls que reben al llarg de la seva vida, i ha identificat les cèl·lules responsables de la iniciació de les metàstasis en diversos tipus de tumors humans.

Reconegut internacionalment per les seves contribucions importants, el professor Aznar-Benitah és un dels investigadors més dinàmics en aquestes àrees d'estudi, amb més de 70 articles publicats en revistes revisades per parells i amb un alt índex de cites. Entre elles, destaca la seva recent publicació a Nature (2021) en la qual determinen la influència de diferents greixos de la dieta en el desenvolupament de les metàstasis. El jurat ha valorat la implicació de totes les seves troballes no només per a la investigació bàsica i mèdica, sinó també per a la societat. Així mateix, ha destacat el seu alt nivell científic, la seva projecció futura i el potencial de les línies de recerca per traduir-se en solucions de la vida real.

Un jurat d´excepció

A més de l'alt nivell de les trajectòries distingides -que des de la primera convocatòria el 2002 ja sumen un total de 40-, el rigor amb què el seu jurat avalua els mèrits dels candidats atenent única i exclusivament criteris científics ha convertit aquests guardons en un referent dins de la comunitat científica. Presidit per Mariano Barbacid, el jurat dels Premis Fundació Lilly de Recerca Biomèdica està compost per destacats investigadors de l'àmbit biomèdic que formen el Consell Científic de la Fundació Lilly, als quals se sumen els premiats a l'edició anterior i un representant dels premiats en edicions anteriors.

Així, aquest any el jurat ha estat compost per: Mariano Barbacid (president), José R. Alonso Peña, Antonio Artigas Raventós, Carmen Ayuso García, Amparo Cano García, Margarita Giménez Álvarez, Ana Maria Lluch Hernández, Ignacio López-Goñi, Federico Mayor Menéndez, Patricia Pozo Rosich, Fernando Rodríguez Artalejo, Francisco Zaragozá García, Luis Liz Marzán (Premi Fundació Lilly Preclínica 2021), Carlos Simón Vallés (Premi Fundació Lilly Clínica 2021) i Luis Alberto Moreno Aznar (Premi Fundació Lilly Clínica 2016).

Fundació Lilly: Ciència, Medicina i Humanisme

La Fundació Lilly té com a objectiu contribuir al desenvolupament de la sanitat espanyola en benefici de la salut dels ciutadans; impulsar la CIÈNCIA i la investigació, així com la promoció de la cultura i la divulgació científica entre la societat; afavorir el desenvolupament de la MEDICINA a través de la generació del coneixement biomèdic, la difusió, la formació dels professionals i l'educació mèdica; i fomentar els valors fonamentals de l'HUMANISME a l'àmbit de la sanitat. A l'àrea de Ciència, anualment convoca els Premis de Recerca Biomèdica, les Cites amb la Ciència i dóna suport a diverses accions de divulgació científica. Al de Medicina, destaquen iniciatives com la Càtedra d'Educació Mèdica, MEDES – MEDicina a Espanyol o el seu programa de gestió sanitària. La iniciativa Medicina Centrada al Pacient i les activitats al voltant de la figura del metge i humanista espanyol Andrés Laguna o la difusió del llegat de William Osler centren l'àrea de l'humanisme mèdic.

Hospital Sant Joan de Déu

L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, entre els cent millors d’Espanya segons la revista ‘Newsweek’

La prestigiosa publicació nord-americana Newsweek ha inclòs l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, centre asistencial col·laborador i Unitat Docent Territorial (UDT) de Manresa de la Facultad de Medicina de la Universidad de Vic - Universidad Central de Cataluña (UVic-UCC), en la llista dels cent millors hospitals d’Espanya. La inclusió en el World’s Best Hospitals 2022 és un reconeixement a la tasca dels professionals de la Fundació Althaia, que han fet un esforç sense precedents per compaginar l’atenció habitual amb la que ha generat la covid-19. També a la capacitat de la institució de transformació i innovació per donar resposta a les necessitats derivades de la pandèmia tot oferint una atenció de màxima qualitat al pacient i, a la vegada, impulsar l’activitat de recerca.

Destaca el fet que el centre manresà és dels pocs hospitals catalans de referència que és en el rànquing, la resta tenen major envergadura. El Departament de Salut classifica els hospitals de Catalunya en 7 nivells, en funció de la seva estructura. L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa està inclòs en el nivell 5, de referència B, junt amb 6 hospitals més. El nivell 6 serien els hospitals d’alta complexitat i el 7 els monogràfics.  En el rànquing de Newsweek, només apareixen dos dels set centres de nivell 5 que hi ha a Catalunya: Sant Joan de Déu de Manresa i l’Hospital del Mar de Barcelona.

La revista nord-americana ha reconegut, per quarta vegada, els millors centres sanitaris del món. En aquesta ocasió, el rànquing inclou 2.200 hospitals de 27 països, entre els quals Espanya. El rànquing s’ha elaborat a partir de les enquestes a professionals del sector, dels resultats dels indicadors de satisfacció dels pacients i de l’anàlisi dels principals indicadors de resultats en diferents processos d’atenció sanitària que es realitzen als hospitals. S’ha posat especial èmfasi en l’activitat de recerca, els projectes d’innovació, la comunicació i l’atracció de talent.

L’objectiu de l’estudi és fer una comparació entre centres hospitalaris d’arreu del món per esperonar els centres sanitaris a seguir millorant i progressant.

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte