Skip to main content

Notícies

Un metge i un pacient en una consulta

Nova jornada "Actualització sobre la infecció per VIH i la pandèmia de covid-19", el 26 de maig

En el marc dels actes de la Universitat d’Estiu de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), el proper 26 de maig tindrà lloc una nova edició de la jornada “Actualització sobre la infecció per VIH i la pandèmia de covid-19”, organitzada per la UVic-UCC, la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat de la UVic-UCC, IrsiCaixa i la Fundació Lluita contra la sida i les malalties infeccioses. En aquesta ocasió, la jornada estarà centrada en les similituds i diferències entre les dues pandèmies (VIH i SARS-COV-2) i es farà a la sala d’actes d’Althaia-Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, de 15 a 18 hores. Per poder participar a la jornada, que és gratuïta, cal fer la inscripció prèvia en aquest enllaç.

El programa d’actes d’enguany començarà a partir de les 14 h amb les acreditacions i un aperitiu de benvinguda. Tot seguit, a les 15 h, hi haurà una presentació de la jornada a càrrec del Dr. Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i de la Dra. Eugènia Negredo, de l’Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTIP). La jornada es dividirà en dos blocs. Al primer bloc d’intervencions, moderat per la Dra. Ingrid Vilaró (Consorci Hospitalari de Vic), s’exposaran diversos temes com ara la virologia, amb el Dr. Javier Martínez-Picado (ICREA-IrsiCaixa); la immunologia, amb el Dr. Julià Blanco (IGTP-IrsiCaixa), i els problemes clínics actuals amb la Dra. Lourdes Mateu (HUGTIP). Aquest bloc es tancarà amb una discussió en comú de tots els assistents.

A les 16.40 h, aproximadament, començarà el segon bloc de la jornada, moderat pel Dr. Rafel Pérez (Althaia). En aquest apartat el Dr. Roger Paredes (HUGTiP) parlarà d’estratègies de tractament; la Dra. Beatriz Mothe (HUGTiP) farà una exposició sobre les vacunes; i finalment el Dr. Bonaventura Clotet (HUGTiP i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC) se centrarà en la situació global actual. El segon bloc i la jornada també es clourà amb un torn obert de discussió en comú.

Dr. Josep M. Vilaseca llegint el seu discurs d'investidura

El Dr. Josep M. Vilaseca, cap de servei d’Atenció Primària d’Althaia, nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

El Dr. Josep M. Vilaseca Llobet, cap de servei d’Atenció Primària de la Fundació Althaia i professor associat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és nou acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya (RAMC). El seu nomenament va tenir lloc aquest dimarts en el decurs d’una sessió extraordinària que es va celebrar a la seu de la RAMC. La designació d’acadèmic del Dr. Vilaseca és un reconeixement a la seva trajectòria professional i acadèmica i a la seva contribució en la història de la medicina.

En el decurs de l’acte, el Dr. Vilaseca va pronunciar la ponència “De la Revolució Tecnològica a la perplexitat de la Medicina actual”, en què va posar especial èmfasi en l’humanisme professional. El Dr. Vilaseca, que està adscrit a la secció de medicina social de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, va ser acollit pel Dr. Miquel Bruguera, especialista en medicina interna i de l’aparell digestiu.

El Dr. Vilaseca és metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària des de l’any 2001 i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona (UB), amb qualificació d’Excel·lent Cum Laude. També està format en l’àmbit de la salut pública amb dos programes de postgrau de la Universitat de Londres.

En l’àmbit de la docència, és professor associat de la Universitat de Barcelona i de la UVic-UCC. Durant la seva trajectòria professional ha compaginat l’exercici de la professió com a metge d’atenció familiar i comunitària amb la recerca en l’àmbit de l’atenció primària i també de la història de la medicina. En aquest sentit, ha publicat el llibre L’Hospital de la Santa Creu de Vic durant la guerra civil espanyola (1936 – 1939) fruit de la seva tesi doctoral, i diversos articles sobre història de la medicina i sobre altres àrees de la medicina. Des de l’any 2018 publica un article bimensual sobre biografies mèdiques a la revista AMF - Actualización en Medicina de Familia.

El Dr. Vilaseca és el cap de servei d’Atenció Primària de la Fundació Althaia des del febrer del 2022. Prèviament havia assumit càrrecs de gestió al Consorci d’Atenció Primària de Salut Barcelona Esquerra, al Servei Català de la Salut i a la Direcció General de Planificació i Avaluació del Departament de Salut, entre altres.

En l’actualitat és també vicepresident del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i membre de la Societat Catalana d’Història de la Medicina.

Sobre la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, creada l’any 1770, és un òrgan consultiu de les administracions sanitària i de justícia, impulsora dels estudis sobre història de la medicina catalana i organitzadora dels congressos d’història de la medicina catalana, a la vegada que impulsora dels debats sobre qüestions sanitàries d’actualitat. Entre els seus membres hi ha el Dr. Lluís Guerrero Sala, metge especialista en cirurgia vascular que ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional a la Fundació Althaia, institució de la qual és patró, i que continua exercint a la Clínica Sant Josep.

Una dona a la sala de parts

Les dones contagiades amb covid-19 que van donar a llum durant la pandèmia van tenir parts més medicalitzats

Les dones contagiades amb covid-19 i que van donar a llum durant els primers 21 mesos de pandèmia van tenir un part més medicalitzat i van patir manca d’informació durant el seu ingrés hospitalari. Aquestes són dues de les principals conclusions de l’estudi Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: covid-19, maternitat i violència institucional, que han dut a terme la càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures i el grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). La investigació, que ha comptat amb el finançament del Pacto de Estado contra la Violencia de Género del Ministerio de Igualdad, ha comparat, analitzat i avaluat el tracte rebut per les pacients que van parir en el període de pandèmia i prepandèmia i, més concretament, l’experiència d’aquelles mares que eren positives per covid-19 durant el part. 

Per tal de valorar com va ser l’atenció rebuda per part d’aquests grups es va crear un grup de control a partir de dones que haguessin estat embarassades i haguessin donat a llum entre l’1 de gener i el 13 de març de 2020; i un grup diana amb mares que tinguessin aquesta experiència entre el 14 de març de 2020 i el setembre de 2021. En total, l’anàlisi s’ha realitzat a partir de 2.070 enquestes, 34 de les quals corresponen a pacients diagnosticades amb covid-19 a partir d’un test durant el moment del part. El perfil general de les participants en l’estudi és de dones d’entre 33 i 35 anys, que van ser mares per primera vegada, i que van tenir un embaràs de baix risc i un part no prematur. 

Més cesàries en dones amb covid-19

Un dels principals impactes que va tenir la pandèmia en les dones amb covid-19 que van donar a llum va ser la falta capacitat per decidir sobre el seu part, en comparació amb aquelles que van ser mares abans de la pandèmia i també amb les que ho van ser en el mateix període, però que no estaven contagiades. Aquest fet es va traduir en una taxa de medicalització molt més alta, que es va concretar en cesàries en un 40% de les dones contagiades i en episiotomies en el 50%. En contrast, les dones amb diagnòstic negatiu van tenir només un 24% d’episiotomies i un 20% de cesàries. 

Sobre la base d'aquestes dades, Sandra Ezquerra, directora de la càtedra UNESCO, Dones, Desenvolupament i Cultures, i investigadora principal del projecte, alerta que “cal buscar un equilibri entre el part humanitzat que al mateix temps sigui segur, i és en aquest punt que, si no es fa ben fet, es poden donar casos de vulneració dels drets de les dones”. Ezquerra recorda que una de les conseqüències de l’increment del percentatge de cesàries és el menor índex de contacte pell amb pell en el moment del part. 

De la mateixa manera, les mares amb covid-19 també consideren que se’ls va donar menys informació sobre els procediments que els realitzaven els professionals, com poden ser els tactes vaginals o la col·locació de vies intravenoses.  

Mascaretes durant el part

En general, la percepció de seguretat de les dones que van donar a llum amb covid-19 va ser alta i se situa al 70%, tot i que aquesta xifra és deu punts inferior a la de dones no contagiades. També valoren de manera positiva el tracte rebut per part dels professionals sanitaris. No obstant això, Ezquerra apunta que els resultats de l’estudi mostren que “6 de cada 10 dones afirma que la seguretat va anar en detriment del tracte rebut i van tenir una percepció de falta d’empatia durant les seves estades a l’hospital”. En referència a les mesures de prevenció de contagis, va ser comú que en els parts amb dones positives per covid-19 el personal sanitari portés un equip de protecció individual (EPI) en un percentatge elevat (57,6%), enfront del 14% dels que no en portaven. Un 28,4% de les participants en l’enquesta no recorda aquesta circumstància. 

Pel que fa a les pacients, les mares positives amb covid-19 van haver de portar la mascareta en tot moment, especialment als serveis d’urgències (96,2%) i als quiròfans (72,2%) en els casos d’intervenció quirúrgica. Aquestes mesures de seguretat van generar la percepció d’un tracte fred (52,2%), de dificultats per comunicar-se amb els professionals (49,9%) i d’un retard en l’atenció a causa de les mesures de protecció (33,2%). En el cas de les mascaretes, les mares apunten a sensació d’incomoditat i a dificultats per respirar, especialment durant el part. 

Menys acompanyament abans i després

Una altra de les conseqüències derivades del fet de ser positives per covid-19 va ser el menor acompanyament per part de familiars abans i després del part, que es concreta en vint punts de diferència respecte a les mares que no tenien covid. El 9,4% de les dones que van parir i tenien la covid-19 no van estar acompanyades en cap moment per familiars i el 15,6% no va estar majoritàriament acompanyada. 

L'estudi també dedica un capítol a analitzar per què, a partir del moment en què es va començar a administrar la vacuna, la taxa de dones embarassades que se la van posar fos baixa (40%). Un 80% de les enquestades considera que la informació que se li va proporcionar havia estat insuficient i poc clara, fet que va influir, en molts casos, a optar per no posar-se-la.

Estudiants de la UVic-UCC

Les sol·licituds de les beques del Ministeri s’avancen al 30 de març

Amb vista al curs 2022-2023 el Ministeri d’Educació i Formació Professional ha canviat el funcionament de les seves beques amb l’objectiu que els estudiants puguin percebre abans els imports concedits. Prop de 1.500 estudiants de la UVic-UCC gaudeixen d’aquesta beca del Ministeri, xifra que representa un 60% de les beques sol·licitades.

Si fins ara l’estudiant sol·licitava la beca durant el mes d’agost o setembre, enguany el període de sol·licitud s’ha avançat des del 30 de març fins al 12 de maig. Aquesta mesura afecta tant als estudiants que en aquests moments ja es troben cursant estudis a la UVic, com als que ho faran en el futur i que ara es troben fent batxillerat o CFGS. En aquest cas, hauran de demanar la beca encara que no sàpiguen si tindran plaça.

La sol·licitud  es podrà fer digitalment a través del portal del Ministeri. A diferència dels anys anteriors, durant el mes de setembre l’estudiant de nou accés podrà entrar i modificar les seves dades acadèmiques, i així especificar a quin grau i a quina universitat estarà estudiant realment. Per a més informació, es pot consultar aquí.

La resta de beques pròpies obriran convocatòria més endavant.

Dr. Josep M. Vilaseca

Josep M. Vilaseca, nou acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

El doctor Josep M. Vilaseca Llobet, professor de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i cap de servei d’atenció primària d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, serà nomenat acadèmic de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya en una sessió extraordinària que tindrà lloc el proper dimarts 5 d’abril a les 7 de la tarda a la seu de la Reial Acadèmia (c/ del Carme 47, Barcelona).

Josep M. Vilaseca serà designat acadèmic amb una intervenció que portarà per títol “De la Revolució Tecnològica a la perplexitat de la Medicina actual”. En la mateixa sessió també es nomenarà el doctor Manuel Juan Otero, que parlarà de la “Producció de fàrmacs de teràpia avançada des d’un hospital públic: una oportunitat per a ‘conduir’ mercès al CAR-T molt més lluny”. Vilaseca i Juan seran acollits pels doctors Josep Antoni Bombí i Miquel Bruguera. La sessió de nomenament serà retransmesa pel canal Youtube de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya: Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya - YouTube

El dr. Josep M. Vilaseca és professor de l’assignatura optativa Art and Medicine de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i, entre altres càrrecs, és vicepresident del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya i membre de la Societat Catalana d’Història de la Medicina.

Col·loqui amb Joan Massagué a la Facultat de Medicina

Joan Massagué: “Gran part del càncer depèn del que envolta la cèl·lula mutada, de les quals en tenim milers cada dia al nostre cos”

L’investigador del càncer i l’origen de la metàstasi Joan Massagué Soler (Barcelona, 1953), referent mundial en aquest àmbit, va parlar de la importància que ha tingut la seqüenciació dels tumors i la investigació científica al col·loqui que es va fer aquest dilluns a la tarda a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Massagué va afirmar que “el càncer són mutacions, i abans de la seqüenciació això no ho sabíem”. Segons ell, “el cos està ple de cèl·lules que tenen mutacions; gran part del càncer depèn del que envolta la cèl·lula mutada, de les quals en tenim milers cada dia al nostre cos”. A partir d’aquí cal veure per a quines mutacions hi ha tractaments i determinar quin paper tenen en aquestes mutacions factors com la immunitat. El farmacèutic i bioquímic va mostrar-se convençut que la seqüenciació massiva evolucionarà, “aprendrem els límits d’allò que és seqüenciable i quins paràmetres depenen del metabolisme de la persona, de la pròpia fisiologia, etc.”. Segons el ponent, “passaran uns anys en què hi haurà mètodes per pair i destil·lar tota la informació i esbrinar quina part de la informació sobre mutacions és important; seran uns anys d’anar de la confusió general a unes conclusions més clares”.

Al col·loqui, conduït per les professores de la Facultat de Medicina Cristina Cruz i Montserrat Domènech, van participar-hi professors de la UVic-UCC i alumnes que també es van interessar per la recerca. En aquest punt, Massagué va remarcar la importància “d’espavilar-se buscant sinergies i fórmules de proximitat entre les institucions, perquè no tothom ho ha de fer tot”. A més a més, segons ell, la col·laboració és imprescindible perquè la recerca cada vegada més depèn de tecnologies més cares. Amb tot va considerar que gran part de la investigació que es pot fer amb tecnologia dels EUA es pot fer també amb tecnologia d’aquí. “L’estil de la investigació depèn més de la institució que no pas del país”, va afirmar.

Per al director de l’Sloan Kettering Institute de Nova York és molt important que la ciència s’estudiï per temes, amb les aportacions de diferents perfils professionals (doctorands, postdoctorals, investigadors, tècnics...), creant xarxa i buscant la transversalitat de les disciplines clàssiques. “Les institucions han de ser obertes i els grups s’han d’anar renovant”, va remarcar. Pel que fa a la presència de la ciència a la societat, el ponent va explicar que “una societat culta té la ciència integrada i la protegeix; les societats que més han prosperat ho han fet a través de la ciència”.

No rendir-se

Sobre la docència de la Medicina, Joan Massagué va apuntar que les diferències no depenen tant del país sinó de com s’organitza la comunitat d’ensenyants. Segons ell, “és inimaginable que hi hagi res més avançat que la digitalització que he vist en aquesta facultat; a la nostra època veies el món per un forat”. Responent a les preguntes d’alumnes, el científic va defensar la figura dels mentors, els quals “són essencials, perquè t’orienten i vas fent camí sense saber-ho; un bon mentor no cal que tingui 30 o 40 anys més que tu, és algú que està uns quants anys al davant teu”. En un to motivador, i dirigint-se als futurs metges i metgesses, va suggerir-los que coneguin els seus propis talents i buscar entorns on els puguin explotar. “Cal reconèixer quan estàs davant una paret, no cal cremar la teva il·lusió, però tampoc es bo rendir-se a la primera de canvi quan no hi ha resultats”, va afegir.

El col·loqui amb Joan Massagué va tenir lloc després d’una visita a les instal·lacions de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, acompanyat per la direcció del centre. La xerrada va estar presentada per Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), que va fer una introducció biogràfica del ponent remarcant el seu perfil investigador i divulgador. Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina, va apuntar que la Facultat de Medicina de la UVic-UCC és una facultat jove, amb il·lusió i energia, “on volem que s’hi formin metges i metgesses d’acord amb aquesta societat canviant i adaptats als temps presents i futurs”. Pujol també va apuntar que aquesta facultat té una obligació amb la recerca i que el futur Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Salut de la Catalunya Central (IRIS-CC) suposarà, en aquest sentit, poder fer una progressió important.

La visita i el col·loqui de Joan Massagué a la Facultat de Medicina va coincidir amb el lliurament del I Premi Ciutat de Vic, convocat per l’Ajuntament de Vic i Amics de la Ciutat-Vic, que aquest dilluns al vespre se li va fer a L’Atlàntida de Vic. L’acte va comptar amb l’assistència de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs; el conseller de Salut, Josep M. Argimon; la consellera d’Universitats i Recerca, Gemma Geis, i l’alcaldessa de Vic, Anna Erra, entre altres personalitats de l’àmbit sanitari, polític i universitari.

Dr. Josep Tabernero, catedràtic de Medicina de la UVic-UCC

Josep Tabernero i Salvador Aznar-Benitah, distingits amb els Premis Fundació Lilly d'Investigació Biomèdica 2022

El jurat dels Premis Fundació Lilly de Recerca Biomèdica 2022 va acordar atorgar aquest reconeixement a Josep Tabernero Caturla i a Salvador Aznar-Benitah a les categories de recerca clínica i preclínica, respectivament. Aquests guardons, un dels més prestigiosos en l'àmbit biomèdic espanyol, reconeixen en la seva vintena edició dos investigadors que han contribuït de manera significativa al desenvolupament de la biomedicina i les ciències de la salut a l'Estat espanyol, i mantenen una activitat de reconegut nivell científic.

«Les trajectòries brillants dels dos premiats són un exemple de dedicació i encert en la investigació bàsica i clínica. Els seus descobriments, d'impacte internacional, han contribuït a donar prestigi a les ciències de la salut a Espanya», subratlla José Antonio Sacristán, director de la Fundació Lilly, que afegeix que l'acte de lliurament d'aquests guardons tindrà lloc el proper 20 de juny a Madrid.

El premi Fundació Lilly en Investigació Biomèdica Clínica 2022 ha estat concedit al professor Josep Tabernero, director de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron (VHIO), cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall dʼHebron i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, pel descobriment de nous mecanismes implicats en el desenvolupament dels tumors i el disseny de teràpies dirigides més eficaces contra el càncer, especialment al camp dels tumors gastrointestinals i en el desenvolupament precoç de fàrmacs. En aquest sentit, entre altres contribucions, ha estat pioner en mostrar que la mutació més comuna de la proteïna BRAF (BRAFV600) també passa en altres tipus de tumors a més dels melanomes i ha liderat el sistema més robust actualment disponible per classificar els pacients amb càncer colorectal, o ha demostrat com combinacions de tractaments són capaces de contrarestar els mecanismes de resistència cel·lular basats en lactivació de vies redundants.

Més de 550 publicacions avalen la destacada trajectòria del professor Tabernero, que també és director de l'IOB-Quirónsalud, com un dels oncòlegs i investigadors clínics més rellevants d'Espanya, a més de ser un referent internacional en tumors gastrointestinals i endocrins pel seu lideratge en grans projectes internacionals. Entre altres aspectes, el jurat l'ha fet mereixedor d'aquest premi pels èxits científics d'alt impacte derivats del seu treball, desenvolupant línies de recerca originals.

A la categoria de Recerca Biomèdica Preclínica, el jurat ha reconegut el professor Salvador Aznar-Benitah, cap del laboratori Cèl·lules Mare i Càncer de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i professor de recerca ICREA, per les seves contribucions a l'estudi de la vinculació entre l'envelliment, les cèl·lules mare, el càncer, la dieta i el ritme circadià. Entre els descobriments, el grup de recerca d'Aznar-Benitah ha descrit que comportament de les cèl·lules mare està controlat estrictament per un rellotge intern que està alineat amb el ritme circadià; ha descrit alguns mecanismes epigenètics que permeten a les cèl·lules mare adaptar la seva cromatina a diferents estímuls que reben al llarg de la seva vida, i ha identificat les cèl·lules responsables de la iniciació de les metàstasis en diversos tipus de tumors humans.

Reconegut internacionalment per les seves contribucions importants, el professor Aznar-Benitah és un dels investigadors més dinàmics en aquestes àrees d'estudi, amb més de 70 articles publicats en revistes revisades per parells i amb un alt índex de cites. Entre elles, destaca la seva recent publicació a Nature (2021) en la qual determinen la influència de diferents greixos de la dieta en el desenvolupament de les metàstasis. El jurat ha valorat la implicació de totes les seves troballes no només per a la investigació bàsica i mèdica, sinó també per a la societat. Així mateix, ha destacat el seu alt nivell científic, la seva projecció futura i el potencial de les línies de recerca per traduir-se en solucions de la vida real.

Un jurat d´excepció

A més de l'alt nivell de les trajectòries distingides -que des de la primera convocatòria el 2002 ja sumen un total de 40-, el rigor amb què el seu jurat avalua els mèrits dels candidats atenent única i exclusivament criteris científics ha convertit aquests guardons en un referent dins de la comunitat científica. Presidit per Mariano Barbacid, el jurat dels Premis Fundació Lilly de Recerca Biomèdica està compost per destacats investigadors de l'àmbit biomèdic que formen el Consell Científic de la Fundació Lilly, als quals se sumen els premiats a l'edició anterior i un representant dels premiats en edicions anteriors.

Així, aquest any el jurat ha estat compost per: Mariano Barbacid (president), José R. Alonso Peña, Antonio Artigas Raventós, Carmen Ayuso García, Amparo Cano García, Margarita Giménez Álvarez, Ana Maria Lluch Hernández, Ignacio López-Goñi, Federico Mayor Menéndez, Patricia Pozo Rosich, Fernando Rodríguez Artalejo, Francisco Zaragozá García, Luis Liz Marzán (Premi Fundació Lilly Preclínica 2021), Carlos Simón Vallés (Premi Fundació Lilly Clínica 2021) i Luis Alberto Moreno Aznar (Premi Fundació Lilly Clínica 2016).

Fundació Lilly: Ciència, Medicina i Humanisme

La Fundació Lilly té com a objectiu contribuir al desenvolupament de la sanitat espanyola en benefici de la salut dels ciutadans; impulsar la CIÈNCIA i la investigació, així com la promoció de la cultura i la divulgació científica entre la societat; afavorir el desenvolupament de la MEDICINA a través de la generació del coneixement biomèdic, la difusió, la formació dels professionals i l'educació mèdica; i fomentar els valors fonamentals de l'HUMANISME a l'àmbit de la sanitat. A l'àrea de Ciència, anualment convoca els Premis de Recerca Biomèdica, les Cites amb la Ciència i dóna suport a diverses accions de divulgació científica. Al de Medicina, destaquen iniciatives com la Càtedra d'Educació Mèdica, MEDES – MEDicina a Espanyol o el seu programa de gestió sanitària. La iniciativa Medicina Centrada al Pacient i les activitats al voltant de la figura del metge i humanista espanyol Andrés Laguna o la difusió del llegat de William Osler centren l'àrea de l'humanisme mèdic.

Hospital Sant Joan de Déu

L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, entre els cent millors d’Espanya segons la revista ‘Newsweek’

La prestigiosa publicació nord-americana Newsweek ha inclòs l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa, centre asistencial col·laborador i Unitat Docent Territorial (UDT) de Manresa de la Facultad de Medicina de la Universidad de Vic - Universidad Central de Cataluña (UVic-UCC), en la llista dels cent millors hospitals d’Espanya. La inclusió en el World’s Best Hospitals 2022 és un reconeixement a la tasca dels professionals de la Fundació Althaia, que han fet un esforç sense precedents per compaginar l’atenció habitual amb la que ha generat la covid-19. També a la capacitat de la institució de transformació i innovació per donar resposta a les necessitats derivades de la pandèmia tot oferint una atenció de màxima qualitat al pacient i, a la vegada, impulsar l’activitat de recerca.

Destaca el fet que el centre manresà és dels pocs hospitals catalans de referència que és en el rànquing, la resta tenen major envergadura. El Departament de Salut classifica els hospitals de Catalunya en 7 nivells, en funció de la seva estructura. L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa està inclòs en el nivell 5, de referència B, junt amb 6 hospitals més. El nivell 6 serien els hospitals d’alta complexitat i el 7 els monogràfics.  En el rànquing de Newsweek, només apareixen dos dels set centres de nivell 5 que hi ha a Catalunya: Sant Joan de Déu de Manresa i l’Hospital del Mar de Barcelona.

La revista nord-americana ha reconegut, per quarta vegada, els millors centres sanitaris del món. En aquesta ocasió, el rànquing inclou 2.200 hospitals de 27 països, entre els quals Espanya. El rànquing s’ha elaborat a partir de les enquestes a professionals del sector, dels resultats dels indicadors de satisfacció dels pacients i de l’anàlisi dels principals indicadors de resultats en diferents processos d’atenció sanitària que es realitzen als hospitals. S’ha posat especial èmfasi en l’activitat de recerca, els projectes d’innovació, la comunicació i l’atracció de talent.

L’objectiu de l’estudi és fer una comparació entre centres hospitalaris d’arreu del món per esperonar els centres sanitaris a seguir millorant i progressant.

Taula rodona del minicongrés de biofísica

Les cèl·lules immortals, la ciència i l’ètica protagonitzen el minicongrés de biofísica de la UVic-UCC

L’any 1951 Henrietta Lacks va morir a causa d’un càncer cervical d’úter. Les seves cèl·lules tumorals, extretes sense permís, van ser l’origen de la línia de recerca cel·lular immortal HeLa, que ha permès molts avenços en el camp de la medicina. L’obra La vida immortal d’Henrietta Lacks, de la periodista i escriptora Rebecca Skloot, recull la història d’Henrietta Lacks, de les seves cèl·lules i també de la lluita de la família Lacks per defensar el llegat de la seva mare i àvia.

Aquesta llibre, a més, va ser l'eix central del minicongrés de biofísica que va tenir lloc aquest dimecres al matí, a l’Aula Magna, en el marc del programa de les Tertúlies de Literatura Científica (TLC) i de la 7a edició de l’Annual Biophysics Week, organitzada per la Biophysical Society. El congrés, que se celebra anualment, té una voluntat divulgativa i s’adreça a estudiants de primer curs dels graus de biociències, Biologia i Biotecnologia, de la Facultat de Ciències i Tecnologia (FCT) de la UVic-UCC, i a alumnes de batxillerat i d’ESO de diferents centres.

La doctora Julita Oliveras, professora de la FCT i organitzadora de les TLC, va ser l’encarregada de donar la benvinguda als assistents i d’introduir la primera ponència, a càrrec del doctorand Sergi Masó, investigador al grup de recerca Quantiative BioImaging (QuBI) de la UVic-UCC. Posteriorment, els estudiants de l’escola FEDAC de Vic van presentar els seus pòsters sobre les cèl.lules immortals HeLa. Els alumnes van parlar dels avanços científics realitzats gràcies a l’estudi d'aquestes cèl·lules a la vegada van abordar el debat ètic que envolta tota aquesta investigació. A continuació, se’ls va fer entrega d’un diploma per la seva participació i d’un val per a material escolar a l’Abacus i en van fer entrega a la professora Sandra del Valle, en reconeixement de la coordinació per participar els seus estudiants en el minicongrés curs rere curs.

Els avenços científics i l’ètica en la recerca

En la taula rodona del congrés, moderada pel Dr. Carlo Manzo, professor de la FCT i coordinador del grup de recerca QuBI, van intervenir el catedràtic d'Oncologia de la Facultat de Medicina Josep Tabernero, cap del Servei d’Oncologia Mèdica de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona (HVH) i director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO); Marina Geli, directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) i coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS); i Cristina Plata, biòloga i tècnica especialista de laboratori a la Universitat Pompeu Fabra.

El debat es va centrar principalment en les diferents tipologies de recerca que involucren les cèl·lules immortals, els avantatges i desavantatges que aquestes comporten, i també la necessitat d’utilitzar l’ètica durant la investigació. Josep Tabernero es va centrar principalment en el paper que les cèl·lules HeLa han tingut sobre la recerca oncològica. Durant la seva intervenció va destacar que gràcies als avenços científics actualment i en línies generals, el 67% dels pacients que pateixen càncer el superen, un percentatge molt més alt que el de fa pocs anys. I va afegir que gràcies a la recerca “el 50% dels càncers es poden evitar i també és més senzill trobar-los en estats prematurs per facilitar-ne el tractament”, prevenció que es pot aconseguir mitjançant el seguiment del decàleg d’hàbits saludables. Tabernero va parlar sobre la recerca en animals i va explicar que hi ha certes investigacions on és necessari utilitzar ratolins, però que des d’un punt de vista ètic, si es pot evitar, és millor prescindir-ne.

El progrés i la privacitat dels pacients en la recerca mèdica dels segles XX i XXI va ser el tema central de la intervenció de Marina Geli, que va destacar la importància del treball interdisciplinari en la ciència. Geli va remarcar especialment que l’ètica no només ha de ser una qüestió legislativa, sinó que ha de ser sobretot personal i, "primerament individual”. També es va referir a la rellevància dels instruments ètics a l’hora de desenvolupar nous tractaments.

Cristina Plata va parlar sobre les diferents tècniques utilitzades als laboratoris de recerca i va explicar que diferents tipus de cèl·lules comporten processos variats a l’hora d’estudiar-los. Durant la seva intervenció va apuntar que és important l’estandardització en els animals quan es duen a terme les investigacions per assegurar que els resultats siguin tan precisos com sigui possible.J

El minicongrés s'emmarca dins les Tertúlies de Literatura Científica, que enguany celebren la seva 15a edició. Compta amb la col·laboració de la UVic-UCC; UDivulga, Ciència i Societat; la Facultat de Ciències i Tecnologia i la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; el Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS); la Societat Catalana de Biologia, l’Spanish Biophysical Society, la Biophysics Week i la iniciativa #JoEmCorono.

Joan Massagué Solé

L’oncòleg Joan Massagué visitarà la Facultat de Medicina i rebrà el Premi Ciutat de Vic

El científic Joan Massagué Solé, referent mundial en la investigació del càncer i l’origen de la metàstasi, visitarà el pròxim dilluns 28 de març la Facultat de Medicina de la Univesitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) amb motiu del Premi Ciutat de Vic que li concedirà l’Ajuntament de Vic i l’associació Amics de la Ciutat - Vic. L’acte de lliurament d’aquest premi es farà a l’Atlàntida de Vic, a les 19.30 h, i comptarà amb interpretacions musicals; una glossa a càrrec de Josep Arimany, doctor i president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS); una entrevista a l’homenatjat, i el lliurament d’un guardó dissenyat pels alumnes de l’Escola d’Art i Disseny de Vic. Els parlaments institucionals aniran a càrrec de la presidenta del Parlament de Catalunya, Laura Borràs; del conseller de Salut, Josep M. Argimon, i de l’alcaldessa de Vic, Anna Erra.

Massagué tindrà l’oportunitat de conèixer la Facultat de Medicina de la UVic-UCC en el marc d’una visita que hi farà el mateix dilluns 28 a partir de les 16.30 h, acompanyat per la direcció del centre i de la universitat. Tot seguit, a la sala d’actes de la Facultat es farà un acte institucional que comptarà amb l’assistència de representants de la universitat i del sector sanitari, i que estarà obert al PDI i a l’estudiantat de Medicina. Les persones interessades en assistir a aquesta trobada cal que facin la inscripció en aquest enllaç.

Joan Massagué Solé (Barcelona, 1953) ha desenvolupat tota la seva trajectòria professional, tant en l’àmbit de la recerca com de la docència, als Estats Units. Des de l’any 2014 és director del Sloan Kettering Institute de Nova York, institució de primer nivell mundial en el camp de l’oncologia, on des de 1989 ha estat investigador de biologia i genètica del càncer. Gran divulgador, membre de diverses societats científiques nacionals i internacionals, durant la seva carrera ha rebut diversos premis i distincions, com el Premi Internacional Catalunya 2016 junt amb el Dr. Manel Esteller i el Dr. Josep Baselga.

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte