Notícies

La Dra. Àurea Autet Puig i el Dr. Rafael Fernández Fernández, professionals de la Fundació Althaia, seran guardonats en l’edició del 2022 del Premi a l'Excel·lència Professional que anualment atorga el Col·legi de Metges de Barcelona (COMB). El lliurament del reconeixement tindrà lloc dilluns 28 de novembre en un acte que se celebrarà a l’Auditori Axa de Barcelona.

La Dra. Àurea Autet és la cap del Servei de Psiquiatria Infantil i Juvenil des de l’any 2008 i actualment també és Directora de Salut Mental de la Fundació Althaia. A nivell docent, és coordinadora del Postgrau en Malaltia Mental i Alteracions de Conducta en Discapacitat Intel·lectual de la UVic-UCC, professora de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i docent en altres màsters. Ha estat vicepresidenta de la Junta de la Societat Catalana de Psiquiatria Infantil i Juvenil, ha participat també en diversos grups de treball del Consell Assessor de Salut Mental i és assessora experta del Pla Director de Salut Mental i Addiccions. Es va formar com a especialista a la institució en la primera promoció de residents de psiquiatria. Serà premiada en la categoria “Altres àmbits assistencials”.

El Dr. Rafael Fernández és especialista de Medicina Intensiva. Va ser Cap Clínic a l’Hospital Parc Taulí de Sabadell i ha estat cap del Servei de Medicina Intensiva de la Fundació Althaia des del 2008 i fins el 2021. A nivell docent, ha estat catedràtic de la Universitat Internacional de Catalunya. En l’àmbit de la recerca, ha publicat més de 200 articles internacionals i nacionals i ha obtingut finançament públic per nombrosos projectes, així com premis de societats científiques nacionals i internacionals. A més, ha impulsat la creació d’un grup de recerca clínica centrada en el pacient crític a la Fundació Althaia, del qual n’és coordinador. En aquest cas, el reconeixement a l’excel·lència és per a la seva activitat investigadora. El Dr. Fernández serà premiat en la categoria de “Recerca Biomèdica”.

Sobre els Premis a l’Excel·lència Professional

Els Premis a l’Excel·lència Professional són el reconeixement que el Col·legi de Metges de Barcelona fa cada any a 42 professionals de diferents àmbits assistencials que han destacat durant l’any per la seva excel·lència, pel seu recorregut professional, honestedat, compromís, altruisme i integritat.

Els guardons es donen des de 2004 i s’atorguen en els àmbits de la medicina hospitalària, l’atenció primària, la salut pública i mental, l’atenció sociosanitària, la recerca biomèdica, l’educació mèdica i les humanitats mèdiques.

Es premien també 4 equips assistencials multidisciplinaris que han destacat durant l’any per la seva tasca professional i treball en equip.

Un centenar de professionals sanitaris, docents i estudiants de Medicina estan participant avui a Berga a la II Jornada entre centres sanitaris i universitaris de la Catalunya Central, impulsada per la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i que aquest any ha estat coorganitzada per Salut Catalunya Central-Hospital de Berga. Es tracta d’una trobada i intercanvi de coneixements i d’experiències, a l’entorn de l’àmbit assistencial, sanitari i investigador i que posa de relleu la importància de la docència. Fins a primera hora de la tarda, es fan tres taules de debat amb participants de diversos centres sanitaris d’arreu del país.

En la seva benvinguda, Anna Forcada, gerenta de Salut Catalunya Central-Hospital de Berga, ha destacat que l’Hospital de Berga està en “ple procés canvi i transformació a tots nivells: digital, canvis de sistemes, amb una orientació clara a l’àmbit docent, formatiu i acadèmic”. I ha reivindicat el paper del territori per fer recerca i docència i contribuir a la formació dels futurs metges.

Per la seva banda, el degà de la Facultat de Medicina, Ramon Pujol, ha fet especial èmfasi en el compromís de “formar bé els professionals, fer recerca i aconseguir que aquesta recerca tingui impacte sobre la salut dels ciutadans”. Marina Geli, directora general de la Facultat de Medicina UVic-UCC, ha destacat que la Facultat “és un projecte regional, de regió del coneixement, de regió de donar suport als serveis, i tenim una gran responsabilitat social”.

Alba Oms, delegada de Salut a la Catalunya Central, ha explicat que “tenim molts reptes com a sistema: de desigualtat de salut, de captar i retenir professionals, millor accés al sistema de salut, empoderar les persones perquè preservin la seva salut i garantir el finançament”. I ha demanat la col·laboració de les institucions sanitàries, de les entitats i la ciutadania per fer realitat aquests canvis. 

Per la seva banda, l’alcalde de Berga, Ivan Sànchez, ha posat en valor el Berguedà, ha convidat els futurs professionals mèdics a traslladar-s’hi i treballar-hi i ha destacat que “com a alcalde i veí de Berga puc dir que estem molt enamorats del nostre Hospital i contents i agraïts dels professionals que formen el seu equip”.

També han intervingut en la taula de benvinguda Sara Manjón, gerenta del Consorci Hospitalari de Vic i de la Fundació Hospital de la Santa Creu, i Montse Domènech, directora assistencial de la Fundació Althaia.

Taules de debat

Durant la jornada, que s’allargarà fins a primera hora de la tarda, es fa també  una taula de debat sobre “L'aprenentatge integrat de la medicina. Avantatges i inconvenients” en què participen Jordi Casademont, Cap de Servei de Medicina Interna i coordinador de la Unitat Docent de Sant Pau (UAB), i Francesc Cardellach, exdegà de la Facultat de Medicina de la UB. La modera Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

La segona taula tracta el rol dels metges col·laboradors docents a la Facultat de Medicina i hi participen Anna Albó, geriatra de l’Hospital de la Santa Creu de Vic;  Joan Armengol, metge d’Atenció Primària ICS Catalunya Central; Maria Viñolas, pediatra del Consorci Hospitalari de Vic; Maria Martínez, estudiant de la Unitat Docent Territorial Manresa; i Júlia Saperes, estudiant de la Unitat Docent Territorial Vic. Està moderada per Núria Roger i Jordi Aligué, coordinadors de les Unitats Docents Territorials Vic i Manresa.

A continuació,  hi haurà la ponència "Robots versus SARS-COV2", a càrrec d’Andreu Veà, Fundador i president executiu de Covidwarriors.org.

L’última taula, “Estat actual de l'IRIS-CC (Institut de Recerca i Innovació en Salut i Ciències de la Vida a la Catalunya Central)”, comptarà amb la participació de Joan Comella, director de recerca i innovació de l'Hospital Sant Joan de Déu i catedràtic de Biologia Cel·lular a la UAB; Antoni Bayés Genís, cap de servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i professor titular de Medicina - Cardiologia de la UAB; Irene Roman, professora titular de Medicina de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; i Noèlia Tellez, professora de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i investigadora de l'IRIS-CC.  Els moderadors són José Jerónimo Navas, director de l'IRIS-CC, i Roberto Elosua, degà electe de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

Una vegada finalitzi aquest curs acadèmic, el juny del 2023, es graduarà la primera promoció d’estudiants de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Després de graduar-se, però, hauran d’afrontar l’examen MIR (metge intern resident), la prova que dona accés a l’especialització i, de fet, el camí que escullen el 90% dels estudiants un cop han acabat el grau en Medicina. La importància del MIR rau en el fet que amb aquest examen els estudiants es juguen el 90% de la nota final que els donarà la posició per escollir plaça, ja que l’expedient acadèmic només compta el 10%. Per aquest motiu, des de la Facultat es fa un treball transversal durant els sis anys del grau. “El que volem no és només que els estudiants aprovin el MIR, sinó que cadascú arribi al seu màxim nivell per poder escollir la plaça desitjada”, explica Irene Veganzones, coordinadora del Programa de preparació del MIR de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

El Programa de preparació del MIR de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC comprèn diverses activitats que han de servir per superar l’examen amb èxit però, sobretot, també per millorar l’adquisició de coneixements mèdics. És a dir, “l’objectiu és que els estudiants sàpiguen detectar la resposta correcta de la pregunta MIR, fet que també els servirà per aprendre a fer el raonament clínic en casos reals”, apunta Veganzones. El procediment per aconseguir-ho és centrar-se en com afrontar les preguntes que contenen informació clínica, que són aproximadament el 50% de totes les qüestions de l’examen MIR. S’ensenya a fixar-se en les dades importants de l’enunciat que donen la informació clau per resoldre el cas. Igual que si es tractés d’un pacient real, cal que els estudiants posin atenció en l’anamnesi i en l’exploració física per poder resoldre el cas.

Un programa que es va intensificant

“L’examen MIR, l’afronto sorprenentment amb moltes ganes i motivació, ja que és el tram final i alhora suposo que serà el moment on es relacionaran tots els coneixements”, comenta Roger Benet, estudiant de 6è curs. A la Facultat de Medicina de la UVic-UCC les accions del Programa de preparació del MIR es van intensificant progressivament durant els sis cursos del grau. Des de 3r, el professorat disposa de les preguntes MIR dels darrers 5 anys i les utilitza sota el seu criteri en les seves activitats docents, de manera que els estudiants ja es comencen a familiaritzar amb les preguntes del MIR. A partir de 3r també es comencen a impartir els seminaris MIR, on es fa un primer abordatge sobre com fer el raonament clínic de les preguntes abans de l’examen final de cada assignatura.

A 4t curs s’entra en detall en el perfeccionament per afrontar les preguntes de l’examen MIR i a 5è, a més a més de continuar fent els seminaris MIR, destaca com a activitat principal el simulacre MIR, un examen que reprodueix les mateixes condicions de la prova oficial. És a dir, durant 4 hores seguides s’han de respondre preguntes reals, amb imatges, etc. “L’anàlisi dels resultats d’aquest simulacre ens serveix com a punt de partida per individualitzar el treball que es farà a 6è curs”, diu Veganzones.

A partir d’aquest any, a 6è curs el treball estarà molt dirigit a la manera com optimitzar al màxim els coneixements amb una bona estratègia d’examen. “El Programa de preparació del MIR permet aprendre a analitzar les diferents preguntes, la qual cosa aporta seguretat a l’hora de respondre, així com autoconeixement d’un mateix i identificació dels punts de millora i de fortalesa”, explica Benet.

Periòdicament, també s’anirà analitzant el comportament dels alumnes durant els simulacres que els estudiants fan a l’acadèmia, amb l’objectiu de poder fer recomanacions individuals a cadascú. Treure bons resultats al MIR depèn, en bona part, de tenir una bona estratègia i d’haver assolit un bon nivell de confiança. La majoria d’estudiants de 6è curs de Medicina estan apuntats a acadèmies de preparació del MIR; per tant, els estudiants compaginen acadèmia i grau durant aquest últim any.

És fàcil obtenir plaça?

La pregunta que es fan tots els estudiants de Medicina és si és gaire difícil aconseguir una plaça després de realitzar l’examen MIR. La resposta és que és relativament senzill, ja que el 2022 unes 200 places han quedat vacants i ningú les ha agafat. El més complicat, en tot cas, és treure la plaça desitjada, i això depèn de l’especialitat que es vulgui fer. “Hi ha especialitats més preuades, on has de quedar entre els primers 200 per entrar i altres en les quals només has d’aprovar l’examen”, apunta la coordinadora del programa.

Actualment, s’ofereixen unes 8.550 places per a unes 13.500 persones que es presenten a l’Estat espanyol. No tothom aprova el MIR perquè hi ha una nota de tall que es defineix a partir de les deu millors notes d’aquell any. Amb tot, normalment poden triar especialitat els aspirants que queden per sota de 9.000, una posició que és relativament assequible.

L'acte d'inauguració de curs acadèmic que es va fer el dilluns 24 d'octubre a la Facultat de Medicina es va tancar amb la inauguració de l’exposició “La pandèmia de covid-19: imatges que parlen”, del fotoperiodista Marc Sanyé. La mostra, que es pot visitar a la primera planta de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, està formada per una selecció de 15 fotografies en color, realitzades entre els anys 2020 i 2021, que reflecteixen el que es va viure a Osona, el Ripollès i el Barcelonès durant la pandèmia des del punt de vista sanitari i social. Així es reflecteixen sentiments diversos, que van des de la solitud i la incertesa fins a la por i l’aïllament.

Les fotografies mostren, per exemple, la vacunació, les visites mèdiques a domicili o les visites a les residències de gent gran, les mesures sanitàries que es van haver de seguir, i l’impacte paisatgístic i social que va tenir. Segons Sanyé, les fotos serveixen de testimoni del que va passar i adquiriran tot el seu valor quan hagin passat uns quants anys, com a recordatori d'una situació que va sobrepassar-nos en molts sentits.

Les persones que visitin la mostra podran votar, fins al 30 de novembre, la foto que els agradi més a partir del codi QR que porten totes les obres. Les dues imatges guanyadores es reproduiran amb gran format i quedaran exposades de manera permanent a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

La neurologia, en general, i el diagnòstic i tractament de l’esclerosi múltiple, en particular, han fet grans passos endavant en les últimes dècades, segons Xavier Montalban, cap del servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron i catedràtic de Neurologia a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). En la conferència inaugural de curs que ha impartit aquest migdia, titulada “La neurologia com a paradigma del progrés científic”, Montalban ha explicat les diferències que ha experimentat l’esclerosi múltiple, malaltia crònica que afecta el sistema nerviós central, des que ell estudiava Medicina fins a l’actualitat. “A mi em van dir que no hi havia cap tractament i si els malalts tenien un brot només els donaven corticoides. Avui tenim 18-20 medicaments molt avançats que ens permeten que el pacient no tingui brots; el que encara no sabem és com atacar la neurodegeneració”, ha dit.

Segons Montalban, s’ha aconseguit reduir un 77% el temps que transcorre entre que una persona té el primer brot i que li diagnostiquen esclerosi múltiple. “Quan jo estudiava em van dir que l’esclerosi múltiple era molt infreqüent i ara els estudis de prevalença estan apuntant cap a 160 casos per cada 100.000 habitants”, ha comentat. Actualment, ha subratllat el ponent, es pot diagnosticar aquesta malaltia de manera molt més ràpida i acurada: “Abans el diagnòstic era lent, es necessitaven anys i patir un segon brot, però la ressonància magnètica ens va canviar la vida”. La incidència de l’esclerosi múltiple va en augment i està afectant gairebé quatre vegades més les dones que els homes. S’estima que a tot el món hi ha gairebé 2,5 milions de persones que pateixen esclerosi múltiple, amb la qual cosa Montalban ha comentat que s’ha convertit en la segona causa de discapacitat neurològica en adults joves.

Durant la seva exposició, el catedràtic de Neurologia ha explicat que s’ha descobert que hi ha almenys 200 gens que participen en la gènesi de la malaltia. Amb tot, Montalban ha fet un èmfasi especial en el tractament precoç i, sobretot, en la prevenció, especialment entre els familiars de primer grau. En aquest sentit, ha subratllat la importància de deixar de fumar, ja que “el tabac empitjora la malaltia i si deixes de fumar, millora”, i també ha destacat la necessitat de controlar el sobrepès i uns nivells baixos de vitamina D.

El primer curs amb graduació final

L’obertura de l’acte acadèmic han anat a càrrec de Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), que ha donat la benvinguda als assistents i ha recordat que en finalitzar aquest curs 2022-2023 es graduaran els estudiants de la primera promoció de la Facultat de Medicina. En el seu torn de paraula, el degà Ramon Pujol també s’ha referit a la importància que tindrà aquest curs acadèmic pel fet de finalitzar amb els primers alumnes graduats i perquè serà el seu darrer curs com a degà. Pujol també ha fet la presentació del Dr. Xavier Montalban, del qual ha dit que “és un motiu de celebració que professionals com ell formin part del nostre professorat” i, després de repassar el seu llarg currículum, ha comentat que el ponent és un exemple de com “una brillant trajectòria professional no està renyida amb ser una persona de gran qualitat humana”.

La inauguració de curs també ha estat presidit pel rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, que ha estat l’encarregat de fer la cloenda. Després de fer un agraïment al Dr. Montalban i a Casa Tarradellas, ha agraït al degà Ramon Pujol “la feina encara no acabada” al capdavant de la Facultat i n’ha destacat que “ha dotat de singularitat i futur els estudis de la Facultat de Medicina”. Al mateix temps, Baños també ha agraït al degà electe Roberto Elosua que assumeixi el nou càrrec: “Jo pensava que era la millor persona que ho podia fer”. El rector s’ha referit també als estudiants que finalitzaran els seus estudis aquest curs dient-los que “els estudiants de la primera promoció sereu els més estimats i els que haureu patit més entrebancs” abans d’afegir: “Dubto que la formació que heu rebut es pugui comparar amb la d’altres facultats de Medicina”.

Premis als millors expedients

En el transcurs de l’acte d’inauguració del curs acadèmic 2022-2023 de la Facultat de Medicina s’ha fet el lliurament dels Premis a l’Excel·lència Acadèmica i a la Pràctica Clínica als estudiants de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Els Premis a l’Excel·lència Acadèmica, dotats amb 4.000 euros cadascun i dels quals per primer cop se n'han lliurat quatre per curs, han reconegut els millors expedients del 2021-2022. Enguany se n’han lliurat un total de vint i els estudiants premiats han estat: Guillem Foguet Noguer, Víctor Obach Irimia, Sofia Rodríguez Vilella i Elena Extraviz Carrilero (1r curs); Àlex Mari Rodríguez, Catherine Beatrice Zerrath, Katrina Gil Pablo i Manuel Cozar Adelantado (2n curs); Arnau Roviró Aliguer, Oriol Barreiro Iglesias, Yago Rodríguez Romero i Arnau Giménez Vilà (3r curs); Javier Sanmartin Esteban, Víctor José Porta Landa, Raúl López Torres i Elisa Benítez García (4t curs), i Artur Aymar Torné, Ismael Gómez Giménez, Oriol Beà Navarro i Miranda Muñoz Martín (5è curs).

Tot seguit, Anna Tarradellas, en representació de l’empresa Casa Tarradellas, ha presentat els Premis a la Pràctica Clínica, que s’atorguen a les persones que han obtingut les millors notes a l’assignatura de Pràctica Clínica, realitzada en centres assistencials i hospitalaris d’arreu de Catalunya durant el curs passat. Tarradellas ha agraït l’oportunitat de poder col·laborar amb la UVic-UCC, ja que “en els últims anys hem vist la importància de la medicina”. En total s’han repartit vuit premis d’un import de 2.925 euros cadascun i finançats per Casa Tarradellas. En aquesta categoria s’han distingit Arnau Roviró Aliguer, Carmen Granchinho Ferreira de Matos i June Ugarte Iraola, que el 2021-2022 feien 3r curs (Pràctica Clínica I). També han aconseguit premi Beatriz Palomares Alonso, Andrea Sánchez Lozano i Júlia Saperas de Batlle, que estudiaven 4t curs (Pràctica Clínica II), i Aina Bosch Badó i Roger Benet Pozo, que feien 5è (Pràctica Clínica III). Es dona la circumstància que Arnau Roviró Aliguer ha obtingut premi en les dues modalitats.

Inauguració d’una exposició sobre la covid-19

A la part final de l’acte s’ha fet la inauguració de l’exposició “La pandèmia de covid-19: imatges que parlen”, del fotoperiodista Marc Sanyé, que es pot visitar a la primera planta de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Es tracta d’una selecció de 15 fotografies realitzades entre el 2020 i el 2021, que reflecteixen el que es va viure a Osona, el Ripollès i el Barcelonès durant la pandèmia, des de la solitud i la incertesa fins a la por i l’aïllament.

Les fotografies mostren, per exemple, la vacunació, les visites mèdiques a domicili o les visites a les residències de gent gran, les mesures sanitàries que es van haver de seguir i l’impacte paisatgístic i social que va tenir. Les persones que visitin la mostra poden triar la foto que els agradi més a partir del codi QR que porten totes fins al 30 de novembre. Les dues imatges guanyadores es reproduiran amb gran format i quedaran exposades de manera permanent a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

La Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i Salut Catalunya Central-Hospital de Berga organitzen la segona edició de la Jornada entre centres sanitaris i universitaris de la Catalunya Central. L’objectiu és crear un punt de trobada i intercanvi de coneixements i d’experiències, a l’entorn de l’àmbit assistencial, sanitari, investigador i docent.

Aquest curs la Facultat de Medicina de la UVic-UCC arriba a la graduació de la primera promoció, una fita que s'aconseguirà per la implicació dels centres assistencials des del moment de la creació dels estudis de medicina. Després de l’experiència de la 1a jornada que es va celebrar l'any passat a l’Hospital d’Olot, en què van participar una vuitantena d’estudiants, professors, col·laboradors docents, directius de la UVic-UCC i de centres assistencials, arriba la segona edició amb la ciutat de Berga com a amfitriona. La sessió, que tindrà lloc el divendres 18 de novembre, de 9 del matí a 4 de la tarda a la Sala Casino del Teatre Municipal de Berga.

La II Jornada entre centres sanitaris i universitaris de la Catalunya Central, comptarà amb tres taules de debat on s’analitzarà el pla d’estudis, valorant els avantatges i inconvenients d’un model integrat; el rol dels metges col·laboradors docents; i el desplegament de l’Institut de la Recerca de la Catalunya Central (IRIS-CC).

Programa de la jornada

La benvinguda anirà a càrrec de l’alcalde de Berga, Iván Sánchez i del degà de la Facultat de Medicina, Dr. Ramon Pujol, acompanyats de l’Anna Forcada, gerenta de Salut Catalunya Central-Hospital de Berga; Manel Jovells, director general de Fundació Althaia; Sara Manjón, gerenta del Consorci Hospitalari de Vic; Marina Geli, directora general Facultat de Medicina de la UVic-UCC.  

En la primera taula, “L'aprenentatge integrat de la medicina. Avantatges i inconvenients”, hi participaran  Jordi Casademont, Cap de Servei de Medicina Interna i coordinador de la Unitat Docent de Sant Pau (UAB), Francesc Cardellach, exdegà de la Facultat de Medicina de la UB, i serà moderada per Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

En la segona taula es tractarà el rol dels metges col·laboradors docents a la Facultat de Medicina i hi participaran Anna Albó, geriatra de l’Hospital de la Santa Creu de Vic; Joan Armengol, metge d’Atenció Primària ICS Catalunya Central; Maria Viñolas, pediatra del Consorci Hospitalari de Vic; Maria Martínez, estudiant de la Unitat Docent Territorial Manresa; Júlia Saperes, estudiant de la Unitat Docent Territorial Vic. I serà moderada per Núria Roger i Jordi Aligué, coordinadors de la Unitat Docent Territorial Vic i Manresa.

A continuació,  hi haurà la ponència "Robots versus SARS-COV2", a càrrec d’Andreu Veà, Fundador i president executiu de Covidwarriors.org.

L’última taula, “Estat actual de l'IRIS-CC (Institut de Recerca i Innovació en Salut i Ciències de la Vida a la Catalunya Central)”, comptarà amb la participació de Joan Comella, director de recerca i innovació de l'Hospital Sant Joan de Déu i Catedràtic de Biologia Cel·lular UAB; Antoni Bayés Genís, cap de servei de Cardiologia de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol i professor titular de Medicina - Cardiologia de la UAB; i Irene Roman, professora titular de Medicina de la Facultat de Medicina UVic-UCC. Els moderadors seran José Jerónimo Navas, director de l'IRIS-CC, i Roberto Elosua, degà electe de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

Consulteu el programa complet de la jornada en aquest enllaç i la inscripció prèvia es pot fer mitjançant aquest formulari.

La síndrome de resignació, o síndrome de renúncia, és una malaltia en la qual el pacient abandona la ingesta d’aliments i la comunicació, i que desemboca en una letargia, propera a l’aparença del coma, com a resposta al trauma del desarrelament que pateixen les persones que emigren del seu país d’origen. La metgessa Elisabeth Hultcrantz va fer un estudi sobre aquesta síndrome, observada ja a Suècia als anys noranta del s. XX i que afecta sobretot infants i joves d’entre 7 i 19 anys provinents de l’est d’Europa, de Síria i, particularment a la minoria religiosa yazidita. Per debatre sobre les causes d’aquesta malaltia, ahir al vespre va tenir lloc una taula debat coorganitzada per la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), a través de la Facultat de Medicina, L’Atlàntida i el Teatre Lliure.

El debat, moderat per Toni Sellas, coordinador de Periodisme a la Facultat d’Empresa i Comunicació de la UVic-UCC, es va encetar amb una introducció de la síndrome de resignació, a càrrec d’Àurea Autet, professora de Conducta Humana de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Segons ella, en els casos descrits a Suècia, país amb un alt nivell de benestar, el desencadenant d’aquesta malaltia sorgeix quan es comunica a les persones immigrants que se’ls denega l’asil i es troben que han de retornar al país d’origen. El principal causant d’aquesta síndrome sembla que és el trauma en el cervell humà i l’impacte que provoca en la persona tenir unes expectatives negatives. Segons Autet, “durant molt temps hem minimitzat l’impacte del trauma en el neurodesenvolupament i en la vida de la persona, però és brutal i acaba produint segur una afectació física”. La síndrome de resignació, de la qual hi ha molt pocs casos descrits al món, pot tenir una durada variable, des d’uns mesos fins a dos anys i per revertir-la calen “ambients tranquils i molta esperança, i  un dels requisits imprescindibles és que els nens i les nenes es tornin a sentir segurs”, va dir Autet.

Rols que no pertoquen

Marina Geli, directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut, va remarcar en la seva intervenció que “el benestar emocional no només va lligat a tenir les necessitats bàsiques cobertes” i va ressaltar el paper fonamental que tenen les expectatives. En aquest sentit, va dir que als infants i joves immigrants “els fem assumir uns rols que no els pertoquen, els donem un excés de responsabilitat” i va posar com a exemple que sovint ells són els elements d’inclusió de les famílies nouvingudes gràcies a l’aprenentatge que fan de la nova llengua. Des del vessant més mèdic, Geli va comentar la importància de protegir els circuits neuronals i metabòlics dels joves immigrants, mitjançant elements d’empoderament, com ara l’educació, la feina, les relacions amb els amics, etc., i de minimitzar-los l’estrès.

Des del punt de vista de l’educació, el rector de la UVic-UCC, Josep Eladi Baños, va defensar el paper que té la universitat “per poder donar les mateixes oportunitats de futur a tots els joves”. Va dir que els joves nouvinguts sovint pateixen microracismes i, especialment en l’adolescència, tenen problemes d’identitat perquè no s’acaben de sentir ni d’aquí ni d’allà. Baños també va referir-se a la situació actual dels estudiants universitaris que són refugiats ucraïnesos, russos i bielorussos, que viuen amb angoixa la situació de guerra o el rebuig social, segons el cas.

Els mitjans de comunicació també tenen una gran responsabilitat a l’hora de construir discursos sobre el fenomen de la immigració. En aquest sentit, el periodista Salvador Alsius va dir que el tractament dels grups de població més desafavorits s’emmarcaria en el principi de justícia de l’ètica periodística, però que cal vigilar els estereotips, que s’introdueixen amb el llenguatge o amb les imatges.

Vessants de l’atenció sanitària

Marta Serrarols, gerent de l’EAP Vic, i Anissa Lamzabi, mediadora de Salut de l’EAP Vic, van exposar quin és el rol que juga l’atenció primària amb les persones migrades i quina és la realitat amb què treballen diàriament. Serrarols va comentar que després de la reunificació familiar hi ha infants i joves que aquí passen moltes hores sols, per diferents circumstàncies familiars, que les dones també són un col·lectiu a tenir en compte i que les segones generacions estan generant més consultes de salut mental “pel xoc cultural de no sentir-se d’enlloc en concret”. Lamzabi va afegir que el xoc cultural significa que les persones nouvingudes “han de deixar tot el que havien après i integrar-se en una nova cultura; no els podem demanar que en setmanes o mesos aprenguin el que no feien”. Segons ella, el xoc cultural sovint porta a un estat de confrontació, de ràbia, “perquè tens unes expectatives que no sempre es compleixen”.

Des del vessant hospitalari, Iluminada Corripio, cap de servei de Salut Mental del Consorci Hospitalari de Vic, va defensar que “tot i que sabem que l’hospital no és un espai amable, és clau l’actitud de les unitats de salut mental”. Corripio va subratllar la importància de fer intervenció amb les famílies i dur a terme una atenció integrada. Aquesta idea, la va subscriure Toni Corominas, director de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC, que va fer èmfasi en la necessitat d’una atenció integral —estar atents a totes les dimensions de les persones— i integrada —que tots els estaments estiguin coordinats. Corominas va matisar la diferència entre la síndrome de resignació i la síndrome d’Ulisses, que es refereix als set dols que passa la persona que emigra.

Mercè Generó, gerent d’Osonament, va referir-se a la importància que té que la comunitat d’arribada sigui receptiva i acollidora, i també va corroborar que moltes de les persones que atenen als serveis de salut mental corresponen a les segones generacions d’immigrants. En aquest punt va fer un toc d’atenció al fet que avui els serveis d’atenció social i sanitària “encara estan massa compartimentats”. A la taula, també van participar-hi els estudiants de la Facultat de Medicina Arnau Roviró, Nadia Bou-Ali i Lubna Sli, que van donar la seva visió com a joves i futurs professionals de la medicina.

Aquesta taula debat ha estat una activitat complementària a la representació de l’obra Síndrome de gel, una producció del Teatre Lliure que es podrà veure el dia 20 d’octubre a les 20 h, a la Sala Ramon Montanyà de L’Atlàntida. Sota la direcció de Xicu Masó i amb una dramatúrgia de Mohamad Bitari i Clàudia Cedó, l’obra aborda la crisi migratòria d’Europa i les conseqüències personals que se’n deriven.

L’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa ha estat guardonat per tercer any consecutiu en els Premis BSH - Best Spanish Hospitals Awards®, que reconeixen l’excel·lència hospitalària. La institució ha rebut la distinció de millor hospital espanyol general i de referència en la categoria de gestió de costos hospitalaris, que mesura l’eficiència de l’organització en la gestió clínica de processos.

Els premis BSH tenen per objectiu reconèixer l’excel·lència hospitalària del sistema de salut espanyol mitjançant l’anàlisi de diversos indicadors d’eficiència, adequació i qualitat assistencial amb l’objectiu de potenciar la gestió clínica orientada a la millora contínua.

En la categoria que ha estat guardonat l’Hospital Sant Joan de Déu s’han tingut en compte indicadors com l’estada mitjana, el temps d’estada al bloc quirúrgic i també la taxa de reingressos i complicacions, entre d’altres.

El veredicte es va donar a conèixer la setmana passada en el decurs d’una cerimònia que es va celebrar a Bilbao. Pere Oliveras, director Economicofinancer i de patrimoni, va ser l’encarregat de recollir el premi.

Han participat en la 4a edició dels Premis BSH - Best Spanish Hospitals Awards® un total de 140 hospitals d’arreu de l’Estat espanyol. Amb un total de 21 premiats, Catalunya ha estat la comunitat més guardonada.

En les dues últimes edicions, Althaia va ser distingida com a millor hospital espanyol general i de referència en la categoria anomenada ‘Patologies de la dona’, que enguany no s’ha inclòs en el certamen.

Millora contínua

L'objectiu dels premis, coorganitzats per la consultora Higia Benchmarking i la companyia Asho amb la col·laboració de SEDISA, és ajudar a optimitzar la gestió sanitària i la qualitat assistencial potenciant la gestió clínica orientada a la millora contínua d’hospitals d’aguts públics i privats de l’Estat espanyol. Per tant, el premi és un reconeixement a l’aposta que fa la Fundació Althaia per a la millora continuada en la gestió i la qualitat assistencial.

A més, una de les singularitats dels Premis BSH - Best Spanish Hospitals Awards® es basa en què tots els participants podran disposar d'informació útil per seguir millorant els seus resultats a partir de la identificació dels seus paràmetres de millora específics. Per a això, els centres com Althaia rebran informació detallada de les metodologies utilitzades i del posicionament dels seus resultats en totes les categories analitzades, fet que permetrà seguir treballant en aquesta millora dels resultats.

El doctor Albert Altés, cap del servei d’Hematologia i Hemoteràpia de la Fundació Althaia i professor agregat de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha estat escollit un dels deu millors hematòlegs de Catalunya 2022, segons un rànquing elaborat pels experts del diari digital de referència en el sector de la salut ConSalud. La llista s’ha elaborat en funció de l’activitat assistencial, investigadora i docent dels professionals sanitaris.

Altés és doctor en Medicina per la UAB, especialista en hematologia i hemoteràpia i expert en noves teràpies hematooncològiques. Ha treballat d’hematòleg adjunt als hospitals Esperit Sant de Santa Coloma de Gramenet i Sant Pau de Barcelona. Pel que fa a la investigació, ha publicat més de 150 treballs en revistes internacionals indexades. Recentment ha publicat el llibre Som virus, amb el qual va guanyar el premi d’Assaig Ricard Torrents Bertrana, convocat per Eumo Editorial i la UVic-UCC, amb l’objectiu de promoure el gènere d’assaig en llengua catalana.

L’Institut de Recerca i Innovació en Ciències de la Vida i la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), acaba de posar en marxa el seu web, que recull informació sobre l’organització i la seva activitat de recerca. La seva adreça és www.iris-cc.cat

El portal web conté una presentació en la qual s’explica quina és la missió de l’institut i un apartat amb notícies d’actualitat relacionades amb el centre o amb alguna de les 14 entitats dels àmbits acadèmic i de la salut que en formen part. El visitant pot consultar tota la informació del web de manera intuïtiva i fàcil gràcies a un índex que recull els principals apartats amb què s’estructuren els continguts: la institució, investigació, assajos clínics, innovació, empreses, formació, contacte i mecenatge. També compta amb un apartat d’actualitat i un altre per a publicar ofertes laborals.

Impulsat inicialment per la UVic-UCC, l’IRIS-CC va iniciar la seva activitat el passat 1 de juny amb la intenció de fer créixer la recerca i la innovació social a la Catalunya Central i amb la voluntat de generar coneixement científic en els àmbits de la vida i de la salut. Les línies de recerca de l’IRIS-CC inicials coincideixen amb les de les entitats fundadores: biomedicina, clínica, epidemiologia i salut pública, envelliment-cronicitat, cures i innovació, a més a més de temàtiques transversals com les ciències de l’activitat física i l’esport, la gestió de dades, el disseny aplicat a la salut i el benestar i les ciències socials i humanes orientades a la salut.