Skip to main content

Una trentena de metges residents fan el curs Simulació de Cirurgia Laparoscòpica i Laparatòmica amb cossos donats a la ciència

Sessió del curs de Simulació de Cirurgia Laparoscòpica

Una trentena de metges residents fan el curs Simulació de Cirurgia Laparoscòpica i Laparatòmica amb cossos donats a la ciència

Abans de poder operar, el metge o la metgessa resident de cirurgia general primer ha d’aprendre la tècnica quirúrgica teòrica i després ha de posar en pràctica els coneixements adquirits guiat per un cirurgià expert, fins que és capaç de fer la cirurgia per si mateix. Amb l’objectiu d’oferir als residents de cirurgia unes pràctiques el més reals possible i adaptades a l’any de residència que estan cursant (en total són cinc, de R1 a R5), des del maig del 2021 s’ofereix el curs Simulació de Cirurgia Laparoscòpica i Laparatòmica amb cossos donats a la ciència. El curs, organitzat per Althaia, Xarxa  Assistencial Universitària de Manresa i per la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), consta d’una part teòrica que es fa en línia uns dies abans i d’una part pràctica que té lloc a la sala de dissecció de la Facultat. En les cinc edicions que s’han fet del curs fins aquest mes de febrer ja hi han participat una trentena de metges residents del Consorci Hospitalari de Vic, Althaia, l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, l’Hospital Joan XXIII de Tarragona, l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova de Lleida, l’Hospital Regional Universitario de Málaga i l’Hospital Dr. Josep Trueta de Girona.

Per aconseguir una formació el més semblant possible a la realitat, en aquest curs es treballa amb cossos donats a la ciència que han estat criopreservats, ja que tenen una textura molt semblant a la persona viva tot i que no sagnen. “Això permet un realisme que no podem aportar de cap altra manera si no operem en viu; el treball amb cossos donats a la ciència facilita un millor aprenentatge de les estructures anatòmiques i de la manera com s’han de fer les operacions”, explica la Dra. Roser Farré, professora de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, adjunta de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i tutora de residents a Althaia. A més, segons ella, amb aquestes pràctiques el resident adquireix un nivell de confiança que li serà de gran utilitat a l’hora de fer una cirurgia real. “Els residents han d’aprendre a operar en viu i si la primera vegada ho fan amb un cos sense vida, és un valor afegit que oferim”, subratlla la Dra. Farré. En aquest sentit destaca que es tracta d’un curs innovador, “ja que no hi ha sala de dissecció a totes les universitats i les que en tenen potser no estan disposades a organitzar una formació com aquesta”.

L’estructura del curs

El curs Simulació de Cirurgia Laparoscòpica i Laparatòmica amb cossos donats a la ciència comença amb una sessió teòrica en línia d’unes dues hores de durada, uns dies previs a la pràctica. En aquesta sessió s’organitza i es distribueix quin resident presentarà cada cirurgia. El dia que es fa la sessió pràctica presencial, els metges residents disposen d’un cos donat de manera altruista a la ciència per fer cirurgia laparoscòpica i d’un altre per fer cirurgia oberta per a cada centre hospitalari que hi participa. La sessió presencial, conduïda per la Dra. Roser Farré, comença a les 9 del matí i s’allarga fins a les 6 o les 7 de la tarda. Es compta amb l’ajuda del cap de cirurgia general d’Althaia, el Dr. Pablo Collera, i amb altres col·laboradors, que habitualment són el Dr. Carlos Gómez i el Dr. Díaz del Gobbo. També hi participen activament els tutors dels residents de cada hospital i Laia Nogué, responsable del Laboratori i Dissecció Anatòmica de la Facultat de Medicina.

Els metges residents practiquen, a la sala de dissecció, tècniques quirúrgiques molt diverses. Entre aquestes hi ha la Nissen, per a l’hèrnia de hiat i el reflux gastro-esofàgic. Es tracta d’una tècnica complexa que acostuma a fer el cirurgià expert o el resident gran (R5) i que el primer cop s’aconsella fer-la en un cos donat a la ciència. Es practica a nivell inguinal realitzant una hernioplàstia, una cirurgia de l’hèrnia en la qual es col·loca una malla per reforçar la paret inguinal. Els residents també practiquen la Sigmodectomia laparoscòpica (exèresi del sigma, una part del còlon; una cirurgia que realitza un resident gran), Hernioplàstia per TAPP (cirurgia de l’hèrnia inguinal per laparoscòpia), Apendicectomia (o extracció de l’apèndix cecal en cas d’apendicitis aguda), Laparatomia subcostal (obertura de l’abdomen seguint les costelles, clàssicament per extracció oberta de la vesícula biliar), Colecistectomia oberta (extracció de la vesícula biliar via oberta que actualment gairebé no es realitza mai i sempre s’acostuma a fer per laparoscòpia, amb la qual cosa és bo que els residents aprenguin com s’opera la vesícula en obert), Hepaticoyeyunostomia (que consisteix en connectar el conducte biliar amb el budell prim) i Maniobra de Mattox (cirurgia complexa per accedir a l’espai retroperitoneal, a l’aorta, en casos de traumàtics o aneurismes d’aorta trencats), entre altres.

El curs, dirigit a residents de cirurgia general, no té una avaluació final. Els tutors-responsables van fent un seguiment de les cirurgies que es practiquen, van veient com procedeixen i quines dificultats tenen els residents en cada moment. El curs està obert a qualsevol centre hospitalari que estigui interessat en aquest tipus de formació, possible gràcies a totes les persones que de manera altruista donen el seu cos a la ciència a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i amb els quals es poden realitzar simulacions d’aquestes característiques i formar metges i metgesses.

En la sessió pràctica del curs es treballa amb material quirúrgic per a cirurgies reals, com ara bombones de CO2 per mantenir el gas dins de l’abdomen mentre s’opera per laparoscòpia, instrumental necessari per a fer una laparoscòpia i també instruments per dissecar i suturar vísceres. Bona part del material utilitzat i del finançament del curs està aportat per l’empresa Medtronic.

Comparteix a les xarxes:


Notícies

Facultat de Medicina de la UVic-UCC

La FESS concedeix els Ajuts per a Projectes de Recerca Interns a quatre investigadores de la Facultat de Medicina

Per primera vegada, aquest any la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) ha convocat els Ajuts per a Projectes de Recerca Interns (APR-2024), amb l’objectiu de promoure la recerca entre el personal docent i investigador de la Facultat de Medicina de la

Artur Aymar

Grans resultats dels estudiants de la 1a promoció de la Facultat de Medicina de la UVIC-UCC a la prova MIR 2024

Els 40 estudiants de la primera promoció (2017-2023) de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) que s’han presentat a la prova Metge Intern Resident (MIR) podran optar a alguna de les 8.772 places ofertades. 

  • 100% dels estudiants presentats

Marina Geli participant a les Jornades RDI TIC Salut Social del 2023

Inscripcions obertes a les XIII Jornades RDI TIC Salut Social, que debatran sobre inclusió social i intel·ligència artificial

Un any més arriben les Jornades RDI TIC Salut Social. En la seva 13a edició, i sota l’enfocament Construint inclusió amb la IA als serveis socials, el debat girarà entorn a com avançar cap a una societat més inclusiva. Una jornada amb mirada

Antoni Bayés de Luna, Andrés Baranchuck i Roberto Elosua

El Dr. Adrián Baranchuck parla a la Facultat de Medicina de la importància de l'Ona P per evitar accidents cerebrovasculars

El doctor especialitzat en cardiologia Adrián Baranchuck, professor de Medicina a la Universitat de Queen’s i Clinical Fellow en Electrofisiologia a la Universitat McMaster a Ontario (Canadà), va impartir una conferència, ahir, a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, en la qual va ressaltar

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens algun dubte, nosaltres tenim la resposta

Contacte