Núria Roger: 'Hem creat vincles de coordinació i de treball conjunt entre els centres assistencials i la Facultat de Medicina perquè les pràctiques clíniques siguin excel·lents'

Núria Roger és doctora en Medicina per la Universitat de Barcelona. És la directora de transferència de coneixement del Consorci Hospitalari de Vic i durant tot el curs passat ha estat la coordinadora de la Unitat Docent Territorial de la Facultat de Medicina. El curs vinent serà la coordinadora de l’assignatura de Pneumologia que s'implantarà a quart curs. Durant la crisi de la Covid-19 ha estat al càrrec de l’hospital de campanya que es va instal·lar al pavelló del Castell d’en Planes.

Durant tot aquest any has estat coordinant la Unitat Docent Territorial de Vic de la Facultat de Medicina. En què consisteix aquesta  feina i quina valoració fas d’aquest primer any de la seva posada en funcionament?

Consisteix bàsicament a crear els vincles de coordinació i de treball conjunt entre els centres assistencial i la Facultat de Medicina, centrant-nos molt en el desenvolupament de les pràctiques. Les pràctiques clíniques en el grau de Medicina tenen una rellevància important i són un dels punts clau que volem que siguin excel·lents. Per aconseguir-ho hem de treballar de manera col·laborativa amb els centres assistencials i hem d'aconseguir un model de treball en què tots els participants hi surtin guanyant. Els estudiants han de tenir unes molt bones pràctiques, s'han d'aconseguir els resultats d'aprenentatge establerts i els metges dels centres assistencials han de participar-hi d'una manera molt activa i amb una motivació alta.

Per això el fet de "treballar en xarxa" és molt rellevant  i és important que tots els actors se sentin formar part del projecte. Hem creat unes comissions de docència territorials en què participen els referents de docència de cada centre assistencial, professors de la Facultat i alumnes i on fem un seguiment estricte de l'evolució de les pràctiques i proposem accions de millora, etc.  El resultat d'aquest primer any és molt satisfactori per totes les parts, i creiem que hem aconseguit unes molt bones pràctiques. De cara al proper curs, però, ja hem identificat punts que podem millorar.

A partir del curs vinent, a més, seràs la coordinadora de l’assignatura de Pneumologia del grau en Medicina, que s’imparteix a quart curs. Com plantegeu el pla docent d’aquesta matèria?

És una de les assignatures troncals del quart curs i es planteja amb el model de desenvolupament de totes les assignatures del cicle clínic, amb sessions d'aprenentatge basat en casos clínics, tallers, laboratoris i sessions magistrals. També hi haurà pràctiques específiques i simulació. Esperem poder motivar els estudiants, i  transmetre'ls la passió que nosaltres sentim per aquesta matèria, més en un període en que la pandèmia de la Covid-19 ha donat més rellevància a la Pneumologia.

Tot el professorat treballa amb el condicionant de no saber com seran realment les classes el curs que ve. Us esteu preparant per a una provable modalitat híbrida de docència?

I tant. Ens estem preparant per assumir l'activitat docent en modalitat presencial i, si és necessari, per poder fer la docència virtual. Ara mateix ja estem en la planificació de l'assignatura en aquestes dues possibles modalitats. El que tenim molt clar els docents de la Facultat de Medicina, és que hem de preparar tots els escenaris possibles amb la planificació suficient. La incertesa que suposa aquesta situació només es pot combatre amb una planificació exhaustiva.

L’assignatura de Pneumologia, a més, ens connecta directament amb la Covid-19 i amb tota la crisi sanitària actual. Es contempla treballar aquest tema al llarg del curs?

​És bàsic tractar aquest tema. La docència dels nostres estudiants no pot quedar desconnectada d'aquesta pandèmia i els alumnes han de ser molt conscients de l'impacte que està tenint. Ens ha tocat viure un moment molt especial, complex i difícil en què hem de posar en valor els aprenentatges que estem fent tot el personal sanitari i els hem de saber transmetre als nostres futurs metges.

La primavera passada et va tocar posar-te al capdavant de l’hospital de campanya que es va obrir al pavelló del Castell d’en Planes de Vic. Com es va coordinar aquest encàrrec i quina valoració fas dels resultats obtinguts?

​Realment va ser una experiència complexa, però molt satisfactòria. Va demostrar que els professionals sanitaris quan treballem amb un objectiu comú som imparables, i va demostrar que estem en una comarca on la implicació de totes les institucions i del teixit social permet fer grans coses. Va ser bàsic l'assessorament de Metges sense Fronteres i la gran implicació de l'Ajuntament de Vic i del Consell Comarcal, de les empreses d'Osona i dels voluntaris. En el terreny assistencial, des del Consorci Hospitalari de Vic es va coordinar un equip de treball en què van participar metges acabats de jubilar, estudiants d'últim curs de Medicina i metges acabats de llicenciar, metges i infermeres d'atenció primària de tots els ambulatoris de la comarca i diferents especialistes. Tota aquesta varietat de professionals ens vam saber coordinar per atendre els pacients. Tots els que hi vam treballar en guardem molt bon record. I creiem que va ser molt satisfactori per als pacients, que es van sentir segurs i van rebre una bona atenció. A més, l'obertura del pavelló va permetre que altres pacients mes greus poguessin ingressar a l'Hospital Universitari.

L’experiència deu haver servit per preparar-vos de cara a futures situacions similars. Penseu que a la tardor podrem tornar a necessitar un hospital de campanya? Què canviarà respecte al primer?

​Tant de bo no faci falta. Realment el model que es va muntar seria totalment replicable pel que fa a circuits, aïllaments, etc., ja que l'estructura del pavelló va permetre tenir totes les mesures de seguretat i de protecció imprescindibles en una pandèmia com la Covid-19. Jo, realment, no canviaria gaires coses. Segur que podríem reajustar alguns circuits i millorar-los, però el més important és que tots sapiguem protegir-nos i cuidar-nos i que no s'hagi de tornar a necessitar.