Anna Molas: “Hem d’apropar encara més la recerca i el coneixement a la societat”

Màster en Estudis Avançats en Comunicació Social per la Universitat Pompeu Fabra i llicenciada en Comunicació Audiovisual, Anna Molas i Subirats compta amb una àmplia trajectòria professional en diversos gabinets de comunicació institucional, política i corporativa. Ha treballat per a diferents polítics, líders, organitzacions governamentals, institucions i empreses corporatives tant en l'àmbit català i espanyol, com internacional. 

Recentment, ha estat directora de comunicació del departament de la Vicepresidència i d’Economia, i prèviament del departament d’Acció Exterior de la Generalitat de Catalunya. Anteriorment, va viure uns anys a la ciutat de Nova York, on va treballar per Hill-top Public Solutions, una consultoria d’estratègia i comunicació americana amb què va assessorar diversos polítics nord-americans i on també va treballar en campanyes electorals del partit dels demòcrates, per a lobbies i reconegudes organitzacions corporatives i non-profit. 

Abans d’endinsar-se en el món dels gabinets de comunicació, va exercir uns anys de periodista, iniciant-se a la televisió i la premsa local d’Osona. Més tard, va treballar a l’Agència Catalana de Notícies (ACN) i va fer col·laboracions a mitjans de comunicació d’àmbit nacional com és el cas de RAC1, Catalunya Ràdio o al canal de notícies 3/24 i TV3 - Televisió de Catalunya. 

Des de fa uns mesos, Anna Molas és la directora de comunicació de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. 

Quina és la teva feina com a directora de comunicació? 

Bàsicament, es tracta de contribuir a la definició de les línies estratègiques de comunicació de la Facultat de Medicina per reforçar-ne el posicionament i la visibilitat, així com garantir-ne la vinculació amb l’entorn i amb la mateixa comunitat universitària. Hem de fomentar la presència activa de la Facultat a la societat, així com vetllar pel seu posicionament actual i futur, i seguir treballant tots aquells aspectes que des de la Facultat permetin a la UVic-UCC continuar essent valorada per la societat com una universitat referent i reconeguda, tant pel seu model docent com per la seva recerca, i també pels valors que transmet als estudiants. 

Planificar i implementar l'estratègia de comunicació de la Facultat, de manera coordina-da amb les àrees de Comunicació, Màrqueting i Polítiques Corporatives la UVic-UCC, tant en l'àmbit intern i extern; dissenyar accions orientades a reforçar les línies estratègiques comunicatives, per fer arribar la informació que genera la Facultat i alhora garantir una major presència dels docents i investigadors als mitjans de comunicació i a la societat; contribuir a enfortir la relació directa amb altres institucions, i assessorar els càrrecs acadèmics i de direcció de la facultat en matèries relacionades amb l’estratègia comunicativa, el discurs, la identitat i la imatge institucional són algunes de les meves principals tasques del dia a dia. 

Quin creus que és el principal repte comunicatiu que té actualment la Facultat? 

Hem d’aconseguir més visibilitat i notorietat de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC en la societat, tant en l'àmbit nacional com estatal. En aquest sentit, tenint present que una de les missions de la facultat i del conjunt de la universitat és la recerca i la transferència de coneixement envers la societat, l’hem d’apropar encara als ciutadans. Generem molta informació i, per tant, hem d’amplificar el treball que es fa a la societat, ser referents i guanyar reputació.  

Com et proposes d’abordar-lo a curt i a llarg termini? 

Hem de ser proactius, àgils i ràpids, donar solucions als mitjans de comunicació quan et demanen un expert per analitzar temes d’actualitat. Perquè crec que reflexionar als mitjans sobre l’actualitat des de la universitat és una manera de transferir coneixement a la societat i, alhora, posicionar-nos.

El millor prescriptor és un mitjà de comunicació i un periodista professional i reconegut, però les noves generacions fan servir altres canals de comunicació i també hi hem de ser presents. Ara, la comunicació va més enllà d’aparèixer als mitjans de comunicació tradicional. Abans sortir a la televisió volia dir existir. Això ja fa temps que ha canviat. Cada cop són més els canals propis que utilitzem per comunicar-nos i sense intermediaris. També els hem de posar en valor i potenciar per arribar a les noves generacions i futurs estudiants.

Ara ja fa uns quants mesos que treballes a la Facultat de Medicina. Quina valoració fas d’aquest període? 

És un repte emocionant i una experiència que valoro molt positivament. La salut és un àmbit de coneixement estratègic per a la UVic-UCC, que posiciona la universitat territorialment i ens projecta a escala de país. La Facultat s’ha consolidat i està en ple creixement. Assumir-ne la comunicació és una responsabilitat i privilegi.  

D’altra banda, estic també implicada directament i des de fa menys temps a la UVic-UCC com a responsable d’acció estratègica. Estic il·lusionada de formar part d’aquesta gran comunitat i poder aportar la meva experiència i els coneixements adquirits al llarg de la meva trajectòria professional a una institució com és la UVic-UCC, una universitat territorial i de país, amb vocació internacional, que té la seu central a la ciutat on veig néixer i a la comarca on visc.  

Quines diferències hi ha entre treballar en un entorn polític o corporatiu, o en un entorn universitari? 

Tot i que, la disciplina és la mateixa, perquè estiguis on estiguis has de gestionar el trànsit de la comunicació i la reputació, sí que hi ha diferències en la percepció, la freqüència i la intensitat. 

Els últims quinze anys he treballat en comunicació corporativa, política i institucional, als Estats Units i a Catalunya. En aquest darrer cas, durant un dels períodes més convulsos de la política catalana (Freginals, l’atemptat a la Rambla, l’1 d’octubre, la covid-19,...), gairebé estava constantment en comunicació de crisi. A la universitat les crisis imprevistes que vaig viure al Govern no es produeixen amb la mateixa intensitat ni freqüència. En el cas dels Estats Units, allà vaig estar treballant en campanyes electorals i per a organitzacions corporatives i non-profit. Tot i que són grans estrategs, quan estàs en cam-panya la pressió mediàtica i dels lobbies és constant, i hi ha molts moments que has d’improvisar, actuar de pressa i canviar de pla perquè hi ha un canvi de gir. No hi ha temps per pensar ni dubtar. Has de passar directament a l’acció. En tot els casos, però també una part important de la meva gestió era la comunicació institucional i corporativa. 

La percepció canvia segons el terreny de combat, però la feina és la mateixa. La Facultat de Medicina genera molta activitat que cal explicar i comunicar externament i internament. En la majoria dels casos, però, crec que hi ha temps per respirar i agafar perspectiva, la qual cosa és essencial per tal planificar una estratègia precisa a curt i llarg termini, i implementar una comunicació sòlida i eficient. Però, tampoc podem abaixar la guàrdia, ja que no som els únics, sinó que hi ha moltes altres universitats que també volen atraure la atenció dels mitjans de comunicació, de l’opinió pública i dels futurs estudiants.