Les pràctiques clíniques des de tercer curs acosten l’estudiant a la part més humana de l’ofici de metge

Amb el tercer curs de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC en marxa, aquest ha estat el primer any en què els estudiants que van estrenar-la, i que ara ja estan fent tercer, han dut a terme les pràctiques clíniques previstes al pla docent. Durant sis setmanes, al llarg dels mesos d’octubre i novembre, l’alumnat s’ha integrat completament als equips mèdics de diversos centres assistencials associats a la Facultat, que hi treballen de manera estreta i en comparteixen els objectius docents.

Es tracta tant d’hospitals d’aguts com centres d’atenció primària, d’atenció intermèdia i sociosanitària, així com centres d’alta especialització, tots ells en l’àmbit territorial d’influència de la Universitat: les comarques d’Osona i el Bages, on l’alumnat duu a terme les classes a les instal·lacions de les dues unitats docents territorials, però també a l’Anoia, la Cerdanya, la Garrotxa, el Ripollès, el Berguedà o el Solsonès.  

Després de més de dos cursos treballant teoria i pràctica a les aules, i de contactes puntuals previs amb els centres assistencials, “aquesta és la primera oportunitat de l’alumnat de posar realment els seus coneixements en pràctica, i de posar-se a prova a ells mateixos en un entorn professional real”, explica Núria Obradors, cap d’estudis del grau en Medicina. També és “una gran oportunitat per veure de prop com és el dia a dia de la professió que voldran exercir en un futur no gaire llunyà, i de començar de veure quines especialitzacions o quins àmbits de treball són els que més els agraden”, afegeix.

En aquesta primera fase de pràctiques hi ha participat una seixantena d’estudiants. Entre ells Artur Aymar, que ha fet les pràctiques al servei de medicina interna de l’Hospital Universitari de Vic, Xavier Batalla, que s’ha submergit en la realitat dels centres d’atenció primària d’Artés i Santa Maria d’Oló, i Alba Herreros, que ha passat sis setmanes al centre sociosanitari Sant Andreu Salut de Manresa. Superada aquesta primera experiència (els n’esperen tres més de similars abans de graduar-se) tots tres coincideixen a destacar com l’enfocament de les pràctiques els ha permès acostar-se a la professió de metge des de la seva vessant més humana, i prendre una consciència real del compromís que comporta.  

El pacient, al centre de la feina

No va ser una casualitat que Artur Aymar, de Barcelona, escollís l’Hospital Universitari de Vic per dur a terme les seves primeres pràctiques, ja que tenia molt clares les seves preferències. “Un hospital mitjà com aquest m’ha permès tractar malalts aguts de forma directa i sentir-me molt ben integrat a l’equip perquè no és un centre ni massa gran ni passa petit”, explica Aymar, que també tenia decidit que volia passar pel servei de medicina interna: “és l’especialitat que em crida més l’atenció i les pràctiques m’han servit per constatar-ho”.

El dia a dia de l’estudiant, durant les seves pràctiques, acostumava a ser intens i sempre començava amb una sessió clínica amb l’equip de medicina interna. “S’hi parlava dels casos més complexos, de fàrmacs nous i de pacients de les consultes externes”, explica. Aquest era el pas previ a la ronda de visites dels malalts, el moment idoni per complir amb els objectius més explícits d’aquestes primeres pràctiques, “aprendre a fer una bona anamnesi, és a dir, a saber preguntar al pacient i fer-li una bona exploració física”. Al final del dia, quan els metges redactaven els informes, Aymar assolia un rol encara més actiu: “El meu metge de referència demanava als seus col·legues que jo pogués fer pràctiques de forma autònoma, sota supervisió, a pacients de qui no coneixia el cas”, explica Aymar.

“A classe havíem fet molta teoria, però quan veus el pacient, t’adones que el centre de la teva feina no és la malaltia en si, sinó el pacient, la persona, que té un entorn econòmic, social, familiar o cultural que el condiciona”, afirma Aymar. “He après la part més humana de la professió”, conclou.

Constatar que la teoria es sòlida

Xavier Batalla (a la dreta) al CAP d'Artés

Per a Xavier Batalla, de Manresa, fer les seves primeres pràctiques en un centre d’atenció primària era clau per “tenir una visió més holística del pacient” i per poder “veure casos de tota mena, des de traumatologia fins a oncologia, passant per nefrologia i altres especialitats”. Als CAP d’Artés i de Santa Maria d’Oló ha viscut “la proximitat real amb els pacients” i ha pogut veure “com les dificultats que pateixen alguns d’ells els condicionen la vida i, en conseqüència, la manera com poder abordar la seva malaltia”.

Però, per damunt de tot, Batalla ha constatat que teoria i pràctica són “dos mons a part i alhora absolutament lligats, que es necessiten l’un a l’altre. Segons l’estudiant, “aquestes setmanes m’he adonat que el pla d’estudis que seguim ens enfoca correctament, que ens estem formant bé i estem establint unes bases, entenent una sèrie de coses que ja a tercer ens permeten entendre què estem fent quan tractem amb el pacient”.

Xavier Batalla va treballar com a tècnic d’ambulàncies abans d’estudiar Infermeria, i seguir els seus estudis superiors per treballar, actualment, en una unitat de cirurgia plàstica. Aquesta trajectòria lligada a l’àmbit de la salut és la que l’ha dut a fer un pas més per convertir-se en metge. “La cirurgia plàstica segueix atraient-me molt, però estic descobrint altres àmbits de la professió que no m’havia plantejat de manera que ara, a tercer, em mantinc obert a tot”, conclou.

Motivació per continuar estudiant

Alba Herreros, a Sant Andreu Salut

“Les pràctiques m’han motivat molt a seguir estudiant i m’han ajudat a constatar que realment estic encarant el meu futur cap a on m’interessa”, afirma Alba Herreros, que ha fet les seves pràctiques al centre sociosanitari Sant Andreu Salut de Manresa. Per a l’alumna de la Facultat de Medicina, passar per aquesta institució també ha estat clau per fer un pas més enllà de la teoria: “Els coneixements teòrics de les malalties i els seus tractaments són bàsics i, sense tenir-los assolits, una estada de pràctiques com aquesta no tindria sentit; però sense sortir de l’aula tampoc aprendríem altres aspectes igualment importants de la professió: valors com l’empatia a l’hora de comunicar males notícies o respecte per la intimitat del pacient”. 

Durant les seves pràctiques, Herreros ha treballat majoritàriament a la planta dedicada a convalescència, però també ha passat per la unitat de geriatria i s’ha traslladat algun dia a l’hospital Sant Joan de Déu. “Allà he après a realitzar una valoració global de l’estat del pacient i a distingir quines característiques són necessàries per poder ingressar a un centre sociosanitari”, afirma.

Foto principal: Artur Aymar en les seves pràctiques a l'Hospital Universitari de Vic