“Els dies que podem passar en un centre de salut, ja a primer curs, son un regal i un estímul per seguir estudiant”

L’última pràctica en centres sanitaris que van poder dur a terme estudiants de la Facultat de Medicina abans de la seva suspensió per l’emergència sanitària del COVID19 va ser la segona posada de bata de la temporada, que van fer la meitat d’alumnes de primer en hospitals, centres d’atenció primària i sociosanitaris vinculats a la Unitat Docent Territorial de Manresa. L’activitat, que part de l’alumnat havia dut a terme unes setmanes abans, ja s’havia hagut de cancel·lar un cop arran del temporal Glòria. En aquesta ocasió, el passat 9 de març, van ser una cinquantena els i les estudiants que van passar tot un matí acompanyant un metge o metgessa per veure en primera persona com és el dia a dia de la seva activitat professional. Tots ells es van repartir entre l’Hospital Sant Joan de Déu d’Althaia i Sant Andreu Salut de Manresa, l’Hospital Sant Bernabé de Berga i diversos centres de l’EAP Bages.

És el cas d’en Juan Miguel Marin Cobo i la Cèlia Manzanares, que van passar la jornada de pràctiques acompanyant la doctora Sheila Bermejo, adjunta al servei de nefrologia de l’Hospital Sant Joan de Déu. Entre d’altres van poder veure com funciona una sala d’hemodiàlisis, van visitar diversos pacients a planta i van estudiar els seus casos clínics. “Com que estem a primer curs i els continguts de les classes son molt teòrics, encara tenim pocs coneixements clínics, però precisament ara estem fent anatomia renal”, explicava Marin. Segons l’estudiant, “dies com aquest son com un regal que ens fa la Facultat, i un estímul per seguir estudiant, perquè te n’adones que totes les hores de teoria mereixen la pena”.

“Avui he après humanitat”

Al mateix hospital, però a la unitat d’oncologia, l’Anna Llobet seia al costat de la doctora Montserrat Domènech, la cap d’aquest servei, amb qui va passar visita a diversos pacients. “Avui hem tingut algunes consultes dures, no ha estat un dia fàcil, però he intentats ensenyar-li a l’Anna la importància del respecte pel pacient, d’explicar-li el diagnòstic i les opcions que té de la millor manera possible i de deixar que sigui ell, amb tota la informació, qui prengui la decisió de per on vol tirar”, explicava Domènech. Asseguda al seu costat, Llobet hi coincidia, i afirmava que “ha estat molt interessant observar com s’estableix la relació entre el metge i el pacient, sobretot en el cas de l’oncològic, que és un perfil molt delicat a qui cal saber transmetre la informació molt bé”. L’alumna, que explicava que té familiars propers que han patit càncer, assegurava: “avui sobretot he après humanitat”.

A uns quilòmetres de distància, al CAP Bages, la Mireia Sallent i en Telmo Semperena aprenien el funcionament d’un Centre d’Atenció Primària, cadascun d’ells al consultori d’un metge de família diferent. En el cas de Sallent, acompanyava la doctora Laura Camps, responsable dels residents del centre, i explicava que “està essent una experiència molt bonica que ens permet veure que a més d’estudiar un dia serem metges i farem allò que ens agrada”. L’alumna també es mostrava sorpresa de “la proximitat entre el metge i el pacient”. Per la seva banda, Semperena, al costat del doctor Joan Tobias, valorava “poder veure com funciona el sistema des de dins” i coincidia amb afirmar que s’havia adonat que “saber establir una bona relació amb el pacient és clau per a la nostra professió del futur”.

Pràctiques motivacionals i molt encertades

“Estem acostumats a rebre alumnes amb més base clínica que els de primer curs, però aquest tipus de pràctiques em semblen especialment motivacionals per a estudiants a qui encara els toca centrar-se en la teoria més dura”, valorava Sheila Bermejo, qui recordava que en els seus anys d’estudiant “aquestes activitats no es donaven”. El mateix explicava Joan Tobias: “Quan jo feia la carrera no veies pacients fins al final de tot i, malgrat m’ha sobtat que a primer ja entrin als centres, em sembla una activitats acadèmica totalment encertada” perquè “cal que els futurs professionals coneguin la realitat de la relació metge-pacient, i com més aviats ho facin, millor”. En aquest sentit, Camps afegia que, “precisament l’atenció primària és un lloc perfecte per començar el contacte amb el món professional, perquè aquí la proximitat amb el malalt és molt gran i perquè la diversitat de casos i situacions que es poden trobar és important”.

Una primera mirada al seu futur

Malgrat no és habitual que les facultats de medicina introdueixin pràctiques en centres de salut a primer curs, la de la UVic-UCC va apostar-hi des del primer any de desplegament del grau perquè “és una porta oberta perquè vegin què faran el en el futur” i un “estímul per seguir endavant amb uns estudis que són difícils i que, sobretot al començament, són tan teòrics que disten molt de la realitat professional que acabaran exercint”, explica Jordi Aligué, responsable de la Unitat Docent Territorial de Manresa de la Facultat. La posada de bata, tres cops al llarg del primer curs, té aquest objectiu. A segon les pràctiques s’orienten més en la simulació clínica i en la dissecció, de cara a preparar l’alumnat pel salt a tercer, quan comencen el primer de quatre períodes de pràctiques (un per curs fins a sisè) en què durant sis setmanes s’incorporen a un equip d’un centre hospitalari, de primària o sociosanitari. També a partir de tercer, la simulació continua, alhora que cada assignatura té les seves respectives pràctiques especifiques en unitats especialitzades de centres associats.