Skip to main content

Bonaventura Clotet, referent mundial en la investigació del VIH, i Carme Torres, especialista en robòtica i IA, guanyen ex aequo el Premi Nacional de Recerca 2020

Dr. Bonaventura Clotet

Bonaventura Clotet, referent mundial en la investigació del VIH, i Carme Torres, especialista en robòtica i IA, guanyen ex aequo el Premi Nacional de Recerca 2020

El Govern de la Generalitat i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) han guardonat ex aequo amb el Premi Nacional de Recerca 2020 (PNR’20) el metge i infectòleg Bonaventura Clotet i la matemàtica especialista en robòtica i intel·ligència artificial Carme Torras. En aquesta 31a edició, es reconeix la trajectòria del director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i cap de la Unitat VIH i el Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol; i de la professora d’investigació del CSIC i cap del grup de recerca en Percepció i Manipulació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC).

El Premi Nacional de Recerca distingeix l’investigador o investigadora que ha contribuït significativament i internacionalment durant la seva trajectòria a l'avenç d'una disciplina científica en qualsevol dels seus àmbits: ciències humanes i socials, ciències de la vida i de la salut, enginyeries i tecnologia i ciències experimentals. Té una dotació de 40.000 euros.

En el cas de Bonaventura Clotet, el guardó se li concedeix per la seva recerca d’abast internacional de més de 40 anys en el camp del VIH i malalties relacionades, que el confirma com un dels investigadors de major rellevància internacional en el desenvolupament i aplicació d’estratègies terapèutiques d’erradicació i preventives contra la sida. Clotet és doctor en Medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment és director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa i cap de la Unitat VIH i el Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias i Pujol. També és director de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat de la UVic-UCC. Les seves investigacions sobre el VIH, dedicades a trobar una cura per a la sida i amb una aposta ferma per millorar la qualitat de vida dels pacients i lluitar contra l’estigma social associat a la infecció, han anat sempre en paral·lel amb l’impuls de noves estratègies de finançament de la recerca, des d’activitats filantròpiques a la creació de consorcis de recerca públics i privats.

A Carme Torras, se li atorga el Premi Nacional de Recerca 2020 per la seva investigació sobre intel·ligència artificial (IA) i robòtica assistencial. El jurat ha destacat, igualment, la seva intensa tasca de promoció de l’ètica en l’aplicació de la robòtica i la IA, contribuint de forma destacada a la disseminació científica d’aquestes disciplines, tant a nivell escolar i popular com en l’àmbit investigador i acadèmic. Torras, llicenciada en Matemàtiques i Informàtica per la Universitat de Barcelona i la Universitat de Massachusetts (EUA) i doctora en Informàtica per la Universitat Politècnica de Catalunya, és actualment professora d’investigació del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i cap del grup de recerca en Percepció i Manipulació de l’Institut de Robòtica i Informàtica Industrial (CSIC-UPC). La seva recerca s’ha centrat en la conjunció entre robòtica i IA, creant un nou estil d’enginyeria basat en la biologia i la psicologia i aprofundint els preceptes ètics. Ha concebut, igualment, algoritmes de percepció, planificació i control que obren nous camps d’ús que apropen millor els robots a les necessitats humanes.

PNR Talent Jove

Els Premis Nacionals de Recerca també han guardonat, en la categoria de Talent Jove, Núria Montserrat, professora d’investigació ICREA a l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC). La guardonada està especialitzada en la recerca de cèl·lules mare pluripotents i la generació de sistemes multicel·lulars complexos per entendre el desenvolupament de malalties en humans. Mitjançant la combinació de l’enginyeria de teixits, la bioimpressió 3D i l’edició genètica, Montserrat ha destacat en la creació d’organoids o cultius tridimensionals renals amb cèl·lules mare pluripotents. Aquesta categoria té una dotació de 10.000 euros.

A banda de fomentar el reconeixement social de la ciència i de l’activitat dels investigadors, els Premis Nacionals de Recerca també reconeixen l’activitat de mecenes, empresaris, comunicadors i entitats creadores d’empreses de base científica.

  • Mecenatge Científic

La Fundació Víctor Grífols i Lucas, per la seva intensa i continuada promoció de l’estudi, la investigació, la divulgació i el debat de la bioètica en el món de la salut humana i les ciències de la vida, ha resultat distingida en la categoria de Mecenatge Científic.

  • Comunicació Científica

La revista de divulgació científica Mètode, de la Universitat de València, ho ha estat en la categoria de Comunicació Científica, per la seva trajectòria i qualitat sostinguda de continguts i capacitat de resiliència.

  • PNR Partenariat Publicoprivat

El Premi de Partenariat Publicoprivat en R+I ha estat per B. Braun Surgical SAU, per la seva extensa xarxa de col·laboracions en investigació en biomaterials i desenvolupament de productes sanitaris amb les universitats catalanes.

  • PNR Creació Empresa de Base Científica

Finalment, el Centre de Regulació Genòmica (CRG) ha estat premiat amb la nova categoria de Premi Nacional a la Creació d’una Empresa de Base Científica, per la impulsió de Pulmobiotics SL, spin-off especialitzada a crear i desenvolupar nous tractaments i vacunes per a les malalties respiratòries mitjançant biologia sintètica.

El jurat del PNR’20 va ser presidit per Joan Gómez Pallarès, director general de Recerca, per delegació de l’exconseller d’Empresa i Coneixement i expresident de l’FCRI, Ramon Tremosa. Els seus membres van ser Francesc Xavier Grau, exsecretari d’Universitats i Recerca; Marta Sanz-Solé, investigadora del Departament de Matemàtiques i Informàtica de la Universitat de Barcelona (UB); Karina Gibert, investigadora de l’Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Research Center (IDEAI-UPC) i vicedegana del Col·legi Oficial d’Enginyeria Informàtica de Catalunya; Josep Tabernero, director del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia i cap del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron (Premi Nacional de Recerca 2019); Mara Dierssen, investigadora líder del Grup de Neurobiologia Cel·lular i de Sistemes del Programa de Biologia de Sistemes del Centre de Regulació Genòmica; Jordi Galí, director i investigador del Centre de Recerca en Economia Internacional (Premi Nacional de Recerca 2012); Rosemarie C. Nagel, professora d’investigació ICREA a la Universitat Pompeu Fabra i professora d’investigació de Barcelona GSE; Begoña Perdiguero, cap d’Start-Up Catalonia d’ACCIÓ; i Pere-Joan Cardona, investigador líder de la Unitat de Tuberculosi Experimental de l’Institut d’Investigació en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol. Va actuar com a secretari Jordi Portabella, director general de l’FCRI.

Oberta la convocatòria de la 32a edició

D’altra banda, el Govern de Catalunya i la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) han obert també la convocatòria de la 32a edició dels Premis Nacionals de Recerca (PNR 2021). Segons les bases dels premis, les universitats, els centres de recerca, instituts universitaris de recerca, les acadèmies, les empreses i fundacions i, en general, tots els agents del sistema català de recerca i innovació, poden presentar candidatures a totes les categories. La presentació de candidatures per als PNR 2021 cal formalitzar-la, fins al 28 de setembre, mitjançant el web premisnacionalsrecerca.fundaciorecerca.cat on figura tota la informació necessària i les bases per a presentar la candidatura en qualsevol de les sis categories dels Premis Nacionals de Recerca.

Comparteix a les xarxes:


Notícies

Dr. Josep Arimany

Dos dels onze membres del comitè que ha d’impulsar la reforma del sistema de salut de Catalunya estan vinculats a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC

El doctor Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), entitat titular de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), i el doctor Josep Tabernero, professor catedràtic de la mateixa facultat

Participants de l'edició 2023 dels Vic i-Days

La UVic-UCC acollirà els Vic i-Days 2024 sota el lema “Respirathon: innovar per respirar millor”

La tercera edició dels Vic i-Days tindrà lloc els pròxims dies 7 i 8 de novembre a la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). Aquest hackathon o campionat europeu d’innovació en l’àmbit de la salut estarà dedicat

Gerard Encina-Llamas, durant la seva participació al WCA 2024

Francesc Roca-Ribas i Gerard Encina-Llamas participen al 36è Congrés Mundial d’Audiologia, a París

El videdegà i el coordinador científic del grau en Audiologia General de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, el Dr. Francesc Roca-Ribas i el Dr. Gerard Encina-Llamas, respectivament, van participar al 36è Congrés Mundial d’Audiologia (World Congress of Audiology, WCA). A l’esdeveniment

Equip d'investigadors de la recerca, amb Roberto Elosua

L’exercici físic intens redueix els nivells de la pitjor part del colesterol dolent

Un estudi d’un equip d’investigadors de l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), del CIBER de Fisiopatologia de l’Obesitat i la Nutrició (CIBEROBN) i del CIBER de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV), amb dades de l’estudi

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens algun dubte, nosaltres tenim la resposta

Contacte