El TR2Lab para màquines de la seva recerca per facilitar la vessant assistencial del seu equip

L’emergència sanitària que ha provocat el nou coronavirus ha repercutit també en els grups de recerca de la Universitat. Un dels exemples és el TR2Lab. La majoria dels seus membres combinen la docència i la investigació amb la tasca com a personal assistencial en centres com l’Hospital Universitari de la Santa Creu de Vic (HUSC), l’Hospital Universitari de Vic (HUV) i l’Hospital d’Olot. La situació generada per la Covid-19 ha fet que aquests investigadors hagin rebut una pressió assistencial molt alta als centres on treballen i que hagin hagut de reorientar la seva activitat a tasques i àmbit d’especialització als quals no estan acostumats. Alguns, a més, han patit en primera persona la malaltia per Covid-19.

Per això, i ja des del primer moment de la declaració de l’estat d’alarma, el grup de recerca ha hagut de replantejar-se el funcionament, començant per aturar tots els projectes de recerca experimental al laboratori així com els projectes de recerca clínica que es duien a terme als hospitals. En la vessant formativa del grup, i tenint en compte que una part dels seus membres ha passat a ser exclusivament personal assistencial, l’activitat s’ha centrat a replantejar els plans d’investigació dels doctorands, a reorientar els projectes de TFG fonamentalment clínics que es tutoritzen des del grup i a convertir algunes pràctiques experimentals d’estudiants de ciències en treballs de recerca bibliogràfica. I s’ha orientat part de l’activitat investigadora a l’anàlisi de dades de treballs previs i a l’elaboració d’articles científics. En relació a la Covid-19, alguns dels investigadors del TR2Lab estan col·laborant en projectes de recerca en curs, per exemple recollint mostres per a l’assaig clínic liderat per Oriol Mitjà. També treballen en la sol·licitud de nous projectes a l’entorn d’aquesta malaltia.

Marta Otero, coordinadora del grup, explica que “hem parat màquines de recerca i hem posat en marxa mecanismes de suport als membres del grup que són professionals de l’àmbit sanitari”. Dels 23 integrants del TR2Lab, 14 exerceixen com a personal assistencial. Otero també recalca que “alguns estudiants d’infermeria que feien el TFG al grup s’han incorporat a centres sanitaris”.

Ser presents en moments d’excepció

Alguns dels membres del grup de recerca han patit la malaltia del nou coronavirus directament. Aquesta circumstància ha provocat que “des del grup s’intenti ser ‘presents’ en la vida dels companys, malgrat la distància, per detectar en què podíem ajudar-los tant a nivell professional com personal”, diu Otero. També s’han buscat maneres per repartir les tasques assignades habitualment als investigadors del grup que ara treballen exclusivament als hospitals. Pel que fa a la protecció dels professionals, el grup va identificar els materials de què disposava i que podia cedir, i també ha treballat en la producció de nous materials (pantalles de protecció facial i bates d’un sol ús) a partir d’iniciatives personals. Alhora, es va posar a disposició del sistema universitari (CRUE) i de salut territorial la RT-PCR de què disposa el grup, un aparell que serveix per dur a terme els testos de diagnòstic de la Covid-19, adquirida recentment en el marc del projecte PECT-Osona Transformació Social.

“Aquesta crisi sanitària mundial ens posa a prova a tots els investigadors, no només des de la perspectiva de la nostra feina del dia a dia, sinó també des del nostre compromís amb la societat”, valora Otero. La coordinadora del TR2Lab destaca la importància de “saber treballar conjuntament i coordinadament el personal assistencial i els investigadors biomèdics” i la necessitat de millorar en les estratègies científiques compartides entre aquests dos col·lectius. També creu que “cal posar més en valor la recerca en ciències bàsiques per ajudar a afrontar situacions sanitàries com la que estem vivint”, i esmenta que és des dels coneixements derivats de la investigació bàsica des d’on s’ha pogut contribuir al coneixement de l’estructura del virus causant de la malaltia Covid-19, de les característiques de les cèl·lules que infecta, a posar en marxa test de diagnòstic per la tècnica de RT-PCR o a aplicar anàlisis matemàtiques per fer prediccions de l’evolució de la pandèmia.

Investigadores i sanitàries, amb noms i cognoms

Helena Sureda, doctoranda i infermera al HUSC, i Marta Ferrer, directora d’Infermeria del HUSC s’estan recuperant o ja s’han recuperat del tot del seu positiu per Covid-19. Admeten haver-se sentit “molt acompanyades en tot el procés”, sobretot en el fet que la resta de companys del grup assumissin les seves tasques a la Universitat quan elles no podien fer-ho. “Rebre missatges des del perimer dia, veure com membres del grup dissenyen EPIS des de casa, o notar la preocupació continua per la situació que vius és molt reconfortant”, conclou Sureda.

“A l’Hospital Universitari de la Santa Creu ara treballem de manera molt diferent al nostre dia a dia normal i donem cures diferents de les que estem acostumats”, diu la infermera, segons la qual “també hi ha molta por, sobretot a tornar a casa i no saber si pots contagiar als teus éssers estimats”. Per la seva part, Marta Ferrer parla del seu treball a distància; “faig contactes per aconseguir EPIS, seguiment i suport de professionals que estan de baixa i fins i tot guàrdies de nit no presencials”.

“El fet de veure els pacients sols davant de situacions tan dures fa que el nostre rol d’acompanyament prengui més valor, tot i les dificultats per poder-lo desenvolupar”, diu Marta Casals, doctoranda i infermera al HUSC, que també parla sobre l’augment d’hores en els torns i els canvis en dies de festa enfocats a una menor rotació i a exposar a menys treballadors. “Som conscients de les professions que hem decidit exercir, i que en situacions així cal reordenar-nos i aportar el nostre granet de sorra per millorar les circumstàncies”, diu Casals.

El testimoni de Mariona Espaulella, metge geriatra a l’HUV i a l’HUSC i doctoranda, se centra en la intensitat de la situació que estan vivint als hospitals i en la càrrega emocional no solament dels pacients, sinó també de l’entorn familiar i dels mateixos professionals. “Estem acostumats a tenir el suport de les famílies en la cura dels pacients, al tracte directe i proper amb ells”, diu Espaulella, segons la qual “el context actual fa més complicat crear un vincle de confiança”. Per a Espaulella, formar part d’un grup de recerca com el TR2Lab és un gran suport a l’hora d’afrontar la situació actual: “t’ajuda a tenir sempre la ment oberta, i segur que el que ara estem vivint ens ajudarà, més endavant, a plantejar opcions de recerca per generar evidència.”