El II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social reflexiona sobre els beneficis del mindfulness en el tractament de trastorns mentals

Els beneficis que suposa aplicar degudament el mindfulness, tècnica avalada científicament que guiada per professionals i amb una orientació terapèutica, ajuda en l’abordatge psicològic de determinades patologies. Aquest va ser un dels temes centrals que es va tractar en el II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social que es va celebrar divendres a Manresa i que va reunir més d’un centenar de professionals d’arreu. El congrés formava part de les activitats de Manresa 2022, que se celebra enguany per commemorar els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages.

El congrés, organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) i la Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Fundació Althaia, va comptar amb la participació de ponents de reconegut prestigi internacional, que van tractar tres temes poc habituals en els congressos tradicionals però imprescindibles per avançar cap a un desenvolupament òptim de la salut mental. Es tracta de la rehabilitació de les persones afectades per problemes en aquest àmbit, l’aportació de les neurociències a les teràpies psicològiques i la mirada transcultural en salut mental.

Bernd Puschner, doctor en Psicologia i professor a la universitat alemanya d’Ulm, va parlar de la rehabilitació de les persones afectades per problemes de salut mental. Va aportar dades i va compartir el projecte “Upsides Project”, que estudia l’eficàcia dels anomenats agents de suport en els processos de recuperació. Es tracta de persones que han viscut prèviament un trastorn en salut mental i que intercanvien experiències per transmetre un missatge de suport al pacient.

Francisco Collazos, psiquiatre de la Vall d’Hebron que és un referent en l’atenció en salut mental a persones culturalment diferents, va afirmar que l’atenció assistencial culturalment competent ha de tenir en compte el context social de la persona i focalitzar l’atenció en els grups més vulnerables, com ara les persones migrants. El ponent va reclamar la incorporació d’un nou actor, l’agent comunitari de salut mental, que faci de pont i traslladi les necessitats d’aquestes persones.

Amb la ponència Mindfulness, neurociència i defusió, Joaquim Soler, psicòleg clínic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, doctor en psicologia i expert en mindfulness, va compartir diferents estudis que demostren com són de significatius els efectes del mindfulness. Segons va dir, és especialment eficaç en la prevenció de recaigudes de la depressió. Va comentar que la pràctica del mindfulness augmenta la regulació emocional i, en conseqüència, baixa la clínica del trastorn. Davant de l’existència de moltes tècniques diferents de mindfulness, va advertir del perill de la seva banalització i en va defensar la pràctica com a ciència. Aquesta ponència va estar oberta a tota la ciutadania en el marc de les activitats de Manresa 2022 per la vinculació del mindfulness a dos valors ignasians com són la meditació i l’espiritualitat.

A la tarda, es van portar a terme diferents tallers pràctics de forma simultània vinculats a cadascun dels tres àmbits del congrés, a més d’un quart d’innovació tecnològica centrat en les aportacions de la intel·ligència artificial a la salut mental.

El premi al millor pòster del congrés va ser per a un equip de professionals d’infermeria i psicologia de la Fundació Althaia format per Dominica Díez, Alba Vall, Bàrbara González, Montse Esclusa i Yolanda Martínez, que van presentar els resultats d’un estudi sobre l'impacte emocional de la covid-19 en els professionals sanitaris.

Aposta per la recerca, la innovació i l’aliança entre institucions

En la benvinguda i la clausura van intervenir Manel Jovells, director general d’Althaia; Imma Cervós, gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central del Servei Català de la Salut; Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC; Marc Aloy, alcalde de Manresa i president del Patronat d’Althaia; Jordi Collet, vicerector de Recerca UVic-UCC; Míriam Torres, degana de la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar; Mireia Torralba, degana de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC; Sílvia Mas, vicerectora del Campus Manresa UVic-UCC; Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS) i directora general de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i Antoni Corominas, director de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia.

En les seves intervencions es va remarcar la necessitat de compartir coneixements i fer recerca i innovació en Salut mental en moments com l’actual, quan la incidència de trastorns mentals sobretot arran de la pandèmia de la covid-19 en el món és creixent. També van posar en valor les aliances entre institucions per potenciar la recerca i afrontar els reptes que es plantegen sobre la salut emocional de les persones.

El II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social va estar organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) conjuntament amb la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia. El SaMIS està format per professionals de la Fundació Althaia, el Consorci Hospitalari de Vic, Osonament, la UVic-UCC, Sant Andreu Salut i l’EAP Osona Sud-Alt Congost, entre d’altres.