Skip to main content

El Congrés sobre Alteracions de Conducta posa de relleu la importància de conèixer a fons els perfils cognitius, l’estimulació primerenca i els suports en l’abordatge dels trastorns de conducta

Congrés sobre alteracions de la conducta a Manresa

El Congrés sobre Alteracions de Conducta posa de relleu la importància de conèixer a fons els perfils cognitius, l’estimulació primerenca i els suports en l’abordatge dels trastorns de conducta

Un 35% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns de salut mental associats, segons es va posar de manifest el 6è Congrés estatal d’Alteracions de la Conducta celebrat a Manresa, divendres. El  Congrés deixa eines que permetran ajustar de manera més efectiva i raonada les intervencions dels professionals de la salut, l’educació i la vida comunitària. Eines relacionades amb  millors avaluacions de perfils cognitius, suport i estimulació primerenca, suport a famílies, conductes socials associades a delictes sexuals i models d'èxit d'altres països. Així ho conclouen les entitats organitzadores, Althaia, Ampans i la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia, que valoren molt positivament l’èxit de participació amb més de 600 inscrits que van seguir presencialment i de forma virtual els ponents convidats per aquest esdeveniment, que tornava a Manresa, després d’una darrera edició celebrada a Barcelona, el 2019, prèvia a l’esclat de la pandèmia. 

Amb l’objectiu d’ajudar a identificar les necessitats de salut mental i conducta de les persones amb discapacitat intel·lectual d’elevada complexitat mitjançant teràpies psicològiques, els participants van poder seguir els coneixements i les bones pràctiques de professionals i serveis punters d’àmbit internacional, amb experiències del Regne Unit i dels Estats Units. La britànica Bisa S. Kroese, professora titular de psicologia clínica a la Universitat de Birmingham, va obrir les conferències parlant de com motivar les persones amb discapacitat intel·lectual. “No és només tasca dels professionals sinó també de la família i de la comunitat on viuen. És important treballar la comunicació verbal però és tant o més efectiu utilitzar el rol-playing i la creativitat”. Kroese també va posar l’accent en el pes dels traumes que hi pot haver darrera dels trastorns de conducta i la seva detecció, i com els nivells cognitius dificulten les intervencions. 

El fil de ponències va seguir amb la sessió virtual de Nick J. Gore, un altre dels referents internacionals, psicòleg clínic i investigador de la Universitat Tizard Center, de Kent, al Regne Unit, que va presentar l’E-PAS (Early Positive Approaches to Support) una eina de suport per a famílies amb infants amb necessitats especials de desenvolupament, on el diagnòstic i la intervenció precoç és essencial. 

Susanna Esteva Castillo, doctora per la Universitat Autònoma de Barcelona en Neuropsicologia del trastorn del desenvolupament intel·lectual, va presentar el programa PLEVIS, centrat en la importància de conèixer a fons el diagnòstic de la persona i el seu perfil cognitiu, per assegurar una bona intervenció. El programa del congrés també va comptar amb la intervenció de Laura Garrido, llicenciada en Psicologia per la Universitat de les Illes Balears i Màster Oficial en Psicologia General Sanitària per la VIU-Universitat Internacional de València,  que va posar el focus en la reducció de la utilització de pràctiques restrictives per millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i trastorns de conducta associats i els aspectes d’autonomia personal. 

L’americana Jane Farr, presidenta de la NADD (Associació Nacional de Diagnosi Dual) i John Rose, psicòleg clínic que treballa en un projecte d'investigació que examina l'eficàcia de la dessensibilització, van centrar les ponències de la tarda. Farr va revelar que el 35% de les persones amb discapacitat intel·lectual tenen trastorns de salut mental associats, i va parlar del feble sistema de suport a les persones amb discapacitat intel·lectual i famílies, als Estats Units, i el camí que queda per fer de sensibilització i formació de la societat en general. Mentre que John Rose va comparar les dades de diversos estudis que mostraven com en casos de persones amb discapacitat intel·lectual amb conductes sexual ofensives, disminuïen la reincidència a partir de la intervenció i l’acompanyament professional. 

Ramon Novell, Llicenciat en medicina per la Universitat Autònoma de Barcelona i especialista en psiquiatria, va tancar les ponències del Congrés parlant del Funcionament Intel·lectual Límit (FIL) i Conducta, i amb el factor de la invisibilitat com a principal repte per avançar.

Reconeixement a la trajectòria de Plena Inclusión 

El Congrés també va tenir lloc per al reconeixement, en aquesta edició dedicat a la confederació Plena Inclusión. El seu director general, Enrique Galván, va ser l’encarregat de recollir la distinció per la llarga trajectòria d’aquesta entitat al costat de les persones amb discapacitat intel·lectual i les seves famílies, treballant per la sensibilització i els drets de les persones. 

La inauguració del Congrés va anar a càrrec d’una taula institucional formada pels promotors del congrés, els directors d’Athaia i Ampans, Manel Jovells i Toni Espinal, respectivament, acompanyats de l’alcalde de Manresa, Marc Aloy, el secretari general d’Afers Socials, Lluis Torrens, i la gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya central, Alba Oms. 

El director de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia, Antoni Corominas, va ser l’encarregat de clausurar aquesta 6a edició. 

Comparteix a les xarxes:


Notícies

Gemma Amblàs

Gemma Amblàs: “Un dels reptes més importants que tenim l’equip de secretaria acadèmica és l’atenció als diferents perfils d’estudiants dels diferents graus”

Gemma Amblàs és enginyera tècnica informàtica (UPC, 2005) i llicenciada en comunicació audiovisual (UOC, 2010). Es va especialitzar en anàlisi de dades (Postgrau en Tecnologies de Business Intelligence UOC) i té més de 20 anys d’experiència en l’àmbit universitari. Ha estat treballant a l’Àrea de

Estudiants de la 1a promoció del grau en Medicina

Quatre estudiants de la Facultat de Medicina publiquen articles científics relacionats amb el seu treball de fi de grau

Els treballs de fi de grau (TFG) del curs 2023-2024 de quatre estudiants del grau en Medicina de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC han acabat convertint-se o sent la base de diversos articles científics. Es tracta dels treballs que han realitzat Roger Benet

Primer Claustre de la Facultat de Medicina

La Facultat de Medicina celebra el primer Claustre

La Facultat de Medicina ha celebrat el primer Claustre ordinari corresponent al curs 2023-2024. El degà de la facultat, Roberto Elosua, va encapçalar la sessió que va comptar amb l’assistència presencial i telemàtica de PDI, PAS i representants dels estudiants.

El degà va iniciar el

Els quatre catedràtics de la Facultat reconeguts el curs 2023-2024

Catedràtics de la Facultat de Medicina, reconeguts professionalment en el transcurs d’aquest curs

Els catedràtics de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC Elena Carreras, Xavier Gómez-Batiste, Xavier Montalban i Josep Tabernero han estat mereixedors de diversos premis i distincions en el transcurs d’aquest curs 2023-2024.

La Dra. Elena Carreras, catedràtica d’Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens algun dubte, nosaltres tenim la resposta

Contacte