“Cal treballar perquè les noies que volen obrir-se camí en la recerca puguin assolir les fites que es proposin”

A la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, el 76% de les estudiants que s’estan formant per esdevenir les metges del futur són noies. Es tracta de 270 noies enfront dels 65 estudiants nois que ara mateix hi ha, repartits entre el primer i el tercer curs del grau. Pel que fa a l’equip de professorat, l’integren 51 homes i 38 dones, que suposen un 42,7% del total. Aquestes xifres, especialment la feminització de l’alumnat, s’assemblen a la de la majoria de facultats de medicina, essent un clar indicador que a la professió de metge, tradicionalment masculina, les dones hi són cada vegada més presents.

Aquesta proporció, però, no se sosté en l’àmbit de la recerca científica, sigui o no en l’àmbit mèdic i biomèdic. Malgrat les dones hi són cada vegada més presents, a nivell mundial només suposen el 30% de les persones investigadores. Amb la voluntat de fomentar la igualtat de gènere en les professions científiques i despertar vocacions femenines en aquests àmbits, el 2015 l’Assemblea General de les Nacions Unides va declarar l’11 de febrer Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència. Aquest any, la Facultat de Medicina de la UVic-UCC s’ha sumat a aquesta efemèride amb una acció al seu Instagram on, durant una setmana, ha donat veu a professores i estudiants de la Facultat i a la seva visió a l’entorn de la ciència feta en femení.

Dones, professores i investigadores

“Les dones estan motivades per fer recerca, almenys en camps com el de les ciències biomèdiques, on els laboratoris estan plens de noies que fan treballs de recerca o doctorats”, explica Anna Castañé, professora de la Facultat i investigadora en el camp de la neuropsicofarmacologia a l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Barcelona – CSIC, segons la qual “de dones científiques n’hi ha de tant o més bones que els homes”. Per Castañé, “el que caldria és treballar perquè aquestes noies puguin assolir les fites que es proposin” perquè “els llocs de poder i al capdamunt dels rànkings encara són absolutament masculins”.

Del mateix parer és la professora Esther Dalfó, que fa recerca en l’àmbit de la bioquímica i la biologia molecular a l’Institut de Neurociències de la Universitat Autònoma de Barcelona.  “El problema és la projecció de les dones científiques quan hem d’assumir càrrecs de responsabilitat, quan la feina demana molt més de nosaltres i sorgeix el problema de la conciliació laboral i familiar, que no afecta de la mateixa manera als homes”, afirma Dalfó. La investigadora té clar que “estem en el camí correcte però encara ens queda molt per fer” i per això considera que no és suficient celebrar un dia de les dones científiques sinó que cal “canviar la mentalitat de tota la societat, començant pels nens i nenes”.

Bet Sarri, professora de la Facultat de Medicina i investigadora al grup de recerca TR2Lab de la UVic-UCC és més dràstica i suggereix “anar deixant de celebrar l’11F per passar a normalitzar la presència de la dona en la ciència, perquè ja hi ha moltes dones que fan recerca i moltes nenes que en volen fer”. La investigadora recorda moments de la seva trajectòria professional on ha patit discriminació de gènere, com per exemple quan fent el doctorat “jo era la chica del director de tesi i els nois eren els seus doctorandos”, situacions que “no impedeixen fer una carrera científica però tampoc te la fan còmode”.

Per Sarri, la formula a seguir passa per “visibilitzar la ciència com una forma de cultura, del tot necessària per sobreviure en el segle XXI, no només si ets dona i et vols dedicar a la recerca, sinó perquè com a membres de la societat ens hem de nodrir de coneixement científic simplement per anar per la vida i evitar que ens enredin”.

Futures generacions de científiques

Júlia Hinojosa, Martina Zakaria Ayad i Isa Arana són tres estudiants del grau en Medicina de la UVic-UCC que, per motius diferents, des de molt petites han tingut clar que la professió de metge o la recerca mèdica estaven fetes per elles. “Sempre m’he preguntat perquè hi ha persones que tenen unes condicions de salut i altres que en tenen unes altres”, explica Hinojosa, que abans d’entrar al grau va cursar un cicle de tècnic de laboratori que li va permetre “estar en contacte amb la recerca i adonar-me que, en el món de la medicina, és fonamental i no està prou reconeguda”.

D’una manera similar ho veu Ayad, que estudia Medicina però treballa d’infermera a l’hospital de la Vall d’Hebron i té molt clar que la recerca mèdica és el seu futur. Arana també es veu com a investigadora d’aquí a uns anys “perquè hi ha moltes preguntes que encara s’han de respondre”. En el seu cas, a més, l’impulsa cap aquest camí la malaltia minoritària que pateix un familiar molt proper: “vull saber-ne més i ajudar a buscar solucions per a persones que són especials i úniques en el camp de la medicina”.

Les tres estudiants tenen molt clar que les noies no s’han d’arronsar davant el món de la ciència: “a les nenes i noies que estudien ESO o Batxillerat els diria que s’hi endinsin, que coneguin tot el ventall de possibilitats que té la ciència, que és molt més ampli del que s’imaginen”, diu Hinojosa. Ayad hi afegeix que “han de saber que voler és poder, i que si lluites de veritat, acabaràs aconseguint allò que et proposes”. En el mateix sentit, Arana demana a les futures estudiants universitàries que “no es conformin” i que “si cauen es tornin a aixecar” perquè en un món on els homes sempre han dictat les pautes però on cada dia hi ha més dones “si fem força, juntes podrem fer molta feina”.