“Cal treballar per motivar les vocacions científiques en les nenes des de ben petites”

Quanta gent sap que Mária Telkes (1900-1995) va ser una pionera en el camp de l’energia solar? O que Mildred Dresselhaus (1930-2017) fou coneguda com la reina de la ciència del carboni? Qui ha sentit a parlar de Jaqueline Hewitt (1958), descobridora del primer anell d’Einstein? I d’Alice Ball (1892-1916), que va trobar el tractament contra la lepra? Històricament, desenes de dones científiques han caigut al pou de l’anonimat i el silenci, malgrat les seves significatives aportacions al món de la ciència i la recerca. La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI), que fomenta les vocacions cientificotècniques de la joventut, i especialment entre les noies, vol fer evident una realitat que encara avui és palpable: des de petites les nenes s’autodescarten per ser matemàtiques, físiques o enginyeres, una limitació que es preveu que s’anirà accentuant per temes de conciliació. Per recordar-ho, avui dijous 11 de febrer es commemora el Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència, una jornada en la qual un dels actes més destacats, i en els quals col·labora la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), és la participació de més de 450 #100tífiques que es connectaran amb 480 escoles per explicar als nens i a les nenes que de grans poden ser el que vulguin.

Una de les #100tífiques que participen a l’edició d’aquest any és Malu Calle, cap del Departament de Biociències de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC i investigadora del grup de recerca en Bioinformàtica i Estadística Mèdica (BEM). Ella explicarà als i a les estudiants de 1r d’ESO de l’escola Solc SCCL de Barcelona la seva experiència com a científica. L’objectiu de la seva xerrada és que el jovent conegui qui és, quina recerca fa i com és el seu dia a dia per tal d’ajudar a trencar estereotips, generar curiositat i, en definitiva, acostar la ciència a nenes i nenes.

Calle té clar per què és important reivindicar una data com el Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència. “Cal incrementar la visibilitat de les dones científiques i posar de relleu la important contribució de les dones en aquest camp. Aquesta major visibilitat ajudarà a trencar estereotips i aportarà models femenins en aquest àmbit.” Avui, la poca presència de dones en determinats camps és un fet: “En l’àmbit de les enginyeries hi ha molt poques dones i per això cal treballar per motivar les vocacions STEAM (acrònim anglès que engloba les disciplines de ciència, tecnologia, enginyeria, art i matemàtica) en les nenes des de ben petites. En altres àrees, com la biomedicina, les dones són majoritàries, però en canvi molt poques ocupen llocs de lideratge, tal com es posa de manifest en el darrer informe sobre la situació de gènere en els centres de recerca biomèdica de Catalunya Women’s Advancement and Leadership in teh Biomedical Research Centres of Catalonia. En aquest sentit, Calle considera que “encara queda molt per fer per tal que les dones científiques tinguin les mateixes oportunitats que els seus col·legues homes per promocionar-se durant la seva carrera professional”.

Què cal per revertir la situació?

És una pregunta de resposta difícil, però hi ha dos elements a tenir en compte, segons la Cap del Departament de Biociències de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la UVic-UCC. El primer aspecte que cal tenir present és que encara seguim transmetent els mateixos rols de gènere de generació en generació. “A les nenes de petites les eduquem per agradar –“que maca”, “que bonica”– i als nens per triomfar –“que valent”, “que fort”–. I aquesta necessitat imposada culturalment a les dones d’”agradar”, que sol anar vinculada a característiques com ara ser simpàtica, ser amable, ser dòcil, etc., entra en conflicte amb característiques necessàries per triomfar professionalment, com per exemple ser ambiciosa, ser competitiva, ser exigent, en alguns casos ser autoritària, prioritzar la feina, destacar, etc. Moltes dones tenen dificultats per gestionar aquestes contradiccions”, explica Calle basant-se en la seva experiència. “Ho veig molt sovint a les classes de la Universitat on intervenen més els nois que les noies. Segurament tenen por de fer alguna pregunta absurda i quedar malament o, al contrari, tenen por a destacar massa i quedar com a 'empollones'. Aquest patró també es repeteix als congressos científics”, afegeix. Per això, segons ella, cal potenciar la seguretat en les nenes des de ben petites.

El segon aspecte a tenir en compte és el fet de no ser presents als òrgans de decisió de moltes empreses, centres de recerca i universitats, ocupats majoritàriament per homes. “Això genera un cercle viciós on les dones tenen menys oportunitats per accedir a posicions de lideratge. Per això encara són tan necessàries les polítiques actives per a la igualtat d’oportunitats”, subratlla.

Calle creu que s’està avançant, tot i que encara queda molt per fer. “Existeixen moltes iniciatives per reforçar l’apoderament de la dona i això està fent canviar la percepció de les dones respecte a quin ha de ser el seu rol a la societat”, explica aquesta científica abans de concloure: “Jo també he tingut les meves dificultats, però el cert és que sempre m’he sentit valorada i he tingut prou confiança en mi mateixa per no tancar-me oportunitats”.

Dades per reflexionar

Només el 28% dels investigadors del món i el 35% dels estudiants de carreres STEM són dones. La mitjana europea de dones investigadores està en el 33% i la proporció de doctores en àmbits STEM a la UE és del 37,1%. A Catalunya, únicament el 20% dels catedràtics i el 21% dels càrrecs directius de centres CERCA són dones.

A la UVic-UCC, tot i que es manté el predomini de les dones (62%) respecte als homes (38%) entre els estudiants, destaca en les dades de matrícula d’aquest curs 2020-2021 una presència del 100% d’homes en graus com Enginyeria de Tecnolgies Industrials, Multimèdia i el Pla d'Estudis de Mobilitat FCT. Altres graus on la presència de dones és força baixa o testimonial són: Enginyeria de l'Automoció (4,5% dones), Enginyeria Mecatrònica (10,6% dones), Multimèdia, Aplicacions i Videojocs (13% dones) i Enginyeria Electrònica Industrail i Automàtica (28,6% dones). També s'observen percentatges força diferents en el cas del grau Administració i Direcció d'Empreses (GADE-15UV), amb un 67,9% d'homes i un 32,1% de dones, i en el Màster Universitari en Gestió Empresarial, on hi ha un 61,1% d'homes per un 38,9% de dones.

UDivulga, amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència

UDivulga. Ciència i Societat de la UVic-UCC s’ha sumat al Dia Internacional de les Dones i les Nenes a la Ciència i enguany, atesa la situació actual, fa durant tota la setmana una campanya de divulgació i sensibilització orientada a les xarxes socials. La campanya consisteix en la redifusió dels vídeos de les Knowledge Talks protagonitzades per investigadores de la UVic-UCC, dels vídeos del GR Mecamat, GEAT i TR2Lab protagonitzats per les seves coordinadores, vídeos d’investigadores que han participat a “La Universidad Responde” / ”Universo Sostenible” de la CRUE i TV, llibres escrits per investigadores d’aquesta universitat, etc. La difusió es fa via Twitter amb els hastags oficials de l’11F i va començar dilluns 8 de febrer.