Assignatures seqüencials i docents als centres sanitaris, principals reptes de la Facultat de Medicina en la docència en línia

Com la resta de facultats de la UVic-UCC, també la de Medicina ha hagut d’afrontar el repte de passar d’un dia a l’altre de la docència presencial a la docència en línia. En el seu cas, a la complexitat d’aquesta situació inesperada s’hi han afegit dues complicacions més: el fet que el 90% del professorat de la Facultat són professionals que treballen en centres sanitaris, i la naturalesa seqüencial de les assignatures, que s’imparteixen una rere l’altra amb un temari dens, una agenda molt apretada i un gran nombre de professors implicats. Després d’un mes, la valoració que fan la direcció del centre i el PDI del canvi és positiva, malgrat queden temes per solucionar com ara l’avaluació final d’algunes assignatures i la realització de pràctiques que ara no s’han pogut fer.

“Professorat i alumnat ens hem hagut d’adaptar en molt poc temps a una nova dinàmica, i s’ha fet amb molt poques incidències, que s’han resolt sobre la marxa i ràpidament”, valora el degà de la Facultat de Medicina, Ramon Pujol. Per al degà, el canvi ha estat especialment sobtat per als metges que també són docents perquè “la seva vida ha canviat radicalment en tots els fronts: als centres sanitaris han passat d’una tasca programada a una d’estressant i d’urgència màxima, i a la Facultat de controlar la docència presencial habitual a fer-la a distància”. Pujol afirma que tot el PAS, i especialment els serveis informàtics, han contribuït a fer-ho tot més fàcil i que l’alumnat ha respost molt bé a la situació: “Nascuts en el món digital, s’adapten molt millor que els veterans, i a més han valorat molt positivament l’esforç que nosaltres hem fet perquè el seu aprenentatge surti com menys perjudicat millor d’aquesta situació”.

Eines digitals per a cada activitat docent

De fet, l’endemà mateix que es decretés el tancament físic de les universitats, a la Facultat de Medicina l’alumnat va continuar la docència segons el calendari i els horaris previstos, però a distància. Per aconseguir-ho s’han habilitat diferents metodologies i eines tecnològiques per a cada tipus de sessió: per a les classes magistrals, que reuneixen un centenar d’alumnes, s’ha optat per Loom, un programa que permet gravar una presentació en àudio o vídeo i guardar-la a un núvol per ser compartida a través d’un enllaç. “El professor enregistra la classe i la posa a l’aula virtual en el dia i a l’hora previstos en el calendari, i posteriorment s’obre un fòrum de debat a la mateixa aula, on alumnes i professor interactuen a l’entorn dels dubtes sorgits”, explica Bet Sarri, professora de la Facultat i coordinadora del cicle bàsic.

Pel que fa a les sessions de laboratori i de taller, així com en els casos clínics, l’eina emprada és Zoom. Aquestes classes en línia, igual que en el context presencial, es fan en grups reduïts d’alumnes que permeten la connexió i la interacció en directe. “El professor penja el guió de l’activitat que es farà a l’aula virtual, també vinculat a un fòrum, i a partir d’aquest guió es van desenvolupant les activitats, que son avaluades”, diu Sarri. Segons la professora, “els més difícils d’adaptar han estat els casos especialment pràctics, com els d’anatomia patològica i de dissecció”, però fins i tot en aquestes pràctiques “s’ha adaptat una versió virtual que ha estats resolutiva”.

Per contra, les sessions de simulació i les visites a serveis hospitalaris previstes a primer i segon curs s’han hagut d’anul·lar “i difícilment seran recuperables”, diu Sarri, mentre que les pràctiques clíniques anul·lades a tercer curs es procurarà recuperar-les pel juny o el curs vinent, “no per avaluar l’alumnat, sinó per afavorir el seu aprenentatge”.

Per a la coordinadora del cicle bàsic del grau en Medicina, “la docència en línia afavoreix el treball en diferit i aquest fet ha acabat facilitant la feina als professors que son clínics perquè, sempre complint amb el calendari establert, han pogut preparar les sessions o atendre els alumnes quan els ha anat millor”.

A nivell tècnic, i especialment els primers dies, el repte va ser “focalitzar la via d’entrada d’incidències correctament” i “definir les persones de referència per resoldre els dubtes de tot tipus que anessin sorgint”, explica Marta Boteller, responsable TIC de la Facultat, segons la qual, “quan tot era nou, la coordinació i la calma van ser claus per no quedar desbordats”. Per a Boteller, la fàcil adaptació dels estudiants al canvi de sistema i “la bona predisposició i ganes de tira-ho endavant de PDI i PAS també han fet que el que podia semblar més complicat no ho hagi estat tant”.

Des de l’Àrea TIC es fan seguiments gairebé diaris per garantir el bon funcionament, sobretot perquè “ara tenim molts treballadors que utilitzen els seus equips personals que difereixen dels de la Universitat”. D’altres, per contra, encara poden fer servir les instal·lacions de la Unitat Docent de Manresa, ubicada a l’Hospital Sant Joan de Déu d’Althaia, per preparar les seves classes i fer-ne els enregistraments: és el cas d’Ignasi Puig, professor de la Facultat i metge d’aquest centre hospitalari. Des de l’Àrea TIC també treballen per garantir que, tècnicament, a l’alumnat tot li funcioni: “En casos concrets amb problemes logístics els hem atès de manera individualitzada”, diu Boteller.

Nefrourologia, una de les assignatures més afectades

A l’assignatura de Nefrourologia de tercer curs, dedicada a l’estudi de les malalties del ronyó i de les vies urinàries, el confinament la va atrapar just a la meitat del temari. Coordinada per Joan Manuel Díaz, i en el marc del desplegament del grau de Medicina, aquesta era la primera vegada que l’assignatura s’impartia a la Facultat. “Malgrat la desgràcia que suposa que, després de treballar-hi molts mesos i quan l’assignatura ja rutllava, passi això, la meva experiència ha estat molt bona”, explica Díaz.

El coordinador de Nefrourologia explica que “s’han pogut fer totes les classes i la discussió dels casos clínics amb una assistència i participació molt elevada per part dels alumnes”. L’examen, que s’havia d’haver fet el 3 d’abril, ha quedat ajornat i reprogramat per al mes de juny, “tot i que encara no sabem si es podrà fer presencialment” i “pel camí hem perdut pràctiques hospitalàries i de simulació” que caldrà recuperar.

En una situació semblat es va trobar Anna Castañé, coordinadora de l’assignatura Base de Procediments Diagnòstics i Terapèutics de segon curs, que va començar tres dies després de l’inici del confinament i que s’haurà hagut de fer íntegrament en línia. Per a Castañé “el més complicat ha estat reconvertir els continguts més pràctics de l’assignatura”, sobretot havent d’involucrar professors que “són clínics i estan a primera línia lluitant contra la Covid-19”, però reconeix que, després d’unes setmanes “ens hi comencem a sentir còmodes”.

Diversos escenaris possibles d’avaluació

En aquests moments, per a la Facultat de Medicina el principal repte és resoldre l’avaluació d’aquest curs. “Procurarem modificar el que ens permetin les normatives acadèmiques per tal que l’alumnat no en surti perjudicat, però també perquè alhora no disminueixi el rigor de l’avaluació”, diu el degà. Bet Sarri explica que ara mateix es treballa amb diferents escenaris possibles tot i que encara no queda clar com es tancarà el curs. “Aquesta és la principal incertesa de l’alumnat ara mateix”, reconeix la coordinadora del cicle bàsic, segons la qual “refer el calendari d’exàmens del juny i encabir-hi els que ara hem ajornat amb celeritat ha estat clau, perquè hem evitat generar desconcert entre l’alumnat que, en el cas de Medicina, habitualment es planifica i dosifica molt bé la feina durant tot el curs”.

Amb el desplegament del quart curs en ment, la Facultat mira de treure allò positiu de l’experiència docent actual. Per al degà, “l’aprenentatge en Medicina ha de tenir una gran dedicació presencial difícilment substituïble de forma total per l’aprenentatge a distància, ja que allò que els antics anomenaven ‘art mèdica’ s’ha d’aprendre sobre el terreny”. Amb tot, diu Pujol, hem demostrat que les eines tecnològiques “poden i s’han d’anar incorporant cada cop més al nostre sistema docent”. Del mateix parer són Díaz i Castañé, que es mostren convençuts que d’ara endavant “farem un ús més extens de les eines en línia”, i Bet Sarri, que es remet a situacions com vagues de transport o grans nevades en les quals “ja sabrem com evitar la saturació d’un calendari docent apretat i bastant inamovible”.

Per a Sarri, a més el context que ha generat el salt a la docència virtual, la crisi sanitària de la Covid-19, ens serveix per ensenyar als nostres alumnes, sobretot dels primers cursos, “com en són d’importants els coneixements més bàsics per dissenyar estratègies de lluita contra una pandèmia”. Per exemple, enumera la professora, “tots hem vist com una predicció matemàtica ens era útil, o com n’és ara de vital una tècnica com la PCR, de la qual fem pràctiques experimentals a segon curs; com també és important saber quines cèl·lules hi ha als alvèols pulmonars, quins fonaments fisiològics hi ha darrere una reacció inflamatòria, com és un virus o com d’específica és la seva interacció amb un receptor de cèl·lules”.

Aquests dies, apunta el degà, també hem aprofitat la crisi del coronavirus per reflexionar amb l’alumnat sobre “l’aprenentatge enfront de les adversitats”, “la vida i la mort en situacions imprevistes” o la importància de compartir la informació i ser crítics amb la que no és rigorosa.