Xavier Gómez-Batiste presenta el model de Vic Ciutat Cuidadora en un congrés internacional de dependència

L’auditori Axa de Barcelona va acollir el 29 i 30 d’octubre el setè congrés internacional de Dependència i Qualitat de Vida. Impulsada per la Fundació Edad y Vida, la trobada va comptar amb la participació de Xavier Gómez-Batiste, professor de la Facultat de Medicina i director de la càtedra de Cures Pal·liatives de la UVic-UCC, que va participar en una taula rodona i va impartir-hi un taller. La coordinadora de programa de la càtedra i també membre de l'equip de la facultat, Sarah Mir, formava part del comitè de programa.

El congrés tenia com a objectiu consolidar l’aportació de solucions per a les necessitats reals de la gent gran i la integració de les cures. “L’envelliment de la població ens obliga a pensar en nous reptes, models integrats que tinguin en compte l’atenció sociosanitària centrada en la persona i facin front a situacions com la pluripatologia o la cronicitat”, explica Gómez-Batiste.

Un dels models exposats al congrés va ser el dels programes de ciutats cuidadores “com a gran xarxa de canvi construïda sobre la important implicació de la societat i la comunitat", en una taula rodona amb participació de Xavier Gómez-Batiste. A banda del cas de Vic, a la taula també s’hi van presentar els de Vitòria, Santurce i Londres. Posteriorment, el director de la càtedra de Cures Pal·liatives també va impartir un taller sobre com dissenyar i implementar programes de ciutats cuidadores.

En el transcurs del congrés també es van abordar temes com la necessitat de passar d’un model sanitari centrat en el malalt agut a un altre que doni resposta a la cronicitat, les noves cures a mida dels usuaris i de les persones cuidadores, l’alimentació i la nutrició, l’autonomia personal, l’ús de metodologia per a la gestió del canvi o la millora de la qualitat en l’atenció de les persones grans. També s’hi van exposar experiències d’atenció domiciliària basades en models integrats en països com Suècia i el Canadà, es va parlar del paper rellevant que desenvolupen treballadors familiars i terapeutes ocupacionals i es van plantejar qüestions com ara què vol dir i com s’ha de fer perquè el pacient se situï al centre del sistema o estigui apoderat.

Per a Gómez-Batiste “la necessitat de canvi i de transformació d’un sistema sanitari i social coordinat i centrat en la persona, amb tot el que això comporta”, va ser una de les principals conclusions a les quals va arribar el congrés. “Cal impulsar iniciatives innovadores per respondre les necessitats de la gent gran i de les seves famílies”, afirma.