Utilitzar col·liri de timolol pot desencadenar psoriasis, segons un estudi amb participació d’Eduard Pedemonte

La utilització de col·liris que incorporen timolol pot estar relacionada amb l’aparició de psoriasis, una malaltia autoimmunitària de la pell que pot produir lesions escatoses a diverses parts del cos, especialment braços i cames. Aquesta és la principal aportació de l’estudi Psoriasis precipitated by timolol eye drops. A series of eight cases, que acaba de publicar un equip d’investigadors, entre els quals el doctor Eduard Pedemonte-Sarrias, professor de la Facultat de Medicina i oftalmòleg a Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa.

El timolol és un principi actiu que s’utilitza principalment per reduir la pressió intraocular en pacients amb glaucoma. La capacitat d’aquest principi actiu, i d’altres de la mateixa família, per desencadenar o empitjorar un brot de psoriasi ja era coneguda, però el seu potencial quan s’administra en forma de col·liri només s’havia descrit de forma anecdòtica en dues ocasions.

Ara, aquest nou estudi presenta l’evolució de vuit pacients sense antecedents personals de psoriasi (un en tenia de familiars) que van desenvolupar aquesta malaltia de la pell entre tres i dotze mesos després de començar a utilitzar de forma crònica col·liris que contenien timolol. Sis mesos després d’haver retirat el col·liri, la psoriasi havia desaparegut en cinc pacients, dos havien millorat i només un continuava igual. “Malgrat que no es tracta d’un nombre prou elevat de casos com per establir-ne una causalitat directa, aquesta és altament probable”, afirma Eduard Pedemonte.

Així doncs, i d’acord amb aquesta publicació, als altres efectes adversos coneguts del col·liri de timolol (com l’asma, la bradicàrdia i la hipotensió) caldria afegir-hi l’aparició o empitjorament de la psoriasi. “La gran absorció sistèmica del timolol a nivell ocular facilita l’aparició d’aquestes complicacions, que han de ser tingudes en compte pels metges tant en prescriure el fàrmac com en el moment de diagnosticar una d’aquests condicions”, aclareix el professor de la Facultat de Medicina.

Per Pedemonte, “la creença que un col·liri és un líquid miraculós que es posa als ulls i cura qualsevol condició està força estesa, i moltes persones l’empren per automedicar-se sense preocupar-se de la seva composició”. Tot i això, l’investigador recorda que “el terme col·liri només fa referència a la forma de presentació d’un fàrmac i aquests, de la mateixa manera que quan es presenten en forma de comprimits o injeccions, tenen indicacions concretes i possibles efectes adversos que cal tenir en compte”.

L’anàlisi conjunta de diversos casos d’aquesta associació tan poc coneguda ha estat coordinada per Joan Francisco Mir-Bonafè, dermatòleg de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (UAB). A més d’Eduard Pedemonte hi han participat els dermatòlegs Eduardo Rozas-Muñoz i Luis Puig (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, UAB), Marc Mir-Bonafè (Hospital Universitario Central de Astúrias, UniOvi), Jose María Mir-Bonafè (Clínica Juaneda, Palma de Mallorca) i Jaime Piquero Casals (Clínica Dermatológica Multidisciplinar Dermik, Barcelona).

Article divulgatiu d'Eduard Pedemonte al portal de divulgació científica UDivulga, de la UVic-UCC