La ciutat de Vic agraeix la generositat de les persones que han donat el cos a la ciència i els hi dedica aquest espai que convida al repòs i a la reflexió.
El 30 d’octubre de 2020 l’Ajuntament de Vic i la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic- Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) van habilitar aquets espai pioner i exclusiu, per una banda, per dipositar les cendres de totes aquelles persones que han donat el seu cos a la ciència a la Facultat de Medicina i per l’altra, perquè la família compti amb un racó on poder fer el dol.
Aquest espai està ubicat a uns jardins situats a l’est del cementiri de Vic el qual la científica Marie Curie l’hi ha donat nom. La nova zona s’orienta expressament a llevant, buscant vistes a l’horitzó, cap on neix el sol i comença el dia. L’element principal és un petit estany amb una font que emergeix d’una roca que simbolitza el cicle infinit de l’aigua per sobre el relleu de la Terra. El conjunt està format per elements característics del substrat geològic de la Plana de Vic, la base de margues blaves característiques del fons de la Plana i a sobre un bloc de Pedra de Folgueroles originari dels estrats geològics que hi ha situats a un nivell superior a la comarca.
Tradicionalment, als cementiris s’han plantat arbres de color verd fosc i de fulla perenne. El caràcter perennifoli de les fulles significa la immortalitat, per això hi ha tanta presència de xiprers, alzines o coníferes com el pi, el cedre o l’avet. Les formes de les capçades també es consideraven adequades per ser de port flamíger, assenyalant al cel, així com les pèndules perquè donen malenconia. No obstant, darrerament també s’han plantat algunes espècies d’Acer que donen coloracions molt vives, com vermells i grocs, que es mostren enceses a la tardor.
Els dos exemplars d’arbre presents en aquest espai són d’auró blanc (Acer campestre), espècie autòctona que pretén simbolitzar l’arrelament al nostre territori. Són arbres caducifolis de creixement lent, de fulla petita, port mitjà i sense floració destacada, per simbolitzar l’anonimat de les persones que han decidit servir a la ciència. Per contra, a la tardor, el canvi de coloració cap a groc, representa el canvi, la regeneració, permetent destacar aquest espai sobre la resta en reconeixement als donants, així com també, la caiguda de les fulles a terra simbolitza el retorn a la societat en forma de coneixement científic.
La Facultat de Medicina diposita les cendres anònimes de tots els seu donants al jardí, al pou construït al centre i sense fons estanc, per incorporar-les al cicle infinit de la matèria a la naturalesa, perquè al final “darrere de la mort hi ha una altra manera de viure”.
