Skip to main content

Notícies

Presentació del Congrés de Salut Mental i Innovació Social

El II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social reflexiona sobre els beneficis del mindfulness en el tractament de trastorns mentals

Els beneficis que suposa aplicar degudament el mindfulness, tècnica avalada científicament que guiada per professionals i amb una orientació terapèutica, ajuda en l’abordatge psicològic de determinades patologies. Aquest va ser un dels temes centrals que es va tractar en el II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social que es va celebrar divendres a Manresa i que va reunir més d’un centenar de professionals d’arreu. El congrés formava part de les activitats de Manresa 2022, que se celebra enguany per commemorar els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages.

El congrés, organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) i la Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Fundació Althaia, va comptar amb la participació de ponents de reconegut prestigi internacional, que van tractar tres temes poc habituals en els congressos tradicionals però imprescindibles per avançar cap a un desenvolupament òptim de la salut mental. Es tracta de la rehabilitació de les persones afectades per problemes en aquest àmbit, l’aportació de les neurociències a les teràpies psicològiques i la mirada transcultural en salut mental.

Bernd Puschner, doctor en Psicologia i professor a la universitat alemanya d’Ulm, va parlar de la rehabilitació de les persones afectades per problemes de salut mental. Va aportar dades i va compartir el projecte “Upsides Project”, que estudia l’eficàcia dels anomenats agents de suport en els processos de recuperació. Es tracta de persones que han viscut prèviament un trastorn en salut mental i que intercanvien experiències per transmetre un missatge de suport al pacient.

Francisco Collazos, psiquiatre de la Vall d’Hebron que és un referent en l’atenció en salut mental a persones culturalment diferents, va afirmar que l’atenció assistencial culturalment competent ha de tenir en compte el context social de la persona i focalitzar l’atenció en els grups més vulnerables, com ara les persones migrants. El ponent va reclamar la incorporació d’un nou actor, l’agent comunitari de salut mental, que faci de pont i traslladi les necessitats d’aquestes persones.

Amb la ponència Mindfulness, neurociència i defusió, Joaquim Soler, psicòleg clínic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, doctor en psicologia i expert en mindfulness, va compartir diferents estudis que demostren com són de significatius els efectes del mindfulness. Segons va dir, és especialment eficaç en la prevenció de recaigudes de la depressió. Va comentar que la pràctica del mindfulness augmenta la regulació emocional i, en conseqüència, baixa la clínica del trastorn. Davant de l’existència de moltes tècniques diferents de mindfulness, va advertir del perill de la seva banalització i en va defensar la pràctica com a ciència. Aquesta ponència va estar oberta a tota la ciutadania en el marc de les activitats de Manresa 2022 per la vinculació del mindfulness a dos valors ignasians com són la meditació i l’espiritualitat.

A la tarda, es van portar a terme diferents tallers pràctics de forma simultània vinculats a cadascun dels tres àmbits del congrés, a més d’un quart d’innovació tecnològica centrat en les aportacions de la intel·ligència artificial a la salut mental.

El premi al millor pòster del congrés va ser per a un equip de professionals d’infermeria i psicologia de la Fundació Althaia format per Dominica Díez, Alba Vall, Bàrbara González, Montse Esclusa i Yolanda Martínez, que van presentar els resultats d’un estudi sobre l'impacte emocional de la covid-19 en els professionals sanitaris.

Aposta per la recerca, la innovació i l’aliança entre institucions

En la benvinguda i la clausura van intervenir Manel Jovells, director general d’Althaia; Imma Cervós, gerent de la Regió Sanitària de la Catalunya Central del Servei Català de la Salut; Josep Eladi Baños, rector de la UVic-UCC; Marc Aloy, alcalde de Manresa i president del Patronat d’Althaia; Jordi Collet, vicerector de Recerca UVic-UCC; Míriam Torres, degana de la Facultat de Ciències de la Salut i Benestar; Mireia Torralba, degana de la Facultat de Ciències de la Salut de Manresa de la UVic-UCC; Sílvia Mas, vicerectora del Campus Manresa UVic-UCC; Marina Geli, coordinadora del Centre d'Estudis Sanitaris i Socials (CESS) i directora general de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, i Antoni Corominas, director de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia.

En les seves intervencions es va remarcar la necessitat de compartir coneixements i fer recerca i innovació en Salut mental en moments com l’actual, quan la incidència de trastorns mentals sobretot arran de la pandèmia de la covid-19 en el món és creixent. També van posar en valor les aliances entre institucions per potenciar la recerca i afrontar els reptes que es plantegen sobre la salut emocional de les persones.

El II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social va estar organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) conjuntament amb la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia. El SaMIS està format per professionals de la Fundació Althaia, el Consorci Hospitalari de Vic, Osonament, la UVic-UCC, Sant Andreu Salut i l’EAP Osona Sud-Alt Congost, entre d’altres.

Inauguració del XV Congrés de la Societat Catalana d'Anatomia Patològica

La UVic-UCC acull avui i demà el XV Congrés de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica

La Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) acull avui, divendres 27, i demà, dissabte 28, el XV Congrés de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica. La inauguració s’ha fet aquest matí a l’Aula Magna de la Universitat i ha anat a càrrec de Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) i primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic; Ramon Pujol, degà de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC; Fina Climent, presidenta de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica (SCAP), i Irmgard Costa, presidenta sortint de la SCAP.

Josep Arimany ha donat la benvinguda a totes les persones assistents al congrés i ha fet una primera contextualització de la UVic-UCC, que, tot i celebrar enguany el seu 25è aniversari, “no és una universitat tan jove com sembla”. La presència a la ciutat de Vic de figures històriques com el Bisbe Ató i Gerbert d’Orlach, junt amb la creació de la Universitat Literària de Vic el 1599, són alguns exemples dels antecedents que posen en relleu la tradició universitària de la ciutat. El president de la FESS ha explicat el paper que ha tingut al territori la UVic-UCC com a motor econòmic i de transformació social, i ha exposat el creixement que ha experimentat la institució en els darrers anys. En aquest punt, s’ha referit especialment a la inauguració de la Facultat de Medicina el 2017 “en contra del que deia molta gent i de la manca de professorat que algunes persones hi auguraven”. Com a primer tinent d’alcalde a l’Ajuntament de Vic ha animat el públic assistent al congrés a conèixer, durant aquests dos dies, Vic i el seu patrimoni.

Ramon Pujol s’ha centrat en la seva experiència professional anterior com a metge de medicina interna a l’Hospital Universitari de Bellvitge per recordar la “relació molt satisfactòria” que ha tingut amb els especialistes en patologia. “Sempre he anat al seu darrere perquè em donessin el diagnòstic tan ràpid com fos possible, ja que quan esperem un diagnòstic és com si esperéssim un veredicte”, ha afegit. Pujol ha felicitat l’organització del congrés per haver previst “un programa fantàstic i molt interessant” i també ha celebrat que la Societat Catalana d’Anatomia Patològica hagi publicat el llibre Història breu de l’Anatomia Patològica de Catalunya, de Josep Antoni Bombí, Miquel Bruguera i Jacint Corbella.

Per la seva part, Irmgard Costa ha mostrat la seva satisfacció per poder fer el congrés de manera presencial a Vic, “la meva ciutat”, atès que el que estava programat per al 2020 es va haver d’ajornar a causa de la pandèmia. Costa ha agraït el suport rebut tant per part de la ciutat de Vic com de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC a l’hora d’organitzar l’esdeveniment i ha acabat afirmant: “Estic segura que el programa científic serà un èxit”.

Les intervencions han acabat amb Fina Climent, que ha destacat que aquest congrés és el resultat d’una suma d’esforços i que el seu contingut es troba en un punt intermedi entre la continuïtat d’altres edicions —amb la sessió protagonitzada pels nous patòlegs, “el puntal de la nostra especialitat”, segons Climent— i les novetats, com ara el workshop de patologia digestiva que es fa aquest matí.

Un programa de gran interès

La sessió matinal d’avui s’ha centrat en la patologia digestiva, a través d’un workshop en el qual es tracten les lesions polipoides de còlon, el càncer gàstric, el càncer de pàncrees i els protocols diagnòstics i les lesions quístiques de pàncrees, a partir de l’exposició de diversos casos clínics. A la tarda es podrà seguir la sessió de nous patòlegs, en els quals participaran professionals de diferents centres hospitalaris de Catalunya.

Demà, dissabte, el Congrés continuarà amb el simposi Patologia 360 graus (de la Preanalítica a la Bioinformàtica), en el qual es presentaran experiències sobre el Biobanc, la patologia digital, FISH, NGS, la bioinformàtica i altres tècniques, a càrrec de biòlegs i patòlegs de la Xarxa de Bancs de Tumors de Catalunya, l’Hospital Arnau de Vilanova, l’Hospital Can Ruti, l’Hospital de Bellvitge, l’Hospital Clínic i IDIBAPS. Tot seguit, es farà la conferència “Perspectivas de la patología del siglo XXI: retos y posibilidades”, a càrrec d’Enrique de Álava, director de la Unitat de Gestió Clínica d’Anatomia Patològica a l’Hospital Universitari Virgen del Rocío de Sevilla. A partir de la 1 del migdia, i abans de clausurar el Congrés, tindrà lloc l’assemblea de la Societat Catalana d’Anatomia Patològica.

Durant les pauses que es faran entre sessions, els membres del Comitè Científic del congrés passaran a valorar els 56 pòsters que hi haurà exposats. Aquestes comunicacions estan fetes per residents de l’especialitat d’Anatomia Patològica de diferents centres sanitaris de Catalunya i totes poden optar als dos premis al millor pòster presentat al Congrés.

Yolanda Martínez i Rosa Tejedor impartiran un taller al congrés

El II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social comptarà amb ponents de prestigi internacional

Més de cent professionals participaran en el II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social que se celebrarà aquest divendres, 27 de maig, a Manresa. Serà un fòrum de debat organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) i la Càtedra de Salut Mental de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) i la Fundació Althaia en què intervindran ponents de reconegut prestigi internacional. Sobre la taula hi haurà tres temes poc habituals en els congressos tradicionals però imprescindibles per avançar cap a un desenvolupament òptim de la salut mental. Es tracta de la rehabilitació de les persones afectades per problemes en aquest àmbit, l’aportació de les neurociències a les teràpies psicològiques i la mirada transcultural en salut mental.

La primera part del congrés es desenvoluparà a la Sala d’actes de l’Hospital Sant Joan de Déu a partir de conferències magistrals i el debat científic entre els assistents. Es comptarà amb la presència de Bernd Puschner, doctor en Psicologia i professor a la universitat alemanya d’Ulm, que és expert  en el recovery i tots els aspectes que tenen a veure amb la recerca i innovació de la rehabilitació de les persones afectades per problemes en salut mental. En concret, parlarà del projecte internacional de recerca UPSIDES, que analitza l’eficàcia del suport entre iguals com a tècnica rehabilitadora.

També hi participarà Francisco Collazos, psiquiatre de la Vall d’Hebron, que és un referent en l’atenció en salut mental a persones culturalment diferents que s’ha especialitzat en l’estudi de la salut mental dels immigrants. Oferirà la ponència Està adaptada la salut mental a la interculturalitat?, en què plantejarà si, en un marc sociocultural globalitzat i transcultural, cal ajustar les concepcions clàssiques del que és normal i/o patològic.

La ponència Mindfulness, neurociència i defusió anirà a càrrec de Joaquim Soler, psicòleg clínic de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, doctor en psicologia i expert en mindfulness. Soler, que és un referent a nivell europeu en investigació en salut mental i teràpies psicològiques, parlarà de la neurociència, la meditació i el cervell humà. L’objectiu és aportar, des de la neurociència, l’explicació científica sobre què passa en el cervell humà quan una persona medita i per què té beneficis sobre la salut i el benestar.

A la tarda, al convent de Sant Clara, es portaran a terme diferents tallers pràctics de forma simultània vinculats a cadascun dels tres àmbits del congrés, a més d’un quart d’innovació tecnològica centrat en les aportacions de la intel·ligència artificial a la salut mental.

El II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social està organitzat pel grup de recerca sobre Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) conjuntament amb la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC i Althaia. El SaMIS està format per professionals de la Fundació Althaia, el Consorci Hospitalari de Vic, Osonament, la UVic-UCC, Sant Andreu Salut i l’EAP Osona Sud-Alt Congost, entre d’altres.

Participació en el projecte Manresa 2022

Des del congrés es col·labora amb el projecte Manresa 2022, que se celebra enguany a Manresa per commemorar els 500 anys de l’estada d’Ignasi de Loiola a la capital del Bages i els valors que se’n desprenen. En aquest sentit, dues activitats del congrés estan obertes a tota la ciutadania, especialment a les persones interessades en els temes ignasians.

Es tracta de la conferència Mindfulness, neurociència i difusió, que pronunciarà Joaquim Soler a les 12.15 hores i que es podrà seguir de forma telemàtica a través d’aquest enllaç. També el taller Neurociència, mindfulness i psicologia positiva, que serà impartit per Rosa Tejedor i Yolanda Martínez, psicòlogues clíniques de la Direcció de Salut Mental de la Fundació Althaia, i que ja té totes les places completes.

Els valors ignasians originals són plenament vigents en el nostre entorn i tenen molta connexió amb els temes que es tractaran en el II Congrés Internacional sobre Salut Mental i Innovació Social. Per això l’esdeveniment forma part del projecte Manresa 2022. A més, tots els congressistes vinguts d’arreu rebran informació i dues invitacions per a la visita de la Manresa Ignasiana que podran realitzar al llarg de l’any, de manera que aquest fòrum professional contribuirà en la difusió de Manresa 2022.

Roberto Elosua, nou degà de la Facultat de Medicina

Roberto Elosua, nomenat degà electe de la Facultat de Medicina

En la sessió plenària d’aquest dimecres, el Patronat de la Fundació Universitària Balmes, a petició del rector, va nomenar Roberto Elosua Llanos com a degà electe de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). El degà electe coincidirà amb l’actual, Ramon Pujol durant el curs 2022-2023, en un període de convivència que servirà per efectuar un traspàs ordenat de coneixement i funcions del càrrec. Roberto Elosua adquirirà a tots els efectes la condició de degà a l’inici del curs 2023-2024, moment en el qual Ramon Pujol cessarà del seu càrrec.

Durant tot el curs que ve, el degà electe ja tindrà delegades una sèrie de competències especifiques, que es concreten en analitzar i proposar noves titulacions de la Facultat de Medicina, així com realitzar actuacions per a la seva aprovació, implantació i desenvolupament; fer el seguiment de la contractació del personal PDI pel curs 2023-2024; i avaluar el model docent de la facultat, tot vetllant per la preparació dels estudiants per a les proves MIR, a les quals la primera promoció de la Facultat se sotmetrà a principis del 2024.

El nomenament de Roberto Elosua es va fer efectiu després que el rector emetés la resolució de la seva proposta el passat 5 de maig i que el patronat de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) també li donés llum verda en una sessió extraordinària el passat 9 de maig.

Roberto Elosua és catedràtic d’Epidemiologia de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC i coordinador del Grup de recerca Epidemiologia i Genètica Cardiovascular de l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM), on desenvolupa la seva activitat de recerca. Doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) el 1997, és especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública. La seva recerca se centra en l’estudi de l’epidemiologia i de les bases genètiques de les malalties cardiovasculars i els seus factors de risc. L’estudi més conegut en els quals participa és el projecte REGICOR (Registre Gironí del Cor). Des del 2014 és membre de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

El 58% d'adolescents ingressats per problemes de salut mental s'autolesionen

El 58% de joves d’entre 12 i 18 anys ingressats per problemes de salut mental s’autolesionen

L’autolesió no suïcida en joves, tinguin trastorn mental o no, s’ha incrementat en els últims anys. El 58% d’adolescents d’entre 12 i 18 anys ingressats en un centre hospitalari per problemes de salut mental s’autolesionen, segons el projecte de recerca “Autolesió no suïcida en adolescents i adults joves a Catalunya: prevalença, característiques i implicacions clíniques” que el 2018 el Grup d’Estudi i Tractament de l’Autolesió (GRETA) va posar en marxa. Aquest estudi, que ara es troba a la fase final, analitza les característiques de les persones que s’autolesionen, els motius pels quals ho fan, els tipus d’autolesions, etc. L’objectiu final és estudiar els factors de risc que porten a l’autolesió i l’autolesió com a factor de risc de psicopatologia i suïcidi.

L’estudi, en el qual participa Laia Briones, investigadora que coordina la línia de suïcidi del grup de recerca en Salut Mental i Innovació Social (SaMIS) de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), està liderat per Daniel Vega, psicòleg del Consorci Sanitari de l’Anoia, i la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Per estudiar la prevalença de les autolesions, l’estudi ha pres de referència població d’entre 12 i 24 anys de tot Catalunya. En la recerca s’ha utilitzat una mostra clínica, amb la qual s’han analitzat uns 240 pacients adolescents i joves que tenen alguna psicopatologia i que són usuaris d’una unitat d’hospitalització parcial o total de salut mental o que assisteixen a consultes de salut mental. A la mostra clínica hi ha participat el Consorci Sanitari de l’Anoia, l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona, la Corporació Parc Taulí, l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, Althaia Xarxa Assistencial Universitària de Manresa, i l’Hospital Clínic de Barcelona.

El projecte, finançat amb una beca PERIS del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, també té com a corpus d’estudi una mostra comunitària, amb la qual s’analitzen un miler de persones voluntàries. En aquesta part hi ha participat la UVic-UCC i la UAB. La mostra comunitària, centrada en persones majors de 18 anys, es troba en procés d’anàlisi i s’espera obtenir-ne els resultats durant la pròxima tardor-hivern.

Factors determinants

A partir dels resultats de la mostra clínica del projecte, s’ha comprovat que hi ha factors determinants en la prevalença de les autolesions. Un d’ells són els trets de trastorn límit de la personalitat (TLP). “S’ha vist que qui té característiques típiques de trastorn límit té més probabilitats d’autolesionar-se”, explica Laia Briones. Un altre factor és el suport social percebut, un element determinant i crucial tant en l’aparició de l’autolesió com en el seu manteniment. “Els joves que compten amb un entorn familiar, educatiu i social favorable, d’acompanyament, és més difícil que tinguin conductes d’autolesió o que les mantinguin durant molt temps”, apunta Briones.

Els resultats de la mostra clínica han determinat que la prevalença d’autolesions és molt alta, ja que un 58% d’adolescents d’entre 12 i 18 anys que estan ingressats en un centre hospitalari per problemes de salut mental s’havien autolesionat l’últim any. Els motius més habituals per autolesionar-se acostumen a ser dos. Un d’ells és per una desregulació emocional, és a dir, per les dificultats que tenen aquestes persones per afrontar problemes o dificultats, i per gestionar emocions intenses desagradables. “Noten que quan s’autolesionen és com si es produís un relaxament de les seves emocions”, explica la investigadora de la UVic-UCC. Una altra raó per autolesionar-se és precisament per sentir una sensació forta, com una manera d’estimular-se.

Per autolesionar-se, els sistemes més usuals que s’utilitzen són talls i en llocs poc visibles, especialment en braços. Moltes vegades s’ho amaguen, s’ho tapen amb la roba, perquè els fa vergonya mostrar-ho, o per por a sentir-se estigmatitzats o rebutjats. En aquest sentit, quan el jovent s’autolesiona “no té una finalitat suïcida, però el fet de repetir-ho és un factor de risc molt important per al suïcidi; és un detonant de malestar emocional”, exposa Briones. Sovint, ni les famílies ni les escoles saber com actuar i, de fet, en l’àmbit escolar si se’n parla molt es pot produir un efecte contagi.

Buscar solucions

Identificar els factors de risc per després poder desenvolupar els tractaments més efectius des del punt de vista psicològic és el primer objectiu del projecte de recerca del grup GRETA. Per aquest motiu, una de les primeres accions que sorgeixen d’aquest estudi ha estat la creació del web www.answers.cat  amb informació sobre autolesions i pautes d’actuació dirigida a familiars, amistats i docents amb l’objectiu de contrarestar els webs que promouen l’autolesió i trencar falsos mites. També hi ha una part destinada a les persones que s’autolesionen, on es poden trobar unes fitxes que es poden descarregar basades en la teràpia dialecticoconductual, que permeten treballar la gestió de les emocions, l’autoestima, etc., ja que “costa molt que les persones que s’autolesionen demanin ajuda”, diu Briones.

L’estudi desenvolupat per GRETA també s’ha basat en una avaluació ecològica momentània. És a dir, durant 15 dies les persones participants en la recerca van anar registrant en una aplicació mòbil d’avaluació les seves emocions, els seus pensaments, les seves conductes, si s’autolesionaven o no (motius, mètodes...). Per a la investigadora del grup de recerca SaMIS “era una informació a temps real, al mateix moment, que ens ha ajudat molt a identificar quines emocions, conductes i pensaments estan relacionats amb la conducta d’autolesió”.

A les persones que han participat en la mostra clínica, reclutades entre l’abril del 2019 i el febrer del 2020, i a les que han participat en la mostra comunitària la voluntat de la recerca és, en una fase posterior, fer-los un seguiment i un estudi de cohorts. “El nostre objectiu és veure què ha passat amb aquestes persones dos anys després i de quina manera la pandèmia de covid-19 ha influït en les autolesions, les quals és de preveure que hauran augmentat a causa de l’aïllament social que han patit molts joves”, segons Briones.

III Jornada sobre autolesió

Amb la finalitat de donar recursos de prevenció, el pròxim 19 de maig es farà la III Jornada sobre autolesió, amb el títol “Autolesió no suïcida en joves, l’altra pandèmia: reptes i oportunitats”. La jornada, que es podrà seguir en línia i també presencialment a l’Hospital Universitari d’Igualada, constarà de diverses xerrades al matí i d’un taller pràctic a la tarda sobre intervencions bàsiques per a l’abordatge de l’autolesió dirigides a professionals de l’educació i de la salut, sobretot. Segons Briones, “és molt important detectar les autolesions no suïcides a temps, tant en l’àmbit familiar com escolar, perquè si no és una conducta que podria ser persistent”.

Marina Geli, Bonaventura Clotet, Salvador Macip i Roberto Elosua

Bonaventura Clotet: “Hi haurà una setena onada de covid-19 a la tardor, amb noves variants, però el que ens farà més mal serà la pèrdua d’immunitat amb el pas del temps”

La Sala Modernista del Casino de Vic va acollir ahir a la tarda la conversa divulgativa “Lliçons de la covid-19”, amb la participació dels doctors i investigadors Bonaventura Clotet, director de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat, i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC); Salvador Macip, director del grup de recerca Mechanisms of Cancer and Ageing Laboratory de la Universitat de Leicester (Regne Unit) i catedràtic de la UOC, i Roberto Elosua, director de la Càtedra de Salut i Població, vicedegà de Recerca i Internacional, i catedràtic de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. La taula va ser moderada per Marina Geli, coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) de la UVic-UCC i directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS). 

Reflexions i conclusions de la pandèmia

La taula rodona va començar amb una breu introducció per part de Marina Geli sobre les conseqüències de la covid-19 i la seva afectació des del punt de vista social i econòmic, pel que fa a l’àmbit de la medicina i de la salut, i també respecte a l’evolució de la comunicació de la pandèmia.   

Roberto Elosua va donar el tret de sortida a les intervencions, explicant l'estreta relació que hi ha entre el món de la salut, la manera de viure de la població i la relació amb el món animal pel que fa a la possible transmissió de malalties. Sobre els efectes de la pandèmia, Elosua va fer referència a l’impacte que la covid-19 ha tingut en l'àmbit sanitari general, amb xifres com ara que “el diagnòstic de càncer ha disminuït un 12%” i que “de mitjana s’arriba 30 minuts més tard a l’hospital quan es té un infart”. Segons Elosua, però, “el gran impacte ha estat per a la salut mental de les persones, ja que els símptomes de depressió s’han duplicat” (5% de la població prepandèmia i 10% amb les dades actuals) i “l’impacte i afectació més greu l’han patit les persones grans i les classes més desfavorides”.

Per la seva banda, Salvador Macip va assegurar que en el futur hi haurà més pandèmies, i que la preparació i la coordinació seran clau a l’hora d’enfrontar-s’hi. Macip va insistir en el fet que “la falta de coordinació a escala mundial va fer que empitjorés la pandèmia” i que, per això “cal trobar algun organisme o xarxa que permeti millorar-la". Va tancar la seva intervenció obrint un debat sobre la “pantètica”, l’ètica en temps de pandèmia: “totes les decisions que estem prenent tenen un impacte sobre la població. Estem posant en perill els col·lectius més fràgils”. Per il·lustrar-ho, va posar sobre la taula el cas del Regne Unit, en què el moment de mortalitat més baix es va produir l’estiu passat i ara es tornen a trobar "en un moment de mortalitat 50 vegades més alt, que han assumit com a normal, amb 2.000-1.200 morts a la setmana”.

Finalment, Bonaventura Clotet també va mostrar-se convençut que una inversió en investigació a temps hagués permès frenar els efectes del virus a escala mundial i va remarcar la importància d’invertir diners en la recerca de malalties zoonòtiques, transmeses d’animals a persones, “perquè el canvi climàtic i la desertització provocaran que siguin més comuns”. “Ens hem de poder anticipar a aquestes malalties”, i va afegir que “els virus van ser els primers que van aparèixer a l’Univers, i seran els últims a desaparèixer, de manera que amb ells s’acabarà la història”. Clotet també va explicar que els virus “busquen una situació òptima de matar poc, però contagiar molt, tal com aconsegueix l’Omicron, per tal de generar poca resposta immunitària i continuar infectant”. I va vaticinar que “hi haurà una setena onada cap a la tardor, i veurem quines variants noves van apareixent. El que ens farà més mal, però, serà la pèrdua d’immunitat que anirem tenint al llarg del temps”. Clotet tancava la intervenció remarcant la importància del rigor del mètode científic i de poder fer recerca tant per trobar què funciona com allò que no.

El pes de la comunicació

Els tres investigadors van remarcar la importància de la comunicació en època de pandèmia i van coincidir en un dels elements de millora amb vista a futures situacions similars, sobretot per prendre mesures preventives. “S’ha de validar de forma empàtica, amb dades vàlides i de forma transparent”, va argumentar Elosua. Per la seva banda, Macip va explicar que la velocitat de reacció va ser molt pobre des d’un inici, i que “els científics poden descobrir la millor vacuna o tractament, però si no ho sabem explicar no servirà de res” i va posar com a exemple el fet que, a finals d’estiu i amb la disminució de la immunitat, serà clau explicar a la població més vulnerable la necessitat d’una quarta dosis. Finalment, Clotet va afegir que una comunicació clara és una gran contribució en la lluita contra la pandèmia: “Hem de donar prioritat a una informació clara i correcte, no pas a voler quedar bé”.

En aquest sentit, “Lliçons de la covid-19” va posar èmfasi en la importància de la recerca en sanitat, però també en salut animal i mediambiental, i en trobar punts de comunicació entre aquests àmbits, que cada vegada aniran més relacionats. Més enllà de la comunicació efectiva, els experts van coincidir en la importància d’una coordinació eficaç, del sentit crític i d’escoltar les veus dels experts.

L’obligatorietat de vacunar, a debat

Les intervencions van donar peu a un diàleg molt participatiu amb una aportació destacada d’Antoni Bayés de Luna, que va obrir el debat sobre l'obligatorietat de la vacunació. En aquest sentit, els tres experts van coincidir en el fet que la clau és aconseguir convèncer la ciutadania de la necessitat de fer-ho. Per Elosua, “és important que les persones que treballen amb col·lectius vulnerables es vacunin”. Durant el torn de preguntes també es van tractar temes com la necessitat d’investigar aspectes com saber qui pot ser població vulnerable quan s’infecti, una qüestió que encara no té una resposta clara; saber la durabilitat de la immunitat que aporten a la població les vacunes i la infecció, o entendre el paper destacat d'un model de finançament més efectiu en recerca.

Marina Geli va esperonar els experts a tancar la taula amb una mirada optimista. En aquest sentit, Robert Elosua va fer referència a la necessitat que la societat mantingui la complicitat obtinguda davant la pandèmia a l’hora d’encarar reptes com el canvi climàtic. Salvador Macip va fer al·lusió al pas endavant que ha fet la comunitat científica a l’hora d’entomar un paper més comunicatiu i a l’hora de fer entendre a la població la importància de la recerca. Bonaventura Clotet va fer l'última intervenció afirmant que “per poc que donin a la recerca i a la ciència, hi ha tant de talent que podrem avançar-nos a possibles complicacions”.

“Lliçons de la covid-19” va exhaurir les places presencials i, atès l’interès generat, es va oferir en directe a través del canal de YouTube del Casino de Vic. En total el van seguir prop d’una seixantena de persones de manera presencial i a través de l’streaming. Aquesta xerrada forma part del programa d’activitats de la Primavera de la Ciència, coordinat per la Unitat de Divulgació Científica de la UVic-UCC. L’organització va anar a càrrec del Vicerectorat de Recerca i Transferència de Coneixement i la Unitat de Divulgació Científica de la UVic-UCC, amb la col·laboració de la Facultat de Medicina, la Càtedra de Salut i Població, el Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS), la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat,  Mechanisms of Cancer and Ageing Laboratory i el Casino de Vic.

Membres del nou grup de recerca d'Althaia

Althaia té un nou grup de recerca centrat en l’estudi del pacient crític

La Fundació Althaia compta amb un nou grup de recerca que té com a objecte d’estudi el pacient crític. La institució ha aprovat recentment el reconeixement d’aquest grup, que està format per un equip multidisciplinari de professionals vinculats a la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l’Hospital Sant Joan de Déu. En concret, l’integren disset investigadors de Medicina Intensiva, Rehabilitació, Urgències, Salut Mental i Infermeria, dels quals cinc tenen el doctorat i dos són residents.

El nou Grup de Recerca Clínica al Malalt Crític té com a línies d’investigació principals la ventilació mecànica –procediment de respiració artificial que s’utilitza a l’UCI–, i la seguretat clínica del malalt ingressat a una unitat de crítics. L’objectiu és avançar en el coneixement i aplicar eines i tractaments per millorar la pràctica assistencial que, en conseqüència, revertiran de forma directa en els pacients.

El grup està coordinat pel Dr. Rafael Fernández, que ha estat cap del Servei de Medicina Intensiva d’Althaia i que continua vinculat a la institució com a investigador i assessor científic.

El reconeixement utilitza els mateixos criteris d'avaluació de la Generalitat per acreditar oficialment tots els grups de recerca de Catalunya. En aquest sentit, aquest abril Althaia ha presentat el grup en la convocatòria que ha obert l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR) de la Generalitat per aconseguir l’acreditació oficial. També ha presentat la candidatura del Gastrointestinal Oncology, Endoscopy and Surgery (GOES) research group, un altre grup de recerca propi centrat en la recerca i innovació en l’àmbit de l’oncologia gastrointestinal i l’endoscòpia.

Reconeixement a una trajectòria consolidada

L’aprovació del nou grup de recerca sobre el pacient crític ha tingut molt en compte la sòlida trajectòria de la recerca duta a terme a l’UCI de la Fundació Althaia, que es va iniciar fa més de 10 anys i que ha aportat, com a resultats més significatius en els últims tres anys, la publicació de 34 articles en revistes indexades, l’obtenció d’una beca del Fondo de Investigaciones Sanitarias (FIS) i d’un ajut de la Marató de TV3 per realitzar un estudi sobre les seqüeles dels pacients covid que requereixen ventilació mecànica.

A banda, investigadors del nou grup han obtingut diferents premis i reconeixements. És el cas del Dr. Carles Subirà, que l’any 2020 va rebre el premi Dr. Font de la Fundación Mutual Médica per un article publicat a la prestigiosa revista científica JAMA –The Journal of the American Medical Association– en què s’exposaven els resultats d'un estudi multicèntric liderat per la institució sobre la retirada de la ventilació mecànica en pacients ingressats a UCI.

Aposta per la recerca

Des de l’any 2018, la Fundació Althaia compta amb els grups de recerca en Salut Mental i Innovació Social, i Cronicitat de la Catalunya Central, acreditats per l’AGAUR com a Grups de Recerca Emergents (GRE), una condició que s’atorga a equips d’investigació de recent creació, però amb un gran potencial. Els dos grups estan integrats per investigadors de diferents institucions assistencials i universitàries del territori.

El 2019 Althaia va aprovar el primer grup de recerca propi, el GOES research group, al qual ara s’hi afegeix el Grup de Recerca Clínica al malalt crític. Aquests dos grups que s’han acreditat de forma interna compleixen els criteris que té establerts la Generalitat per als grups de recerca.

A més, hi ha diversos professionals de la institució que recentment s’han integrat en altres grups de recerca del territori.

El fet que Althaia coordini i participi en diversos grups de recerca estables és una mostra del compromís de la institució per la recerca i la innovació, línies estratègiques que permeten avançar en la generació de coneixement aplicat a la millora de la salut. A més, el fet d’aportar dades sobre població del nostre territori és molt valuós ja que contribueix a corroborar de forma local els resultats de la recerca internacional i, alhora, permet acostar i fer més aplicables a la nostra població els resultats globals.

El degà Ramon Pujol durant la seva ponència a la jornada

Ramon Pujol participa a la Jornada de comiat als residents de Medicina Familiar i Comunitària de l’ICS Catalunya Central

L’Espai Àgora de Santa Margarida de Montbui ha acollit, aquest divendres, 6 de maig, la XI Jornada de Recerca i Docència de la Unitat Docent Multiprofessional de l’ICS. El degà de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), Ramon Pujol, ha impartit la conferència inaugural, destacant la importància de la recerca en el progrés científic de l’atenció a la salut i que “el futur de l’Atenció Primària ha de passar perquè els professionals s’apropin més a la comunitat”. La Jornada marca, un any més, el punt final de l’etapa formativa dels vint-i-quatre residents de Medicina Familiar i Comunitària de la Catalunya Central, una promoció que ha hagut de lluitar contra la pandèmia de la covid-19.

L’alcalde de Santa Margarida de Montbui, Jesús Miquel Juárez; el coordinador docent de l’EAP Santa Margarida de Montbui, Josep Maria Sánchez, i l’adjunta a la direcció del Servei d’Atenció Primària (SAP) de l’Anoia, Núria Carré, han donat la benvinguda a la Jornada amb un agraïment i reconeixement a la tasca realitzada per part dels professionals durant els 4 anys de residència i també als seus tutors.

Durant la Jornada, s’han presentat alguns dels treballs de recerca dels residents: la primera ponència ha estat sobre la “Incidència d’infeccions respiratòries en població pediàtrica a la Catalunya central els anys 2018-2022”, de María José Macías; la segona, sobre les “Infeccions urinàries al municipi de Manlleu. Revisió de factors asocials i patògens causants. Any 2019”, de Luís Castelo, Sílvia Cercas, Mariona Borràs, Viviana Braia i Andrea Margalef; la tercera sobre el “Xat Jove Anoia, com a eina per apropar els serveis sanitaris als adolescents”, a càrrec de Victòria Garcia, que fa una aportació al projecte de recerca liderat per la investigadora Glòria Saüch; la quarta sobre la “Contaminació atmosfèrica a Osona. Què sabem, com estem i què hi podem fer?”, de Roser Cabré, Martí Gil, Nagmeh Jafarinia, Felipe Rubio i Marta Szymanski; i l’última ponència ha estat l’explicació de la recerca “Canvi de presentació d’acenocumarol i educació sanitària per mantenir estable l’índex internacional normalitzat”, d’Imma Cadafalch i Carmen González.

La clausura de la Jornada ha anat a càrrec de la gerent de la Gerència Territorial de la Catalunya Central de l’ICS, Anna Forcada, que ha destacat els aprenentatges assolits durant els dos anys de pandèmia que han viscut els residents i els ha encoratjat a no deixar mai d’aprendre. També han intervingut Montse Vilarrubias Calaf, tutora de l’Anoia que ha parlat en representació dels i les professionals que acompanyen residents durant els quatre anys; i el responsable de la Unitat Docent, Joan Deniel.

Sara Jaramillo al CHV

La primera estudiant internacional de la Facultat de Medicina finalitza les seves pràctiques al CHV

La Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha engegat aquest curs 2021-2022 els programes de mobilitat internacional de pràctiques dels estudiants de cinquè any, mitjançant convenis bilaterals amb diverses universitats estrangeres. A més de l’estada d’alumnes del centre a altres països, els convenis també contemplen l’arribada d’estudiants a Osona, com la Sara Maria Jaramillo Robledo, la primera estudiant internacional de la facultat, qui ha fet les seves pràctiques a l’Hospital Universitari de Vic.

Sara Jaramillo té 24 anys i és de Medellín, Colòmbia. Estudia Medicina a la Universidad CES, un centre ubicat a la mateixa ciutat i que té molts convenis d’intercanvi amb altres països. A l’hora de decidir on fer la seva estada internacional, Espanya i els Estats Units van ser les primeres opcions que va tenir en ment. Quan va sortir el conveni amb la UVic-UCC van dir-li que seria la primera alumna en gaudir-ne: “Qui no arrisca no guanya, i he guanyat bastant”, afirma contenta.

Pràctiques en un ambient de proximitat

L’experiència de la Sara a Vic ha estat molt positiva en els tres mesos que ha estat fent pràctiques a l’Hospital. Des de finals de gener fins a finals d’aquest mes d’abril, ha fet un mes de rotacions al Servei de Cirurgia General i de l’Aparell Digestiu i dos mesos al Servei d’Urgències.

De la seva estada al centre destaca el bon tracte rebut i la proximitat amb professionals i pacients: “Des que vaig arribar, tothom m’ha tractat molt bé i m’han fet sentir com a casa. Han estat molt pendents de mi perquè aprengués amb comoditat i he viscut una experiència que segur que m’anirà molt bé tant per a la meva vida professional com personal.”

Des del Consorci Hospitalari de Vic, l’experiència també ha estat positiva. La referent docent dels estudiants de Medicina a l’HUV, la Dra. Maria Viñolas, destaca que “va molt bé tenir estudiants internacionals per tenir una visió més àmplia del món, sortir del nostre etnocentrisme i enriquir-nos amb els seus coneixements”. De la Sara, només en té bones paraules: “és una noia molt tranquil·la i amable que s’ha esforçat molt per fer tot el que necessitàvem, ha estat un luxe tenir-la amb nosaltres”.

Un model formatiu innovador

El model formatiu de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC ha estat un altre dels avantatges que ha trobat la Sara en la seva estada a Vic, on ha pogut veure “una forma diferent d’ensenyar la Medicina respecte a com l’ensenyen allà”. “A Vic, donen molta importància als casos clínics i als tallers i fan períodes de pràctiques molt complets i associats també a les diverses assignatures”.

Les pràctiques a l’Hospital Universitari de Vic les ha fet en horari de matí, de 8:00 a 14:00h, fet que li permetia anar a les tardes a la Facultat de Medicina per compartir algunes classes amb els alumnes de cinquè o les classes de català amb altres alumnes internacionals de la universitat: “Jo sóc la única estudiant internacional de Medicina, però m’he trobat amb alumnes d’altres graus que són de França, Anglaterra, Països Baixos, Hong Kong...”

Vic, una ciutat acollidora

“Vic és una ciutat amb molta història i em sembla preciosa, tothom ha estat molt amable amb mi i fins i tot el català, que em tenia preocupada, no ha estat un problema per sentir-me feliç i ben acollida”, reconeix l’estudiant. Durant aquests mesos ha pogut fer turisme per tot Catalunya i n’ha quedat enamorada, però a Vic ha trobat una ciutat molt tranquil·la. Només li posa un però, entre rialles: “M’ha costat adaptar-me al clima, perquè la mínima a Medellín són 19 graus i aquí aquests mesos estàvem a prop dels 5, però tot i així val la pena”.

Un cop finalitzada la seva estada a Osona, la Sara posarà rumb cap a Madrid per fer una rotació durant un altre mes al Servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital Puerta de Hierro de Majadahonda. El mes de juny tornarà cap a Colòmbia, de ben segur que amb una bona experiència viscuda: “He estat molt feliç a Vic i espero poder tornar-hi. M’agradaria molt poder fer la residència aquí. A veure què em porta el futur.”

Imatge de vacunes de covid-19

Conversa divulgativa "Lliçons de Covid-19" amb els doctors i investigadors Bonaventura Clotet, Roberto Elosua i Salvador Macip

Els doctors i investigadors Bonaventura Clotet, Salvador Macip i Roberto Elosua conversaran sobre l’impacte que la covid-19 ha tingut en la prevenció i tractament de malalties, per exemple en malalties infeccioses i autoimmunes, o en les no transmissibles (cardiovasculars), del concepte de OneHealth o salut planetària, de les lliçons que ens ha donat aquesta pandèmia i de les seves conseqüències, entre altres aspectes. Ho faran en el marc de la conversa divulgativa “Lliçons de la Covid-19” que es farà el dilluns 9 de maig de 18 a 19.30 h, al Casino de Vic, durant la qual es parlarà de les lliçons viscudes i apreses durant els últims dos anys.

 

La Dra. Marina Geli conduirà aquesta interessant conversa. Geli és llicenciada en Medicina i especialista en medicina interna, és coordinadora del Centre d’Estudis Sanitaris i Socials (CESS) i directora general de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS) de la UVic-UCC, entitat titular de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

 

El Dr. Bonaventura Clotet és Metge especialista. Doctor en Medicina. Director de la Càtedra de Malalties Infeccioses i Immunitat, i catedràtic de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Director de l’Institut de Recerca de la Sida IrsiCaixa, president de la Fundació Lluita contra la Sida i codirector d’HIVACAT, programa català per al desenvolupament d’una vacuna efectiva contra el VIH. Cap del Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Germans Trias.

 

El Dr. Salvador Macip és metge, investigador i escriptor. Doctor en Genètica Molecular i Fisiologia Humana. Director del grup de recerca Mechanisms of Cancer and Ageing Laboratory de la Universitat de Leicester (Regne Unit) i catedràtic de la UOC.

 

El Dr. Roberto Elosua Director de la Càtedra de Salut i Població, vicedegà de Recerca i Internacional i catedràtic de la Facultat de Medicina de la UVIC-UCC. Coordinador del Grup d’Epidemiologia Genètica Cardiovascular a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM).

 

Es tracta d'una activitat divulgativa, gratuïta i oberta a tothom. Les places són limitades i cal confirmació d'assistència* fins el 5 de maig a les 13 hores enviant un e-mail a udivulga@uvic.cat o trucant al 93 881 55 07 (de 9 a 13 hores). *La confirmació d’assistència dona dret a una consumició gratuïta.

 

Aquesta xerrada forma part del programa d’activitats de la “Primavera de la Ciència” coordinat per la Unitat de Divulgació Científica de la UVic-UCC.

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte