Publiquen un estudi amb participació de Narcís Fernández per frenar la replicació de les cèl·lules aplicable a les cancerígenes

Narcís Fernández participa a l'estudi de l'IDIBGI

Publiquen un estudi amb participació de Narcís Fernández per frenar la replicació de les cèl·lules aplicable a les cancerígenes

Una gran majoria de càncers es caracteritzen per una proliferació cel·lular descontrolada. La radioteràpia i molts tractaments de quimioteràpia clàssica persegueixen el mateix objectiu: aturar la replicació de l’ADN d’aquestes cèl·lules cancerígenes per tal que no es reprodueixin i evitar així que el tumor evolucioni. Per aconseguir-ho es fan servir certs tipus de radiació (radioteràpia) o substàncies químiques (quimioteràpia) que busquen induir el màxim dany possible. L’objectiu és impedir que la maquinària de replicació pugui copiar el material genètic. La gran limitació d’aquests tractaments, però, és l’ elevada toxicitat amb la que afecta les cèl·lules sanes de l’organisme.

És possible un tractament eficaç contra el càncer que impedeixi la còpia de l’ADN sense la necessitat de ‘bombardejar’ tota la maquinària de replicació cel·lular i provocar tants ‘danys col·laterals’? Un equip de científics conformat per Marina Guerrero-Puigdevall i Jordi Frigola, de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Trueta (IDIBGI), i per Narcís Fernández-Fuentes del Departament de Biociències de la Facultat de Ciències i Tecnologia de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ho defensa en un estudi pioner publicat a Nature Communications. L’equip investiga com desactivar la replicació cel·lular inhibint de forma específica peces claus de la maquinària que copia el material genètic. És a dir, intervenint de forma més precisa i menys invasiva, evitant així la destrucció de les diferents parts implicades en el procés.

Actuar a l’etapa preliminar

A l’etapa G1 (prèvia a la síntesi) és a on es ‘couen’ els ingredients per a que es pugui activar la síntesi d’ADN. Només les cèl·lules que ‘aproven’ l’etapa G1 passen a la fase següent o de síntesi. Els investigadors busquen manipular aquesta etapa preliminar mitjançant unes proteïnes purificades (unes proteïnes molt concretes que s’aïllen al laboratori) que deturen el procés. “A dia d’avui tots els tractaments actuen una vegada la síntesis d’ADN ja ha començat —explica Jordi Frigola, investigador principal del grup de Replicació Genòmica de l’IDIBGI—. Nosaltres creiem que si intervenim en la fase preliminar de ‘cocció’ a G1 podrem reduir significativament la toxicitat dels tractaments actuals i, alhora, ser igualment eficaços en aturar la proliferació tumoral”. Això reduiria significativament els efectes adversos dels tractaments de radioteràpia i quimioteràpia.

En els darrers anys, i per qüestions purament tècniques, afegeix Frigola, “el nostre coneixement d’aquesta etapa preliminar ha augmentat exponencialment, especialment en el organisme model del llevat. El que abans es sabia que passava sense saber-ne els detalls del com i el perquè, ara ho coneixem en detall. Nosaltres volem traslladar aquest coneixement a cèl·lules humanes, per trobar maneres més específiques i menys invasives d’aturar la proliferació tumoral”.

Tres objectius

El projecte persegueix tres objectius. En primer lloc, desenvolupar l’assaig utilitzant proteïnes humanes i conèixer millor com funciona el procés de còpia en cèl·lules humanes. El segon pas és buscar noves dianes terapèutiques. Finalment, “volem desenvolupar noves maneres d’incidir en aquestes noves dianes que permetin aturar la còpia del material genètic d’una manera més específica i, per tant, menys tòxica que els tractaments actuals”, diu l’investigador.

Frigola apunta que no hi ha cap dada científica que indiqui que el procés entre el llevat i les cèl·lules humanes sigui massa diferent. “Sens dubte serà més complex, però el principi s’espera que sigui semblant. Com en totes les tasques essencials de les cèl·lules, quan una cosa funciona, l’evolució, per defecte, és molt conservadora”, indica.

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte