Marina Geli: “Sense perspectiva de gènere fem mala praxis, tant diagnòstica com terapèutica”

Sessió en línia del curs de perspectiva de gènere en recerca

Marina Geli: “Sense perspectiva de gènere fem mala praxis, tant diagnòstica com terapèutica”

El 1985, les noies ja representaven la meitat dels estudiants de Medicina. “Des de fa molts anys hi ha hagut una feminització en els estudis de Medicina i, per tant, aquestes noies ara haurien d’estar ocupant llocs de responsabilitat i direcció, però això no és així”, va constatar ahir la Dra. Gemma Revuelta, directora del Centre d’Estudis de Ciència, Comunicació i Societat de la Universitat Pompeu Fabra (CCS-UPF) a la sessió “La importància de la perspectiva de gènere en la comunicació i divulgació científica. El cas de la comunicació en salut des de la perspectiva de gènere”. La sessió, que es va fer en línia, va estar presentada per Marina Geli, coordinadora del CESS i directora de la FESS.

L’escassa visibilitat i projecció professional de les dones en el camp de la salut, tot i ser majoria, és una realitat. “El 70% de les persones que estudien Medicina aquest curs són dones, però això no garanteix que tinguin més probabilitats que fa 15 anys d’ocupar càrrecs directius; inclús alguns estudis han mostrat que hi ha hagut un petit retrocés”, va apuntar Revuelta. Actualment només el 15% de serveis dels grans hospitals de l’ICS estan dirigits per dones. Un altre fet és que hi ha moltes dones que acaben els estudis de Medicina però no exerceixen de metgesses. Fins al 2018, no es va superar el 50% de persones que havien estudiat el grau i s’havien col·legiat, i entre les que no acaben exercint la professió mèdica és més probable que siguin dones que no pas homes.

De tot el personal sanitari, a dia d’avui un 56% són metgesses, un 84% són infermeres i un 66% són farmacèutiques. Aquestes tres professions estan molt feminitzades, sobretot infermeria, “i tot i així són molt poc citades com a fonts d’informació als articles periodístics o divulgatius”. En la gran majoria de casos, quan se cita una persona experta en un tema sol ser un home, tot i que la realitat demostra que no és perquè hi hagi menys dones. “Incloure una perspectiva de gènere en la comunicació suposa entendre com afecten les normes de gènere, les desigualtats en el poder, en l’accés als recursos i la divisió sexual dels treballs”, va subratllar Revuleta, que també és vicepresidenta primera de la Asociación Española de Comunicación Científica (AECC).

A l’Informe Quiral que van realitzar al CCS-UPF en col·laboració amb la Fundació Vila Casas el 2018, només un 20% de les notícies sobre salut tractaven la informació amb perspectiva de gènere. A l’estudi fet entre 1997 i 2001, representaven el 7,31%. Tot i que el percentatge ha augmentat, encara queda molt camí per recórrer. “Els periodistes haurien de preguntar-se sempre, per exemple, si davant d’una malaltia hi ha diferències entre homes i dones”, segons Revuleta. Des del punt de vista estrictament comunicatiu, caldria abandonar el llenguatge o les imatges explícitament sexistes i l’ús exclusiu de la veu masculina per referir-se al conjunt de la població. En aquest sentit, la ponent va donar tres recomanacions per millorar la comunicació: fer que els problemes de salut de les dones siguin realment visibles a l’agenda mediàtica, garantir que els referents experts estiguin més alineats amb una professió feminitzada i esforçar-se perquè les imatges i les expressions no siguin sexistes.

Malalties amb afectacions diferents

Tant Marina Geli com Gemma Revuelta, van posar com a exemple la covid-19 per parlar de les falses percepcions o creences socials. “Si avui faig una enquesta al carrer sobre a qui afecta més la covid-19, segurament moltes persones diran que als homes, quan és al revés”, va apuntar Geli. Concretament, a Espanya el 15 de març de 2021 el 52% de casos que s’havien diagnosticat de covid-19 corresponien a dones, malgrat que el percentatge d’hospitalitzacions sigui més gran en homes, “dels quals també caldria saber per què, ja que no tenim dades desagregades per sexes que ens ajudin a entendre la desigualtat de gènere”, segons Revuelta.

L’esperança de vida de les dones és més gran i tenen major morbiditat, per raons biològiques (genètica, fisiologia) i per raons socials (lligades a la cultura heteropartiarcal). Sovint no es té en compte que hi ha malalties derivades de l’obesitat ocasionada per la menopausa, malalties cròniques o malalties com l’ictus que, al contrari del que molta gent pensa, afecten més a les dones que als homes i que afecten de manera diferent. En aquest sentit, Geli va constatar els dèficits que avui encara hi ha des del punt de vista del gènere en la comunicació científica en temes de salut global: “Sense perspectiva de gènere fem mala praxis tant diagnòstica com terapèutica”.

“Les malalties són diferents en homes i dones i això ens pot ajudar a prevenir-les; als estudis de Medicina no es fa èmfasi en què la salut té sexe i té gènere”, segons Revuelta. Per altra part, des del món de la comunicació molt poques vegades les informacions sobre una malaltia fan referència a les diferències entre gèneres “i la pròpia investigació científica de salut sovint no s’ha preocupat de segregar les dades per sexe”.

Formació la perspectiva de gènere en la recerca

La Unitat de Divulgació Científica, el Centre d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (CEIG) i la Unitat d’Igualtat de la UVic-UCC organitzen una formació online de cinc sessions sobre la incorporació de la perspectiva de gènere a la recerca i a la divulgació científica. Aquesta formació va adreçada al PDI de la UVic-UCC (Campus Vic i Campus Manresa) i a l’alumnat de l’Escola de Doctorat i pretén aprofundir en la formació per a la incorporació de la perspectiva de gènere en la recerca, dedicant sessions específiques per àmbits de coneixement i, alhora millorar les habilitats i competències per a la divulgació de la recerca realitzada amb perspectiva de gènere. L’última sessió serà el 12 de maig.

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte