Les taxes de mortalitat per Covid-19 a l’Estat espanyol van trigar 18,33 dies de mitjana a disminuir, segons un estudi dirigit per la UVic-UCC sobre l’inici de la pandèmia

Les taxes de mortalitat per Covid-19 a l’Estat espanyol van trigar 18,33 dies de mitjana a disminuir, segons un estudi dirigit per la UVic-UCC sobre l’inici de la pandèmia

L’efectivitat de l’estat d’alarma decretat pel Gobierno de España la primavera passada, durant l’esclat de la pandèmia per Covid-19, es va qüestionar diversos cops. Ara, un estudi dirigit per Dyego Leandro Bezerra de Souza amb la col·laboració d’Albert Oliveras Fàbregas, ambdós membres del grup de recerca M3O (Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya, i quatre institucions brasileres, analitzen les dades generals de contagis, morts i ingressos hospitalaris derivats de la pandèmia des que es va decretar el confinament. L’article, titulat The effect of lockdown on the outcomes of COVID-19 in Spain: An ecological studys’ha publicat a la revista Plos One.

Entre 13 i 18 dies a disminuir la mortalitat i els ingressos

L’estudi se centra en el període de temps comprès entre el 14 de març i el 25 d’abril de 2020, és a dir, des de l’inici del confinament i durant les setmanes més intenses de la pandèmia, i ofereix una visió horitzontal de totes les dades mèdiques donades al llarg d’aquests 43 dies. Una de les principals dades que se’n desprenen és que la taxa de mortalitat va trigar 18,33 dies de mitjana a disminuir. Pel que fa als ingressos hospitalaris, van començar a disminuir passats 14,27 dies, mentre que a les Unitats de Cures Intensives (UCI) ho van fer al cap de 13,44 dies.

Tot i així, hi va haver nou comunitats autònomes que van necessitar més de 18,33 dies per disminuir el ritme de la mortalitat: Navarra és la que va necessitar més dies (34), seguida del País Basc (25), Extremadura i La Rioja (24) a més de Múrcia, Ceuta, Andalusia, València i les Illes Balears. Aquestes dades, apunta Bezerra de Souza, “poden deure’s a la transmissió d’asimptomàtics en llocs permesos, com ara supermercats o farmàcies, o a puntes d’infeccions del personal sanitari”.

Pel que fa les comunitats autònomes amb més incidència de la pandèmia, Madrid i La Rioja van ser les que més mortalitat van registrar, i la segona repeteix com a comunitat amb més ingressos hospitalaris. Per últim, Catalunya va ser on es van registrar més ingressos en Unitats de Cures Intensives (UCI) i on, en el moment més àlgid, la taxa de mortalitat va ser superior, arribant al 33,96%

Confinament sí, però en el moment oportú

“El distanciament físic decretat responia al fet que el nou patogen no té tractament o vacuna eficaços, i el confinament tenia com a objectiu evitar la interacció social de les persones, a més de limitar les concentracions”, recorda Bezerra de Souza, segons el qual “aquesta va resultar una manera molt efectiva d’aplanar la corba de contagis”.

Segons un estudi de mobilitat elaborat per Google, i que el treball dels investigadors recupera, en el període analitzat la població va disminuir fins a un 92% la seva presència social, un 66% en supermercats i farmàcies, un 77% en parcs, un 82% en transport públic i un 62% en els llocs de treball. D’altra banda, l’únic augment significatiu de mobilitat va ser l’estada a les llars i residències habituals, que va arribar a ser un 21% més alt del que és habitual.

Alhora, però, l’estudi de la UVic-UCC es planteja la necessitat d’implementar el confinament només en el moment més oportú per poder reduir les conseqüències de la pandèmia. Així, “en territoris com Ceuta, Melilla o La Gomera (Illes Canàries), amb una baixa incidència de la malaltia, no hauria estat necessària una imposició de confinament tan llarga i estricta com a la resta de l’Estat”, diu Bezerra de Sousa. Segons els investigadors, “la relaxació de les mesures de contenció en aquelles àrees unes setmanes abans podria haver ajudat a reduir-hi l’impacte econòmic de la Covid-19”

L’estudi també evidencia que les dades de mortalitat, contagis i ingressos van començar a canviar entre la segona i la tercera setmana des de la imposició del confinament, moment en el qual “podem considerar que es va aconseguir contenir la pandèmia i reduir l’impacte de conseqüències futures”.

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte