Les dones contagiades amb covid-19 que van donar a llum durant la pandèmia van tenir parts més medicalitzats

Les dones contagiades amb covid-19 i que van donar a llum durant els primers 21 mesos de pandèmia van tenir un part més medicalitzat i van patir manca d’informació durant el seu ingrés hospitalari. Aquestes són dues de les principals conclusions de l’estudi Drets sexuals i reproductius en temps de pandèmia: covid-19, maternitat i violència institucional, que han dut a terme la càtedra UNESCO Dones, Desenvolupament i Cultures i el grup de recerca Societats, Polítiques i Comunitats Inclusives (SoPCI) de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC). La investigació, que ha comptat amb el finançament del Pacto de Estado contra la Violencia de Género del Ministerio de Igualdad, ha comparat, analitzat i avaluat el tracte rebut per les pacients que van parir en el període de pandèmia i prepandèmia i, més concretament, l’experiència d’aquelles mares que eren positives per covid-19 durant el part. 

Per tal de valorar com va ser l’atenció rebuda per part d’aquests grups es va crear un grup de control a partir de dones que haguessin estat embarassades i haguessin donat a llum entre l’1 de gener i el 13 de març de 2020; i un grup diana amb mares que tinguessin aquesta experiència entre el 14 de març de 2020 i el setembre de 2021. En total, l’anàlisi s’ha realitzat a partir de 2.070 enquestes, 34 de les quals corresponen a pacients diagnosticades amb covid-19 a partir d’un test durant el moment del part. El perfil general de les participants en l’estudi és de dones d’entre 33 i 35 anys, que van ser mares per primera vegada, i que van tenir un embaràs de baix risc i un part no prematur. 

Més cesàries en dones amb covid-19

Un dels principals impactes que va tenir la pandèmia en les dones amb covid-19 que van donar a llum va ser la falta capacitat per decidir sobre el seu part, en comparació amb aquelles que van ser mares abans de la pandèmia i també amb les que ho van ser en el mateix període, però que no estaven contagiades. Aquest fet es va traduir en una taxa de medicalització molt més alta, que es va concretar en cesàries en un 40% de les dones contagiades i en episiotomies en el 50%. En contrast, les dones amb diagnòstic negatiu van tenir només un 24% d’episiotomies i un 20% de cesàries. 

Sobre la base d'aquestes dades, Sandra Ezquerra, directora de la càtedra UNESCO, Dones, Desenvolupament i Cultures, i investigadora principal del projecte, alerta que “cal buscar un equilibri entre el part humanitzat que al mateix temps sigui segur, i és en aquest punt que, si no es fa ben fet, es poden donar casos de vulneració dels drets de les dones”. Ezquerra recorda que una de les conseqüències de l’increment del percentatge de cesàries és el menor índex de contacte pell amb pell en el moment del part. 

De la mateixa manera, les mares amb covid-19 també consideren que se’ls va donar menys informació sobre els procediments que els realitzaven els professionals, com poden ser els tactes vaginals o la col·locació de vies intravenoses.  

Mascaretes durant el part

En general, la percepció de seguretat de les dones que van donar a llum amb covid-19 va ser alta i se situa al 70%, tot i que aquesta xifra és deu punts inferior a la de dones no contagiades. També valoren de manera positiva el tracte rebut per part dels professionals sanitaris. No obstant això, Ezquerra apunta que els resultats de l’estudi mostren que “6 de cada 10 dones afirma que la seguretat va anar en detriment del tracte rebut i van tenir una percepció de falta d’empatia durant les seves estades a l’hospital”. En referència a les mesures de prevenció de contagis, va ser comú que en els parts amb dones positives per covid-19 el personal sanitari portés un equip de protecció individual (EPI) en un percentatge elevat (57,6%), enfront del 14% dels que no en portaven. Un 28,4% de les participants en l’enquesta no recorda aquesta circumstància. 

Pel que fa a les pacients, les mares positives amb covid-19 van haver de portar la mascareta en tot moment, especialment als serveis d’urgències (96,2%) i als quiròfans (72,2%) en els casos d’intervenció quirúrgica. Aquestes mesures de seguretat van generar la percepció d’un tracte fred (52,2%), de dificultats per comunicar-se amb els professionals (49,9%) i d’un retard en l’atenció a causa de les mesures de protecció (33,2%). En el cas de les mascaretes, les mares apunten a sensació d’incomoditat i a dificultats per respirar, especialment durant el part. 

Menys acompanyament abans i després

Una altra de les conseqüències derivades del fet de ser positives per covid-19 va ser el menor acompanyament per part de familiars abans i després del part, que es concreta en vint punts de diferència respecte a les mares que no tenien covid. El 9,4% de les dones que van parir i tenien la covid-19 no van estar acompanyades en cap moment per familiars i el 15,6% no va estar majoritàriament acompanyada. 

L'estudi també dedica un capítol a analitzar per què, a partir del moment en què es va començar a administrar la vacuna, la taxa de dones embarassades que se la van posar fos baixa (40%). Un 80% de les enquestades considera que la informació que se li va proporcionar havia estat insuficient i poc clara, fet que va influir, en molts casos, a optar per no posar-se-la.