Les consideracions tècniques i ètiques seran clau en l’ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la salut pública

Últim webinar de les XI Jornades R+D+I TIC Salut Social

Les consideracions tècniques i ètiques seran clau en l’ús de la intel·ligència artificial en l’àmbit de la salut pública

L’ús de la intel·ligència artificial (IA) en l’àmbit de la salut pública ha de guiar-se per consideracions tècniques i ètiques i hauria de tenir en compte vuit principis: ha d’estar centrada en les persones, ha d’estar fonamentada en l’ètica, ha de ser transparent, ha d’assegurar la protecció de dades, ha de garantir la integritat científica, ha de ser oberta i compartida, ha de ser no discriminatòria i ha de ser una tecnologia controlada per humans. Aquesta va ser la idea principal que va posar sobre la taula Joan Carles March, professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública i un dels ponents que ha participat a les sessions en línia de les XI Jorndes R+D+I TIC Salut Social que es van acabar ahir a la tarda.

Enguany les Jornades, que han estat seguides per unes 300 persones, han estat dedicades al nou paradigma en atenció a la persona que suposa la intel·ligència artificial. En aquest sentit, Albert Sabater, Serra Húnter Associate Professor i director de l’Observatori d’Ètica en Intel.ligència Artificial (oeiac.cat) va subratllar que “l’ús de sistemes d’intel·ligència artificial ha de ser entès com una eina per ajudar el personal mèdic o de la salut, però no tant per a substituir ningú”. Segons va exposar en la seva intervenció, “tenim moltes dades que poden ser molt riques i interessants però que poden ser molt dispars. Per això les actuacions d’avaluació interna i externa són fonamentals, hem de demanar rendició de comptes, transparència i responsabilitat”.

Karina Gibert, Intelligent Data Science and Artificial Intelligence Researcher, també va destacar la importància de la intel·ligència artificial en el camp mèdic. “La meitat dels avenços en genètica i de les malalties que s’estan curant ara no es podrien curar si no hagués estat per la irrupció agressiva de la intel·ligència artificial dins d’aquests àmbits de recerca”. Amb tot, Gibert va apuntar que encara hi ha un ampli camp per córrer: “Visualitzo la intel·ligència artificial com una tecnologia que té un potencial enorme per ajudar-nos a entendre les realitats complexes com mai fins ara hem tingut”.

En el nou escenari que presenta la intel·ligència artificial, el paper del ciutadà és fonamental. Així ho va defensar Eduard Fosch, assistant professor at Universiteit Leiden: “Crec que és molt important que tinguem una Carta de Drets i Deures en els quals hi hagi involucrades diferents parts de la població. Cal més claredat en els rols i les responsabilitats de les empreses, dels hospitals i centres assistencials però també dels propis ciutadans”. És primordial, segons Eleonora Harwich, Head of Collaborations, NHS AI Lab at NHSX, apropar als pacients els coneixements tecnològics. “És molt difícil introduir els pacients en la intel·ligència artificial, però tot i que són converses molt tècniques són completament essencials”.

Experiències aplicades d’intel·ligència artificial

A la sessió d’aquest dimecres, Xavier Ferràs, Associate Professor, Operations Management, Innovation and Data Sciences a ESADE va donar pas a la presentació de quatre càpsules d’experiències aplicades d’intel·ligència artificial. Com a introducció, Ferràs va fer èmfasi en la importància que avui té la intel·ligència artificial a la societat. “Al mercat de treball actualment hi ha una guerra oberta de talent per a professionals d’IA. Ara es busquen analistes de dades que sàpiguen programar sistemes d’IA capaços de fer les millors prediccions possibles”.

Carolina Garcia-Vidal, especialista sènior de Malalties Infeccioses, doctora en Medicina i professora de la UB, va exposar l’experiència que han tingut en aquest hospital per millorar la presa de decisions en temps real: “Quan parlem de medicina personalitzada volem dir que hem de trobar uns patrons precisos; per fer això obligatòriament necessitem moltes dades”. En l’àmbit de l’atenció primària, la Dra. Anna Escalé, metge de família de l’EAP Navàs-Balsareny. SAP Bages-Berguedà-Solsonès, va presentar un estudi pilot a la Catalunya Central sobre l’ús de la intel·ligència artificial com a eina de suport i diagnòstic per a les lesions cutànies. El punt de vista més teòric el va aportar Carles Ramió, professor de Ciència Política a la UPF, el qual va assegurar que la IA té molts reptes i avantatges, però “tanmateix cal tenir present que la IA és només un instrument per respondre les preguntes que ens fem; no podem oblidar que formular preguntes correspon a la intel·ligència humana”.

Cloenda amb estratègies per adoptar la IA

Les XI Jornades R+D+I TIC Salut Social es van cloure ahir a la tarda amb una sessió dedicada a estratègies per adoptar la intel·ligència artificial. Hi van participar Josuè Sallent, director de la Càtedra TIC Salut Social i de la Fundació TIC Salut Social, el qual va dir que “a Catalunya tenim quatre reptes principals en intel·ligència artificial: millorar la gestió de les dades ja que la legislació actual no serveix per fer recerca, la velocitat de validació i certificació, una major presència dels comitès d’ètica perquè manca expertesa en certs àmbits, i un model de pagament d’actes mèdics que no afavoreix la innovació”.

En la seva intervenció, Salvador Pedraza, especialista en Radiologia, va afirmar que tot i que el nostre sistema sanitari és excel·lent “hauríem de crear, per exemple, un biobanc d’imatges mèdiques on poder treballar i testejar algoritmes; crec que la clau és el SIMDCAT”. Per la seva part, Juliana Ribera, Chief Operative Officer Amalfi Analytics, va opinar que “cal baixar el nivell d’intoxicació que hi ha al voltant del mal ús que es pot arribar a fer amb la IA. Crec que s’ha creat un entorn artificialment confús i creant dubtes i pors que no haurien d’existir en una bona part d’aplicacions d’IA”. Fent un símil amb el Cub de Rubik, Pau Rodríguez (CEO Methinks.ai) va dir que el repte prioritari és resoldre una qüestió que té diferents cares: reguladora, pagament, clínica... “Al final has de compondre-ho de tal manera que resols el Cub podent explicar a l’inversor la sostenibilitat del projecte”. David Reifs, Chief Technology Innovation Officer a Seidor, va fer èmfasi en el fet que hi ha moltes barreres en la implementació de la IA: "Hem de saber que per implementar solucions hem de passar pels comitès reguladors, a la Unió Europea ja es troba reglamentat".

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte