"La motivació i la implicació professional són imprescindibles per obtenir bons resultats assistencials"

El Dr. Toni Iruela López és llicenciat en Medicina i Cirurgia. Especialista en Medicina Familiar i Comunitària, metge de família a l’EBA Vallcarca (Barcelona). Director tècnic de l’Associació Catalana d’Entitats de Base Associativa (ACEBA) i professor de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Màster en Direcció d’Institucions Sanitàries, el desembre de 2022 es va doctorar amb la tesi “Les entitats de base associativa, una aportació d’Osona a la Sanitat Catalana”.

-Per què vas voler dedicar la teva tesi doctoral a les entitats mèdiques de base associativa i què creus que aporta la teva recerca en aquest àmbit? Durant quant temps hi has estat treballant?

No és fàcil fer la tesi doctoral quan tens una activitat assistencial plena de metge de família al sistema nacional de salut i menys en aquesta època de pandèmia COVID. Fa més de vint anys que estic vinculat al món de l’autogestió professional que representen les EBA, per això era la meva oportunitat de sistematitzar, ordenar i de fer recerca del meu dia a dia. He estat treballant específicament en la tesi els darrers tres anys.

-Quines són les principals contribucions que han fet aquest tipus d’entitats osonenques a la sanitat de Catalunya?

Les EBA de Vic Sud i Centelles van ser pioneres i van demostrar que l’autogestió professional era possible i van permetre la seva extensió a la resta de Catalunya fins a un total de 13. Penso que la motivació i la implicació professional són imprescindibles per obtenir bons resultats assistencials, de gestió econòmica i de satisfacció dels pacients a part de la mateixa satisfacció professional i més, en aquest moment, en què tenim una situació també de pandèmia de burnout. La meva tesi ho ha avalat, el que en terminologia de gestió s’anomena el “quàdruple aim”.

-Quines creus que són les actuals fortaleses dels centres de salut autogestionats de Catalunya? I, en contrapartida, quines són les necessitats o mancances que tenen aquest tipus de centres?

La principal fortalesa és la satisfacció dels seus usuaris com es van recollint en les successives enquestes de satisfacció del CatSalut (PLAENSA) així com el compliment més gran del contracte (com he pogut acreditar a la meva tesi) amb l’asseguradora pública (CatSalut) el que implica excel·lents resultats assistencials i de gestió.

Les EBA comparteixen amb la resta d’atenció primària catalana una situació complicada de dificultat pressupostària, manca de professionals, pressió assistencial, relacions millorables amb l’atenció hospitalària, etc.... i una dificultat específica, cal que l’autoritat sanitària actualitzi la via de contractació d’aquests proveïdors del sistema públic sanitari català.  

 -L’autogestió dels serveis sanitaris formen part del seu àmbit d’especialització. Cap on penses que caldria avançar en aquest àmbit en un futur? És el model d’atenció sanitària cap al qual s’hauria de tendir en els anys vinents?

El sistema sanitari s’enfronta a diferents reptes, pressupostaris, demogràfics, professionals entre d’altres. El model EBA ha demostrat la seva capacitat de donar una magnífica resposta professional a alguns d’aquests reptes, els problemes assistencials territorials hauran de passar necessàriament per major grau de motivació i d’implicació professional en què les EBA podrien ser una bona alternativa en el format actual o amb les modificacions que s’estimin oportunes i tant en l’àmbit d’atenció primària com ara o en l’àmbit hospitalari.

-A la Facultat de Medicina de la UVic-UCC ets professor associat de l’assignatura Health Management. Què és el que es vol transmetre als estudiants de Medicina, futurs professionals de la medicina, en aquest camp?

A la nostra assignatura intentem transmetre que la gestió clínica forma part inherent de l’exercici de tot metge o metgessa, com les habilitats de comunicació, d’exploració o de treball en equip entre d’altres i ho intentem valorar. La majoria dels metges no seran gerents, però tots hauran de ser gestors de la seva consulta.

-Cap on s’orientarà el model sanitari amb què es trobaran els actuals estudiants de Medicina i futurs professionals? Com consideres que canviarà l’atenció sanitària?

Hem comentat alguns dels reptes als quals s’enfronta el sistema sanitari, amb dèficit de finançament, envelliment poblacional, manca de professionals, expectatives dels pacients no sempre realistes..., crec que caldria un gran pacte nacional sobre el nostre sistema nacional de salut i el seu rol al nostre estat del benestar. Els metges continuarem tenint un paper fonamental, caldria avançar en noves fórmules organitzatives, millorar el treball en equip, la col·laboració entre nivells assistencials i també els pacients tindran un rol més actiu i implicat en la seva atenció sanitària que implicarà canvis en la relació assistencial amb els professionals.