Josep Tabernero i Salvador Aznar-Benitah, distingits amb els Premis Fundació Lilly d'Investigació Biomèdica 2022

El jurat dels Premis Fundació Lilly de Recerca Biomèdica 2022 va acordar atorgar aquest reconeixement a Josep Tabernero Caturla i a Salvador Aznar-Benitah a les categories de recerca clínica i preclínica, respectivament. Aquests guardons, un dels més prestigiosos en l'àmbit biomèdic espanyol, reconeixen en la seva vintena edició dos investigadors que han contribuït de manera significativa al desenvolupament de la biomedicina i les ciències de la salut a l'Estat espanyol, i mantenen una activitat de reconegut nivell científic.

«Les trajectòries brillants dels dos premiats són un exemple de dedicació i encert en la investigació bàsica i clínica. Els seus descobriments, d'impacte internacional, han contribuït a donar prestigi a les ciències de la salut a Espanya», subratlla José Antonio Sacristán, director de la Fundació Lilly, que afegeix que l'acte de lliurament d'aquests guardons tindrà lloc el proper 20 de juny a Madrid.

El premi Fundació Lilly en Investigació Biomèdica Clínica 2022 ha estat concedit al professor Josep Tabernero, director de l'Institut d'Oncologia Vall d'Hebron (VHIO), cap del Servei d'Oncologia Mèdica de l'Hospital Universitari Vall dʼHebron i catedràtic de la Facultat de Medicina de la Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya, pel descobriment de nous mecanismes implicats en el desenvolupament dels tumors i el disseny de teràpies dirigides més eficaces contra el càncer, especialment al camp dels tumors gastrointestinals i en el desenvolupament precoç de fàrmacs. En aquest sentit, entre altres contribucions, ha estat pioner en mostrar que la mutació més comuna de la proteïna BRAF (BRAFV600) també passa en altres tipus de tumors a més dels melanomes i ha liderat el sistema més robust actualment disponible per classificar els pacients amb càncer colorectal, o ha demostrat com combinacions de tractaments són capaces de contrarestar els mecanismes de resistència cel·lular basats en lactivació de vies redundants.

Més de 550 publicacions avalen la destacada trajectòria del professor Tabernero, que també és director de l'IOB-Quirónsalud, com un dels oncòlegs i investigadors clínics més rellevants d'Espanya, a més de ser un referent internacional en tumors gastrointestinals i endocrins pel seu lideratge en grans projectes internacionals. Entre altres aspectes, el jurat l'ha fet mereixedor d'aquest premi pels èxits científics d'alt impacte derivats del seu treball, desenvolupant línies de recerca originals.

A la categoria de Recerca Biomèdica Preclínica, el jurat ha reconegut el professor Salvador Aznar-Benitah, cap del laboratori Cèl·lules Mare i Càncer de l'Institut de Recerca Biomèdica (IRB Barcelona) i professor de recerca ICREA, per les seves contribucions a l'estudi de la vinculació entre l'envelliment, les cèl·lules mare, el càncer, la dieta i el ritme circadià. Entre els descobriments, el grup de recerca d'Aznar-Benitah ha descrit que comportament de les cèl·lules mare està controlat estrictament per un rellotge intern que està alineat amb el ritme circadià; ha descrit alguns mecanismes epigenètics que permeten a les cèl·lules mare adaptar la seva cromatina a diferents estímuls que reben al llarg de la seva vida, i ha identificat les cèl·lules responsables de la iniciació de les metàstasis en diversos tipus de tumors humans.

Reconegut internacionalment per les seves contribucions importants, el professor Aznar-Benitah és un dels investigadors més dinàmics en aquestes àrees d'estudi, amb més de 70 articles publicats en revistes revisades per parells i amb un alt índex de cites. Entre elles, destaca la seva recent publicació a Nature (2021) en la qual determinen la influència de diferents greixos de la dieta en el desenvolupament de les metàstasis. El jurat ha valorat la implicació de totes les seves troballes no només per a la investigació bàsica i mèdica, sinó també per a la societat. Així mateix, ha destacat el seu alt nivell científic, la seva projecció futura i el potencial de les línies de recerca per traduir-se en solucions de la vida real.

Un jurat d´excepció

A més de l'alt nivell de les trajectòries distingides -que des de la primera convocatòria el 2002 ja sumen un total de 40-, el rigor amb què el seu jurat avalua els mèrits dels candidats atenent única i exclusivament criteris científics ha convertit aquests guardons en un referent dins de la comunitat científica. Presidit per Mariano Barbacid, el jurat dels Premis Fundació Lilly de Recerca Biomèdica està compost per destacats investigadors de l'àmbit biomèdic que formen el Consell Científic de la Fundació Lilly, als quals se sumen els premiats a l'edició anterior i un representant dels premiats en edicions anteriors.

Així, aquest any el jurat ha estat compost per: Mariano Barbacid (president), José R. Alonso Peña, Antonio Artigas Raventós, Carmen Ayuso García, Amparo Cano García, Margarita Giménez Álvarez, Ana Maria Lluch Hernández, Ignacio López-Goñi, Federico Mayor Menéndez, Patricia Pozo Rosich, Fernando Rodríguez Artalejo, Francisco Zaragozá García, Luis Liz Marzán (Premi Fundació Lilly Preclínica 2021), Carlos Simón Vallés (Premi Fundació Lilly Clínica 2021) i Luis Alberto Moreno Aznar (Premi Fundació Lilly Clínica 2016).

Fundació Lilly: Ciència, Medicina i Humanisme

La Fundació Lilly té com a objectiu contribuir al desenvolupament de la sanitat espanyola en benefici de la salut dels ciutadans; impulsar la CIÈNCIA i la investigació, així com la promoció de la cultura i la divulgació científica entre la societat; afavorir el desenvolupament de la MEDICINA a través de la generació del coneixement biomèdic, la difusió, la formació dels professionals i l'educació mèdica; i fomentar els valors fonamentals de l'HUMANISME a l'àmbit de la sanitat. A l'àrea de Ciència, anualment convoca els Premis de Recerca Biomèdica, les Cites amb la Ciència i dóna suport a diverses accions de divulgació científica. Al de Medicina, destaquen iniciatives com la Càtedra d'Educació Mèdica, MEDES – MEDicina a Espanyol o el seu programa de gestió sanitària. La iniciativa Medicina Centrada al Pacient i les activitats al voltant de la figura del metge i humanista espanyol Andrés Laguna o la difusió del llegat de William Osler centren l'àrea de l'humanisme mèdic.