Dr. Carlos Torrens: "En tots els àmbits de la medicina estem veient cada cop més un augment de l’intervencionisme mèdic"

Dr. Carlos Torrens

Dr. Carlos Torrens: "En tots els àmbits de la medicina estem veient cada cop més un augment de l’intervencionisme mèdic"

El Dr. Carlos Torrens és traumatòleg, cap de la Unitat d’Extremitat Superior del Parc Salut Mar i, des d'aquest curs acadèmic, professor de l’especialitat de traumatologia/reumatologia de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC.

Què és el que més t’interessava de l’especialitat de la traumatologia? Per què et vas decantar per aquest àmbit de la medicina?

La veritat es que quan acabes medicina tens una idea molt poc acurada de les realitats de les diferents especialitats. L’any que jo vaig presentar-me a l'examen MIR, la especialitat primera en exhaurir-se era Oftalmologia... A grans trets sabia que m’agradaven les especialitats quirúrgiques (però no oftalmologia ni otorrino), i intuïa que Traumatologia era com un món a part dins de la medicina, com distant de la resta d’especialitats mèdiques, i això m’atreia.

Quins són els principals avenços que ha experimentat el camp de la traumatologia?

Des de un punt de vista molt global, el principal avenç dels últims anys ha estat la sub-especialització, que ha permès l’aprofundiment en el coneixement de les diferents àrees de l’especialitat. Això ha produït que les tècniques poc invasives com l’artroscòpia també es desenvolupessin en totes les articulacions i ajudessin molt en la resolució més eficient de moltes patologies osteoarticulars. Evidentment, la traumatologia també s’ha aprofitat dels avenços d’altres especialitats, com ara del diagnòstic d’imatge, la microbiologia i la biomecànica entre d’altres.

De totes les patologies que tracta la cirurgia ortopèdica, des de lesions de peus i mans fins a lesions de maluc o espatlla, consideres que n’hi ha algunes que han anat en augment en els darrers anys? Aquest increment s’ha produït per algun motiu en concret?

El que realment ha anat en augment els darrers anys és el nombre d’indicacions quirúrgiques. En tots els àmbits de la medicina estem veient cada cop més un augment de l’intervencionisme mèdic, i la traumatologia no n’és una excepció. Moltes patologies que abans es tractaven d’una manera conservadora ara es tracten quirúrgicament. La pressió social (envers una suposada més ràpida recuperació) així com la pressió de les indústries d’implants quirúrgics  fan que cada cop més es forcin indicacions quirúrgiques de dubtós benefici per al pacient.

Des del punt de vista de la medicina de l’esport, a què són degudes moltes lesions dels i de les futbolistes? Com s’aconsegueix que cada vegada la seva recuperació sigui més ràpida?

Les lesions dels i de les esportistes estan molt mediatitzades i molt sovint amb una gran manca de rigor. Per altra banda, les decisions de tractament sovint estan molt influïdes per motius més econòmics que mèdics. Això crea també molta confusió a la població, doncs sovint exigeixen tractaments que han vist als mitjans de comunicació, oblidant-se que probablement aquests tractaments sols tenen sentit en l’entorn d’esportistes d’elit (per exemple, fractures de clavícula dels motoristes).

El 2020 vas guanyar el premi Neviaser atorgat per la Societat Americana de Cirurgia de l’Espatlla (American Shoulder and Elbow Surgeons) per un estudi que apunta que caldria revisar les mesures de desinfecció de la pell en aquestes cirurgies per evitar futures infeccions. Quin tipus d’infeccions són les més habituals i a què són degudes?

La cirurgia d’espatlla ha tingut un desenvolupament molt recent i encara hi ha molta recerca per fer. Sovint molts criteris diagnòstics i terapèutics han estat agafats de les patologies del maluc i el genoll. Les infeccions protètiques són un d'aquests casos. La recerca recent ha demostrat que els gèrmens implicats en la cirurgia d’espatlla són diferents d’aquells implicats en maluc i genoll, i que, per tant, també requereixen d’una desinfecció de la pell i d’una profilaxis antibiòtica diferent. Aquesta és una de les meves línies de recerca actual, i per la qual vaig rebre el premi.

Des de la vessant de la docència, què va ser el que et va motivar a formar part del PDI de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC? Tenies experiència prèvia com a professor?

Des de fa bastants anys sóc professor associat de la UAB en l’assignatura de l’aparell locomotor. També he participat amb molts programes de Màster de post grau. Sovint, quan dones classe i et quedes mirant a l'alumnat et dones compte que, malauradament, l’únic que ha canviat és que abans els estudiants recollien els apunts en una llibreta i ara ho fan en un ordinador. La resta és molt semblant. En les entrevistes per optar a la plaça de PDI em vaig adonar que això no era així a la UVic-UCC. Hi havia una real preocupació en les estratègies d’aprenentatge i en l’ensenyament basat en casos clínics. Això es el que més em va motivar. 

-L’estudiant de Medicina té una idea prèvia gaire esbiaixada de l’especialitat de traumatologia i reumatologia?

Crec que en general l'estudiantat té poc coneixement de les realitats de les especialitats. Tenen sols una fotografia molt estàtica de tot. És molt important tenir més informació ja que, al cap i a la fi, en poc temps escolliran una especialitat que serà la que desenvoluparan la resta de la seva carrera professional.

Contacta'ns

Si tens alguna qüestió, nosaltres tenim la resposta

Contacte