Skip to main content

Anna Erra: “La subseu del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya és una força tractora de la ciutat i de la universitat”

Inauguració de la subseu del MHMC a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC

Anna Erra: “La subseu del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya és una força tractora de la ciutat i de la universitat”

La Facultat de Medicina de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC) ha inaugurat aquesta tarda la subseu del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) que acull a les seves instal·lacions, a l’edifici Can Baumann de Vic. La subseu del museu aplega figures anatòmiques, material mèdic, quirúrgic, d’anatomia patològica i bacteriològica, medalles i il·lustracions històriques que representen l’evolució de la medicina i de les especialitats mèdiques al llarg del període contemporani. L’exposició de peces està repartida en diferents espais de la facultat tot i que una bona part d’elles es mostren a la sala d’actes.

A la inauguració hi ha assistit Anna Erra, presidenta del Parlament de Catalunya; Josep Arimany, president de la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), entitat titular de la Facultat de Medicina; Jaume Perarnau, director del Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, i Miquel Bruguera, expresident del Col·legi Oficial de Metges de Barcelona (COMB) i del MHMC. També s’ha comptat amb la presència de Jaume Padrós, president del COMB; Xavier Sierra, president del patronat del MHMC; i Albert Castells, alcalde de Vic, a més a més de personal de direcció, docent i de serveis de la UVic-UCC i representants de centres sanitaris col·laboradors de la facultat.

La culminació d’un somni

Josep Arimany, un dels principals impulsors de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, ha donat la benvinguda a totes les persones assistents i ha manifestat la seva satisfacció perquè “la Facultat de Medicina de la UVic-UCC disposi d’una subseu del MHMC que ens ha d’acostar al coneixement i a la història del nostre país”. Ha recordat els esforços que en el seu moment es van fer per reivindicar una facultat de medicina i ha posat de manifest la importància que té la col·laboració entre totes les institucions que han fet possible aquesta subseu.

Anna Erra ha subratllat la importància dels territoris i del valor que té la capitalitat que exerceixen ciutats com Vic. En aquest sentit ha dit: “Hem de fer-nos valer pel fet de tenir una universitat com la de Vic, que és una força de país i una eina que ens ajuda a incrementar el nostre talent”. Referint-se més en concret a la Facultat de Medicina de la UVic-UCC, Erra ha considerat que “la subseu del MHMC representa una força tractora de la ciutat i de la universitat”, abans d’afegir que el MHMC per si mateix és “un reconeixement a la medicina i a tota la gent que exerceix aquesta professió tan vocacional”.
Jaume Perarnau ha explicat que amb la inauguració de la subseu del MHMC finalitzava un període dedicat a posar en valor la col·lecció del museu; “la suma d’esforços ha servit perquè avui tinguem aquest resultat”. Perarnau ha expressat la importància històrica de la jornada –“és un granet de sorra més per reivindicar la cultura del país que ens enriqueix” i ha acabat manifestant un desig: “En un futur volem tenir un museu com Déu mana”.

Per la seva part, Miquel Bruguera ha reconegut que el MHMC ha ocupat molts anys de la seva vida i que “les gestions per aconseguir una seu sempre han estat infructuoses”. Per aquest motiu, ha dit, “avui tinc una alegria perquè part del museu, que té un material molt valuós però ocult als ulls de la gent, és visible”. Bruguera també ha volgut remarcar no hi ha cap facultat de Medicina de Catalunya que tingui una seu del MHMC. Fent un pas més enllà, ha preguntat en veu alta si hi hauria algun motiu, a banda de les raons d’espai, per al qual aquesta subseu de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC no pogués esdevenir el mateix MHMC.

Com a cloenda, Jaume Padrós ha assenyalat que el COMB ha estat sempre present darrera del museu i s’ha referit a la inauguració de la subseu com un projecte que “forma part d’un somni”. Segons ell, el MHMC ha estat possible perquè “hi ha hagut lideratge, ànima en el projecte i la consciència, i aquesta Facultat de Medicina té molt d’aquesta ànima”. Padrós ha animat a continuar somiant i treballant col·lectivament, ja que aquesta subseu “és un benefici per a la comarca, per a la Universitat, per a la Facultat i per a tota la població”. 

Xavier Sierra s’ha referit “a un dia històric per al Museu i per a la Universitat, que comencen un camí conjunt, però també és un gran dia per a mi perquè és la realització d’un somni”. Sierra ha afegit que “un museu és el testimoni del llarg camí que s’ha hagut de recórrer per arribar al present” i que sense el treball de moltes generacions no hauria estat possible. “La nostra història mèdica ha contribuït a construir el nostre país, per al qual seguirem lluitant i del qual ens en podem sentir ben orgullosos”.

Ha tancat els parlaments institucionals Albert Castells, que ha recollit les principals idees de tots els ponents i com a alcalde ha entomat el repte de treballar perquè la il·lusió de tenir un Museu d’Història de la Medicina de Catalunya a la ciutat pugui ser possible. Castells ha expressat la seva voluntat perquè Vic continuï creixent, sent un referent en recerca i en equipaments universitaris i “perquè es consolidi el lideratge que actualment té en l’àmbit mèdic”.

Tot seguit, les persones que han assistit a la inauguració de la subseu han pogut participar en una visita guiada per les instal·lacions de la Facultat de Medicina per veure les peces del MHMC que s’hi exposen.

Diversitat d’objectes 

Les peces que acull la subseu de la Facultat de Medicina del Museu d’Història de la Medicina de Catalunya (MHMC) es troben distribuïdes en diferents espais, alguns dels quals passen a rebre el nom d’un personatge mèdic reconegut. Així, un relleu del químic francès Louis Pasteur i un quadre del Dr. Jaume Ferran Clua presideixen i donen nom a dues sales de reunions, respectivament. A l’escala central de la facultat hi ha penjada l’orla del curs 1917-1923 de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i al seu costat s’aniran col·locant les orles de les promocions dels estudiants grau en Medicina de la UVic-UCC des de la primera. A la recepció de la Facultat s’exhibeix un escut del cirurgià tarragoní Pere Virgili.

En una de les sales d’estudi de la facultat es poden veure il·lustracions de patologies dèrmiques extretes del llibre de clínica iconogràfica realitzat pel Dr. J. E. Olavide i publicat a Madrid el 1871-1873. Al passadís que connecta el laboratori de dissecció i les aules s’exposa la Galeria de Metges Catalans, en la qual es dedica un plafó a dotze metges i metgesses catalans que van ser rellevants en el transcurs de l’exercici de la professió mèdica. Els professionals mèdics que hi figuren són Jaume Ferran Clua, Miquel Àngel Fargas Roca, Salvador Cardenal Fernàndez, August Pi i Sunyer, Ignasi Barraquer Barraquer, Frederic Duran Jordà, Josep Trueta Raspall, Dolors Aleu Ribera, Pere Gabarró Garcia, Antoni Puigvert Gorro, Agustí Pedro Pons i Martina Castells Ballespí. En una altra zona, l’exposició també reuneix 9 làmines extretes del llibre Anatomie de l’Homme de Borgery y Jacob (París, 1931).

L’espai expositiu que reuneix més peces és la sala d’actes de la Facultat de Medicina. Aquí s’hi pot veure des d’un cartell sobre els tuberculosos del pintor modernista Ramon Casas fins a medalles commemoratives que es van lliurar al Dr. Santiago Ramon y Cajal o al Dr. Josep Trueta, entre altres. El gruix més important d’objectes correspon a material mèdic i quirúrgic (24 peces) i material terapèutic (16 peces) per a elaborar fàrmacs. A més a més, també hi ha objectes d’anatomia patològica del s. XIX i un total de 22 figures anatòmiques fetes amb guix i cera del s. XIX que s’utilitzaven com a representació gràfica quan la dissecció no estava a l’abast dels estudiants i dels professionals.

Un Museu amb un gran fons

El Museu d’Història de la Medicina de Catalunya va ser creat el 1979 i inaugurat oficialment el 1981. Tot i que en aquest moment el MHMC està provisionalment tancat per renovació i la seva seu es troba a Terrassa, a partir de l’any 2000 va optar per esdevenir un museu “politòpic”; és a dir, amb presència a diferents espais físics arreu de Catalunya per tal de guanyar més visibilitat i proximitat amb el públic. 

Així, la subseu de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC se suma a la presència que el MHMC té actualment a Terrassa, i a les subseus que es troben ubicades al Col·legi de Metges de Barcelona, al Museu d’Història de Sant Feliu de Guíxols i en un dels pavellons de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, a Barcelona.

La principal finalitat del MHMC és l’educació, la formació i la investigació per conèixer la història de les ciències de la salut i acostar la medicina catalana a la societat. El conjunt patrimonial del museu, constituït per més de 10.000 objectes, s’estructura en  quatre àmbits. En primer lloc, la col·lecció d’instruments i objectes científics, que abraça el període més gran de transformació de la medicina, comprès entre finals del s. XVIII i el 1980, i que aplega més de 6.000 peces. En segon lloc, l’arxiu històric, format per fons personals, clínics i institucionals que tenen per objectiu facilitar l’estudi. En tercer lloc, la col·lecció de fotografies històriques, un compendi d’imatges mèdiques que són testimoni de l’evolució històrica de la professió. I en quart i últim lloc, la biblioteca historicomèdica, amb un fons de més de 3.000 volums d’entre el s. XVII i el s. XX relacionats amb la medicina i la història de la medicina i que inclouen un important nombre de revistes mèdiques i científiques tant catalanes com internacionals.

Comparteix a les xarxes:


Notícies

Gemma Amblàs

Gemma Amblàs: “Un dels reptes més importants que tenim l’equip de secretaria acadèmica és l’atenció als diferents perfils d’estudiants dels diferents graus”

Gemma Amblàs és enginyera tècnica informàtica (UPC, 2005) i llicenciada en comunicació audiovisual (UOC, 2010). Es va especialitzar en anàlisi de dades (Postgrau en Tecnologies de Business Intelligence UOC) i té més de 20 anys d’experiència en l’àmbit universitari. Ha estat treballant a l’Àrea de

Estudiants de la 1a promoció del grau en Medicina

Quatre estudiants de la Facultat de Medicina publiquen articles científics relacionats amb el seu treball de fi de grau

Els treballs de fi de grau (TFG) del curs 2023-2024 de quatre estudiants del grau en Medicina de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC han acabat convertint-se o sent la base de diversos articles científics. Es tracta dels treballs que han realitzat Roger Benet

Primer Claustre de la Facultat de Medicina

La Facultat de Medicina celebra el primer Claustre

La Facultat de Medicina ha celebrat el primer Claustre ordinari corresponent al curs 2023-2024. El degà de la facultat, Roberto Elosua, va encapçalar la sessió que va comptar amb l’assistència presencial i telemàtica de PDI, PAS i representants dels estudiants.

El degà va iniciar el

Els quatre catedràtics de la Facultat reconeguts el curs 2023-2024

Catedràtics de la Facultat de Medicina, reconeguts professionalment en el transcurs d’aquest curs

Els catedràtics de la Facultat de Medicina de la UVic-UCC Elena Carreras, Xavier Gómez-Batiste, Xavier Montalban i Josep Tabernero han estat mereixedors de diversos premis i distincions en el transcurs d’aquest curs 2023-2024.

La Dra. Elena Carreras, catedràtica d’Obstetrícia i Ginecologia de la Facultat de

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens algun dubte, nosaltres tenim la resposta

Contacte