Skip to main content

Història, Present i Futur

La culminació de la nostra passió per l’ensenyament

Podria semblar que la història de la Facultat de Medicina va començar un 25 de setembre del 2017, el dia en què la seu de Can Baumann va obrir les portes als estudiants de la primera promoció d'aquest grau. Però el cert és que la transmissió de coneixement a la capital d’Osona es remunta molts segles enrere en un relat que arriba fins als nostres dies, sense el qual avui no seria possible la formació universitària de metges i metgesses a Vic i Manresa. L’aposta per la innovació educativa de la UVic-UCC conviu així amb el pes d’un passat valuós, on la tenacitat de diversos vigatans i vigatanes va permetre superar moltes dificultats per fer aflorar el coneixement en una ciutat acollidora de talent.

L’inici de la nostra història ens du al segle X, quan Vic ja era seu episcopal. En plena Edat Mitjana, la preservació i difusió del coneixement eren responsabilitat del poder religiós i el Bisbe Ató de Vic va esdevenir una figura important de la ciutat. Durant la seva fructuosa trajectòria (de l'any 957 al 971), va exercir de mestre en diverses arts liberals i va establir bones relacions amb el Califat de Còrdova, el que li va permetre introduir a Vic llibres àrabs de referència de ciència i lletres. Això va situar la ciutat a l’avantguarda del saber en uns temps en què hi havia dos grans grups d’estudis: el Trívium (gramàtica, dialèctica i retòrica) i el Quadrívium (aritmètica, geometria, astronomia i música).

Un dels alumnes més cèlebres del Bisbe Ató va ser el monjo occità Gerbert d’Orlhac, que va arribar a Vic de la mà del Comte Borrell II, que era qui governava aleshores el comtat de Barcelona, Girona i Osona en una Catalunya sota el domini dels francs. Les disciplines que va estudiar d’Orlhac amb el mestratge d’Ató van ser fonamentals en la seva formació científica, que l’ajudaria anys després a convertir-se en un Papa cèlebre i savi sota el nom de Silvestre II. Tot i que el papat d’Orlhac va ser breu (del 999 al 1003), va poder difondre arreu d’Europa molts dels seus coneixements procedents del món àrab, els quals havia adquirit en gran part en les seves estades a Vic. L'Escriptori i Escola Catedralícia on impartia classes el Bisbe Ató és la gènesi llunyana de la Universitat de Vic.

Més de tres segles després es va produir el primer pas decisiu en el foment de la medicina a la capital d’Osona amb la inauguració de l’Hospital de Santa Creu de Vic. L’obertura d’aquest emblemàtic centre mèdic l’any 1348 va suposar una gran transformació social i sanitària per al territori per la seva finalitat caritativa: tenir cura dels més necessitats. La construcció de l’hospital no hagués estat possible sense la contribució d’un mercader de llanes vigatà, Ramon de Terrades, que va deixar en testament els seus béns per edificar-lo. Guiat per un esperit franciscà, Terrades volia garantir l’atenció dels malalts sense recursos i va posar l’obra en mans del Consell de la Ciutat. La voluntat del fundador es va complir i amb l’arribada de més donacions es va poder construir un hospital que respondria a les urgències d’una època marcada per guerres, epidèmies i altres penúries. Sortosament, el centre mèdic s’ha mantingut fidel als seus idearis amb el pas del temps i el segle passat va esdevenir un veritable referent entre els hospitals comarcals de Catalunya. Actualment, no només és un edifici de valor arquitectònic, sinó també un espai amb múltiples usos com a centre sociosanitari d'ingrés i d’hospital de dia, com a referent de cures pal·liatives, com a centre residencial geriàtric i d’atenció domiciliària per a persones amb dependència.

El coneixement a Vic tornaria a viure un moment d’esplendor a finals del segle XVI, quan el Rei Felip III va concedir a l’Estudi General de Vic el privilegi de graduar els estudiants en arts i filosofia. Aquesta oportunitat va permetre la creació de la Universitat Literària de Vic, on es van començar a impartir els graus d’humanitats i de filosofia. La trajectòria d’aquest centre universitari, on també s’acabarien oferint estudis de retòrica, llatinitat, teologia o Sagrada Escriptura, va acabar abruptament l’any 1717 amb la imposició dels Decrets de Nova Planta, segons els quals s’abolien totes les universitats catalanes com a repressió pel posicionament de Catalunya en la Guerra de Successió Espanyola. No només va tancar la Universitat de Vic, sinó també les altres sis del país: Girona, Tarragona, Lleida, Barcelona, Solsona i Tortosa. L’única excepció va ser la creació d’una nova universitat a Cervera com a reconeixement a una ciutat que s’havia mantingut fidel a la causa del Rei Felip V durant el conflicte bèl·lic. En aquella època de foscor semblava difícil imaginar un retorn a l’activitat acadèmica de la Universitat de Vic i, de fet, l’ajuntament de la capital d’Osona no va intentar aconseguir la seva reobertura fins l’any 1873, malauradament sense èxit.

Malgrat la duresa de les mesures de Felip V, Vic va saber trobar en pocs anys la manera de seguir oferint estudis oficials superiors. La via va ser, novament, la religiosa, ja que el 1749 es va inaugurar el Seminari de Vic, on es van poder cursar estudis qualificats de teologia. L’imponent edifici de 1.500 metres quadrats del centre religiós, que actualment té altres usos i és conegut com a “Seminari Vell”, va arribar a reunir en la seva millor època fins a 1.200 seminaristes. Aquesta data no només ens recorda l’alt número de vocacions sacerdotals que es produïen en altres temps, sinó també la voluntat de coneixement que tenien molts joves d’Osona, que pal·liaven l’absència d’una universitat a Vic formant-se en aquest entorn. De fet, alguns dels seminaristes van acabar implicant-se en projectes tan rellevants per a la ciutat com el Círcol Literari de Vic; una organització emblemàtica activa entre 1860 i 1902, que vetllava per la formació cultural dels vigatans i les vigatanes. També en el segle XIX es va fundar la Biblioteca Episcopal de Vic (1806), que avui conté fons eclesiàstics de dotze segles dins d’un conjunt documental i bibliogràfic de gran riquesa. Les tasques del Seminari, la Biblioteca i el Círcol van posar de manifest aquesta voluntat de preservació i transmissió del saber que ha caracteritzat Vic durant tota la seva història.

Durant el segle XX, la dictadura de Francisco Franco (1939-1975) va obligar a posposar els desitjos d’estudis universitaris de la ciutat, si bé a les acaballes del règim es va obrir una escletxa formativa en l’àmbit sanitari amb la inauguració de l’Escola Femenina d’Ajudants Tècnics Sanitaris d’Osona (ATS). Impulsat pel Dr. Josep Maria Arimany Ridaura, aquest centre va obrir les seves portes el 9 de juliol del 1974 i durant el seu primer curs va tenir com a seu la Delegació del Col·legi de Metges de Barcelona a Vic. Aviat, però, va deixar d’oferir formació únicament per a dones i va passar a anomenar-se Escola d'Ajudants Tècnics Sanitaris d'Osona. Les classes es van desplaçar aleshores a uns locals de l'Hospital de la Santa Creu, on van seguir fins l’any 1978, quan el centre va tancar pels profunds canvis que s’estaven produint en les polítiques sanitàries i educatives amb la democràcia. El seu retorn es va produir el 1981, quan ja s’havia transformat en l’Escola Universitària d'Infermeria d’Osona (EUIO), que gaudia del reconeixement del Ministeri d'Educació i Ciència i havia estat aprovada pel Consell de Ministres el desembre de l'any 1980. Des d’aleshores, el centre va quedar adscrit a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).

Durant l’efervescència de la Transició, un acord estratègic entre l'Ajuntament de Vic i la Generalitat de Catalunya va permetre crear el Consorci Hospitalari de Vic, que s'encarregaria de gestionar l’Hospital General de Vic. Aquesta fita —es tractava del primer consorci sanitari català— es va produir el 1977, un any clau en la capital d'Osona per diversos motius, entre els quals hi havia la inauguració de l'Escola Universitària Balmes de Formació del Professorat. Aquest centre, que tenia com a precedent l'Escola Normal “Jaume Balmes” del Bisbat de Vic, va quedar inicialment adscrit a la Universitat de Barcelona (UB), però s'acabaria convertint dues dècades després en l'actual Facultat d'Educació de la Universitat de Vic. Des dels seus inicis, l’Escola va aconseguir prestigi i aviat va acollir un gran número d’estudiants d’arreu de Catalunya amb voluntat d’esdevenir mestres.

En aquest entorn universitari va néixer l’any 1979 Eumo Editorial, que volia ser un estímul i suport a la recerca i la tasca docent renovadora que allà s’impartia. L’aliança entre estudis superiors i edició de llibres permetria desenvolupar amb el temps un catàleg centrat en l’educació, entesa com un instrument de desenvolupament personal i d’apoderament de la ciutadania. Des del 1984, la titularitat de l'Escola Universitària Balmes de Formació del Professorat la va assumir la nova Fundació Universitària Balmes (FUB), creada per l'Ajuntament de Vic i l'Escola Universitària de Mestres i regida per la Llei de Fundacions Privades del Parlament de Catalunya. Ben aviat, les classes es van traslladar a unes noves dependències situades al carrer de Miramarges de Vic, a l’antiga fàbrica tèxtil HIVISA, que es remodelaria per convertir-se en un campus universitari.

Paral·lelament, durant la dècada dels vuitanta, la recent inaugurada Escola Universitària d'Infermeria d’Osona (EUIO) oferia als seus estudiants el títol de diplomats en infermeria amb una vessant humanística. L’objectiu que establia el centre era que els nous infermers i infermeres formats a Vic esdevinguessin professionals polivalents, amb coneixements científics i amb una visió integral de l’individu i les cures. Des de l'any 1987, aquesta escola es va integrar al projecte acadèmic de la FUB, on s’agruparien un total de tres centres d’educació superior d’Osona sota la denominació d’Estudis Universitaris de Vic (EUV): l’EUIO (UAB), l’Escola de Mestres Balmes (UB) i l'Escola Universitària d'Estudis Empresarials d'Osona (UB). Sens dubte, l’EUV va ser un pas necessari abans del retorn oficial de la Universitat de Vic des de la seva abolició amb els Decrets de Nova Planta. Alhora va ser rellevant la inauguració l'any 1988 de les instal·lacions del nou Hospital General de Vic, que ha esdevingut l’hospital d’aguts de referència d'Osona i ha propiciat que l’Hospital de la Santa Creu sigui avui un gran referent en atenció sociosanitària comarcal.

El 30 de maig de 1997 va ser una data històrica per a la ciutat, ja que el Parlament de Catalunya va aprovar per unanimitat la Llei de Reconeixement de la Universitat de Vic. Aquesta fita, que, com hem vist, completava un llarg recorregut de diversos segles, va permetre atorgar una personalitat jurídica i acadèmica diferenciada a tots els estudis superiors que ja s’impartien a la capital d’Osona. L’impacte va obrir noves possibilitats a la ciutat i, per exemple, l'Escola Universitària d’Infermeria es va convertir en l’Escola Universitària de Ciències de la Salut (EUCS), que aviat va incorporar nous ensenyaments: fisioteràpia (1997), teràpia ocupacional (1997) i nutrició humana i dietètica (1998). 

Els primers anys d’aquest segle la Universitat de Vic va seguir consolidant-se amb l’adscripció de tres centres de referència a Barcelona: BAU Centre Universitari de Disseny, EADA Business School i ESERP Business School. Un pas endavant es va produir el 2013, quan el Consorci Hospitalari de Vic i la Fundació Hospital Santa Creu van esdevenir l’Hospital Universitari de la UVic, mentre que un any després, el 2014, va sorgir la valuosa federació entre la Universitat de Vic i la Fundació Universitària del Bages. Fruit d'aquesta última aliança va néixer l’actual Universitat de Vic - Universitat Central de Catalunya (UVic-UCC), que des del 2016 ja disposa d’una segona seu a Granollers i que, any rere any, ha seguit desenvolupant projectes acadèmics ambiciosos i de prestigi a la Catalunya Central. Al 2020, a més, es va tancar l’acord de federació amb la Fundació Privada Elisava Escola Universitària, pel qual Elisava s'incorporava a la UVic-UCC com a quart membre de la federació.

Una de les iniciatives més reeixides d’aquesta última etapa és, evidentment, la Facultat de Medicina de la UVic-UCC. Aquest centre existeix en bona part gràcies a la creació a la Fundació d’Estudis Superiors en Ciències de la Salut (FESS), que va ser impulsada el 2015 per la Fundació Universitària Balmes (FUBalmes) i la Fundació Universitària del Bages (FUBages). Es tracta d’una entitat sense ànim de lucre sorgida amb l’objectiu principal de desenvolupar estudis universitaris i d’activitats de recerca, transferència de coneixement i difusió en l’àmbit de les Ciències de la Salut i en l'òrbita de la UVic-UCC. Presidida des del seu naixement pel Dr. Josep Arimany Manso, en qualitat de tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Vic, la FESS ha aconseguit impulsar un grau de medicina de referència i fidel al vincle històric amb el coneixement de la capital d’Osona. Així, els futurs metges i metgesses són formats amb un model pedagògic innovador, amb l’atenció centrada en la persona i la seva comunitat que els dota d’un elevat nivell d’excel·lència professional en valors i competències. El grau en medicina proporciona un aprenentatge amb vocació internacional basat en casos clínics, on la simulació, les pràctiques i el treball cooperatiu són claus per capacitar els estudiants. La formació no només s’imparteix a Vic, sinó també a la capital del Bages, ja que el 2017 es va crear la Unitat Docent Territorial de Manresa a la Fundació Althaia. 

Tal com dèiem al començar el nostre recorregut, la primera promoció d’aquesta facultat va ser la del curs 2017-2018. Des d’aleshores s’han reforçat encara més els vincles amb la xarxa de suport assistencial del territori, que inclou centres sanitaris, d’atenció primària, hospitals d’aguts i sociosanitaris, així com centres d'excel·lència de la regió metropolitana de Barcelona. L’última fita d'aquesta història és de l’any 2022 amb la creació de l’Institut de Recerca i d’Innovació en Ciències de la Vida i de la Salut a la Catalunya Central (IRIS-CC), que ha estat impulsat per la UVic-UCC i les principals institucions sanitàries de la Catalunya central i interior. La Universitat ha assolit un rol integrador del conjunt de membres del nou Institut, que no hagués estat possible sense l’existència de la nostra Facultat de Medicina i dels hospitals universitaris.

La recerca i la transmissió de coneixement continuen a la Catalunya Central gràcies a què s'ha sabut preservar el llegat dels diversos referents que ens han precedit i que mereixen ser reconeguts. Estem davant d'una lluita de diversos segles per l'excel·lència acadèmica al nostre territori, en la qual s'han hagut de superar moltes dificultats. La Facultat de Medicina de la UVic-UCC és la culminació d'una història memorable que ens permet mirar el futur amb optimisme. 


 

No trobes el que busques?

Contacta'ns

Si tens algun dubte, nosaltres tenim la resposta

Contacte